Bartomeu accepta la realitat i convoca eleccions, però abans acaba de passar la guillotina

Totes les decisions preses per Bartomeu han estat un desastre absolut per la bona marxa del Club  

Els candidats a la presidència, pel moment són els de sempre. Tant de bo aparegui gent nova, formada i amb categoria per assumir aquesta responsabilitat.

 

Finalment, després d’algunes setmanes de inestabilitat, Josep Maria Bartomeu va convocar a la premsa i els va comunicar  que havia decidit convocar eleccions a finals de temporada.  Recordem que ell va accedir a la presidència del Barça  quan el president electe Sandro Rosell es va veure obligat a presentar la seva dimissió després d’un seguit de decisions calamitoses amb conseqüències molt dolentes pel club, i per la seva imatge i entre elles els errors en el fitxatge de Neymar. 

Bartomeu va assolir doncs la presidència, legítimament i d’acord al que preveuen els estatuts del Barça, però sense sotmetre’s a la confiança del soci. Des de llavors hem estat molts els que hem reclamat eleccions al Barça, per què  un  president del Club, a més d’estar legitimat pels estatuts, en una organització democràtica ha d’estar legitimat també pels vots o per les urnes, com es vulgui. Però a banda de les qüestions relatives a la legitimació hi ha un seguit de fets que exigien no només la convocatòria d’eleccions, sinó la dimissió immediata d’aquest home que no ha pres una sola decisió encertada al front del Club. Ni la política de fitxatges, ni els directius que ha incorporat, ni l’organització que ha estructurat són mínimament vàlides. Ja denunciava en un post recent la incorporació a nivell directiu  del Sr. Albert Soler un ex dirigent socialista que ell mateix s’havia desqualificat per treballar al Barça, no per socialista, sinó per haver manifestat públicament i reiterada la seva opinió contrària a les seleccions esportives catalanes. Ho sento molt, però un personatge amb aquests antecedents no pot rebre els seus emoluments d’un Club que en els anys obscurs de la dictadura havia defensat, a la seva manera, i dins de les seves possibilitats, la seva catalanitat.

Josep Maria Bartomeu ha dit que es presentarà a la reelecció. Confio en que els socis del Barça aquesta vegada hauran aprés dels seus errors i això millorarà el seu criteri a l’hora de votar, atès que aquests últims anys no han estat excessivament encertats a l’hora d’escollir president. Cal recordar que Rosell “el breu” va ser el president més votat en la història de les eleccions a la presidència del Barça. Vol dir, que els socis, massa vista no la van tenir.

Tanmateix ja he sentit especular als mitjans de comunicació amb possibles candidats a la presidència a banda del propi Bartomeu, i en aquest sentit els noms de Benedito, Laporta i companyia tornen a estar a l’ordre del dia. Cap d’ells mereix ser president del Barça, per que tots ells volen servir-se del Barça per ser “algú” a la vida, quan l’objectiu hauria de ser just al revés, aconseguir que el Barça es pogués servir de les aportacions  del nou president per tal que el Club tornés a ser “algú” al futbol mundial, a  Europa, a la EUFA, a la FIFA, a la Federació Espanyola de Futbol i al Col·legi d’àrbitres entre altres objectius. Certament el desprestigi del Barça aquests últims anys ha anat en paral·lel a la davallada esportiva  del Club no només en el futbol, sinó en quasi totes les seccions esportives del Club.

Època nefasta, que encara ho sembla més per que ve immediatament al darrere d’una de les etapes més brillants en la història del Barça. Època que acaba també d’una manera tràgica per algunes persones lligades des de fa molts anys al Club. El Sr. Bartomeu, amb la seva cara de bon nen, en menys d’un any ha acomiadat a gent molt estimada dins del Barça, sense que se’n coneguin exactament les raons: Guillem Amor, Quique Costas, Txema Corbella, i més recentment Zubizarreta, Narcís Julià i Albert Valentin .  Cal afegir-hi a Franscesc Ferrer “Rubi” acomiadat a finals de la temporada passada, i que avui està triomfant en el Valladolid. Tots ells dels equips tècnics del Club, i tots ells acomiadats de mala manera, i impròpia d’un Club senyor. El Sr. Bartomeu, per no saber, no sap ni com s’acomiada a les persones amb elegància.

Luís Enrique, es desqualifica a sí mateix per entrenar al Barça

Amb un equip ple de suplents, el Barça tira el partit a Anoeta

Zubizarreta per mèrits propis, però també per manca d’ètica i dignitat del president Bartomeu, primera víctima del 2015. No serà la última: el Club està en descomposició  

Rematada impecable de Jordi Alaba… contra
la seva pròpia porteria 

Diumenge era el dia que el Barça havia de posar tot el seu esforç per intentar guanyar el partit contra la Real Sociedad, després que el Madrid havia perdut en el seu enfrontament contra el València. Era una ocasió d’aquelles que el campionat te’n brinda molt poques per reduir la distància amb el líder. I tot i així, un entrenador inexpert, molt excèntric i massa pagat d’ell mateix, va tirar el partit des del primer moment traient al terreny de joc un onze titular ple de reserves i jugadors de segona fila.

I per mostra un botó: Montoya pràcticament no ha jugat en el que portem de temporada (i en aquest cas l’entrenador feia molt bé de no posar-lo, per que aquest jugador no és jugador pel Barça) va ser titular a Anoeta. Mathieu, que ja fa partits que mostra les seves carències va posar en evidència que no es pot confiar en ell com a central pel Barça. Pedro, que segons la premsa esportiva del país estava en un gran moment, al camp, ni se’l va veure. Munir, la gran esperança del Barça, va fer un gol el dia del seu debut amb el primer equip del Barça, però des de llavors, encara ho fa pitjor que Bojan, que ja és dir. Mentre aquests jugadors de segona fila (i d’altres que com Iniesta estan del tot fora de forma) estaven al camp, Messi i Neymar van escalfar banqueta en la primera part, i quan van aparèixer en la segona gairebé no es va notar que eren al camp. Això si, l’entrenador els havia donat més vacances que a ningú.

Al finalitzar el partit contra la Real, el director esportiu Zubizarreta va fer unes declaracions molt educades, però també molt clares, dient que ell assumia responsabilitats pel càstig de la FIFA i posava el seu càrrec a disposició del president Bartomeu. Zubizarreta va afegir que en l’època en que es van produir els fets, tot el que ell va fer, ho va fer amb la connivència del vicepresident esportiu del Club, que no era altre que el propi Josep Maria Bartomeu. Per tant Zubizarreta va deixar molt clar que qui era el màxim responsable de l’àrea esportiva del Club estava totalment d’acord amb l’actuació que s’havia mantingut davant la denúncia de la FIFA.

A Zubi l'han fet plegar; Puyi ha dir adéu per escapolir-se
d'un ambient enrarit i poc ètic

Les conseqüències d’aquesta denúncia implícita que el propi Zubizarreta va fer, no s’han fet esperar i l’actual president del Barça i també màxim responsable de la sanció de la FIFA, ha destituït d’una manera fulminant a Zubizarreta. Només els ineptes actuen amb aquesta manca d’ètica. És cert que Zubizarreta ha fet moltes coses malament al Barça, i que la planificació esportiva del primer equip i del filial és nefasta, però era a finals de la temporada passada quan havien d’haver fet fora a Zubizarreta. Ara és tard i a més el converteix en màrtir d’un president impresentable que per amagar i eludir la seva responsabilitat en la sanció de la FIFA, talla el coll a qui té al seu voltant, intentant tapar la seva nefasta actuació a la direcció del Club.

Que el Barça està en descomposició és evident; gairebé coincidint amb el cessament de Zubizarreta s’ha conegut que Carles Puyol (Puyi) deixa el Barça per voluntat pròpia. És evident que Puyi no es vol veure immers en una dinàmica putrefacta implantada per una Junta inepte, que no té legitimitat democràtica, i que hauria de convocar eleccions amb immediatesa si no vol que la situació del Club encara es malmeti més i passin coses encara pitjors, com l’adéu de Messsi, entre altres possibilitats.