El Barça Més que un Club ?

Fa uns anys la catalanitat del Club era inqüestionable

Ara podria ser que alguns directius hagin preferit canviar catalanitat per docilitat interessada  

Els que recordem la cerimònia d’inauguració del “Camp Nou” del 24 de setembre de 1957, encara tenim en la nostre ment la imatge d’una monumental sardana ballada al voltant del terreny de joc. En concret era “La Santa Espina” rigorosament prohibida per la dictadura franquista atès que la lletra diu “Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol”. Va ser una conquesta important per que en ple franquisme i amb la presència del ministro general del movimiento José Solís, va sonar aquella simbòlica sardana, encara que sense lletra, el dia de la inauguració del nou camp del Barça.

Pel moment sembla que Bartomeu i Faus no serán
imputats en el cas Neymar

És per fets com aquest que es va encunyar la frase “Més que un Club” en referència a la defensa del catalanisme que durant molts anys, modestament però amb constància, el club havia fet de les essències catalanistes; la llengua, la cultura catalana eren preservades per una entitat esportiva. D’aquí la frase “Més que un Club”; el Barça era un element de cohesió del sentiment de molts catalans i esdevenia un element de salvaguarda i pervivència del catalanisme. No el únic, però un dels pocs juntament amb l’església catalana, ni el franquisme, ni el post franquisme no va poder o  no va gosar eliminar.

Explico tot això per que darrerament hem vist un comportament institucional del Club que no encaixa gens amb aquest esperit al que jo feia menció. Faig referència d’una banda a l’adhesió d’una munió d’entitats culturals i esportives al Pacte pel Dret a Decidir i de l’altre a la passada Diada de l’11 de setembre. 

Respecte al Pacte pel Dret a Decidir, comentar que està integrat per més de 3.000 entitats a tot el país que donen suport a la consulta del 9N. Hi ha entitats de tot tipus, i entre elles entitats culturals i esportives. El Barça no hi és; el Barça no dona suport a la consulta del 9N; el Barça per primera vegada en molts anys s’allunya de les seves arrels i es situa en una posició indefinida amorfa, que lliga molt amb la personalitat d’una directiva que no es distingeix precisament per l’esperit d’iniciativa dels seus membres, més aviat apocats, mediocres i sense una personalitat definida més enllà de l’art de les travetes i les pells de plàtan.        

Pel que fa a la Diada de l’11 de setembre, sembla també mentida que el Barça no s’hi hagi implicat una mica més. Només algun directiu o algun jugador a títol individual ho han fet. És trist veure com algun membre d’aquesta junta actua amb criteris molt egoistes impedint que el Club es posicioni obertament en unes qüestions cabdals pel futur del país i en conseqüència pel futur també del Club.

Piqué va ser a la V de la Diada

Ja se que el Barça té seguidors arreu del món, i també a Catalunya. Tot això és sabut; tan sabut com que les arrels del club són a Catalunya que és on viuen la gran majoria de socis de l’entitat. Una mal entesa cortesia amb els forans no pot justificar que el Club s’abstingui  en qüestions cabdals pel país. Si ho fa, és que ha deixat de ser “Més que un Club”

Tanmateix hi ha una cosa que em resulta curiosa: des que aquesta directiva actual del Barça ha adoptat aquesta actitud tan mesquina i deplorable d’abandonar les essències que van dur al Club a fer-se digne del “Més que un Club”, sembla que a nivell jurídic, algunes de les amenaces que planaven sobre la directiva han perdut força. En concret em refereixo a la possibilitat que els directius Faus i Bartomeu fossin imputats en el cas del contracte de Neymar. Com que confio en la justícia vull pensar que es tracta només d’una casualitat i que en cap cas s’ha produït cap mena de conxorxa, de manera que les dues qüestions, renúncia a la catalanitat del Club i no imputació dels directius, no tenen cap mena de relació.

Sigui com sigui, avui per avui, el Barça ha deixat de ser “Més que un Club” gràcies a una directiva indigna de l’entitat que dirigeixen.