El Barça tira la lliga

Segona derrota al Camp Nou contra equips de segon nivell

Les rotacions, quan es gestionen malament, són un regal per l’equip rival

A l’igual que contra el Celta de Vigo, el Barça cau derrotat al CampNou per 0-1 davant del Málaga, fent un pas quasi decisiu per dir adéu a la lliga. Semblaria que les rotacions són, sens dubte, una bona manera de modular l’esforç físic dels jugadors, evitant que l’excés de partits els faci arribar a la fase definitiva de les competicions sense el fons físic imprescindible per donar el millor de sí mateixos, però l’evidència ens fa pensar que les coses no són ben bé així.

Dimarts vinent el Barça juga partit de Champions al camp del Manchester United i per preservar l’estat físic d’alguns jugadors l’entrenador Luís Enrique ha decidit que avui jugués contra el Málaga un equip amb alguns jugadors que no es poden considerar jugadors de  l’equip “top” del Barça.  

El gol del Málaga

Contra el Celta de Vigo, l’alineació que va presentar el Barça el passat 1 de novembre, fou la següent:

Bravo; Alves, Mascherano, Mathieu, Jordi Alba; Rakitic, Busquets, Rafinha; Suárez, Messi i Neymar,

Mentre que l’equip que avui ha perdut amb el Málaga l’integraven:

Bravo; Alves, Piqué, Mathieu, Jordi Alba; Busquets, Rafinha, Iniesta; Messi, Neymar Suárez.

Com es pot veure, dues alineacions molt similars. Si tenim en compte que Iniesta acaba de sortir d’una lesió, i per tant el seu estat de forma no és l’òptim, es posa de manifest que en aquest  equip falla la creació de joc: el  mig camp. Em sap greu dir-ho perquè Rafinha és un jugador amb unes qualitats tècniques molt valuoses. Tanmateix no sap dirigir l’equip, no sap prendre les millors decisions i la seva visió de joc es redueix a l’espai proper que l’envolta, però no té cap perspectiva de que passa lluny d’ell, ni quins són els companys més desmarcats, ni com es mou el rival. Tècnicament un gran jugador, però amb molt poc joc posicional i estratègicament un jugador vulgar.    

De tota manera no totes les culpes són de Rafinha. Fixem-nos que la davantera del Barça, en ambdós partits ha estat la mateixa: Messi, Neymar i Suárez,  i que en cap dels dos partits han estat capaços de fer un sol gol.  Ara adonem-nos d’un altre fet: el partit contra el Celta es va jugar l’1 de novembre, just abans que el Barça jugués el dia 5 de novembre contra l’Ajax, un partit en el que el Barça havia de guanyar si no volia posar en risc la seva classificació per la fase següent, atès que poques setmanes abans havia perdut a París contra el Paris Saint Germain.

Com el dia del Celta, dimarts vinent el  Barça juga un altre partit transcendent a la Champions aquesta vegada contra el Manchester United, i com al mes de novembre, l’entrenador decideix fer jugar a un equip amb notables absències i sobretot un mig del camp inoperant. El missatge que l’entrenador transmet als jugadors amb aquesta alineació és molt evident: el partit que realment el preocupa no és el d’avui, és el de dimarts, i els jugadors que no són rucs, ho entenen ràpidament i pensen que el partit verdaderament important és el de dimarts, i ells en aquell partit també hi volen estar, de manera que avui contra el Málaga caldrà vigilar a no prendre mal, no sigui que un mal cop els pugui apartar del partit contra el City.

Un sistema defensiu, que l'entrenador del Barça no
ha sabut contrarrestar 

Avui, com el dia del Celta, no han posat el peu quan l’acció era de risc, no s’han esforçat com en partits anteriors, i sobretot la concentració ha brillat per la seva absència. Avui, els jugadors del Barça han corregut però no han competit; avui l’esperit dels jugadors del Barça no estava al camp; hi eren ells físicament, però no la seva ment que estava pensant en el partit de Champions de dimarts vinent.     

Per tant, tot i que les rotacions són conceptualment positives, si és gestionen malament passen a ser temeràries. La meva conclusió és que les rotacions mai poden fer-se la vigília d’un partit transcendent...però un entrenador que cobra tants diners, això tan elemental ho hauria de saber...         

El Barça es desvincula de Mediapro i cedeix els drets de la transmissió dels partits per televisió a Telefònica

  

Mediapro: una empresa que no aporta valor afegit

En qualsevol cas, segueixen en mans d’un intermediari que com en el cas de Mediapro no incorpora cap element de valor

Alguns recordem aquells anys en el que els partits del Barça es podien veure en obert molts dissabtes per televisió. De fet tots els partits importants del Barça o del Madrid eren oferts per les cadenes de televisió en obert. TVE i TV3 van ser molts durant molts anys les encarregades de la retransmissió d’aquests partits en directe, Champions inclosa.

Aquesta situació es va mantenir al llarg dels anys, fins que mica en mica l’aparició de cadenes privades (Antena 3 i Telecinco fonamentalment) va significar que aquestes comencessin una mena de guerra bruta per intentar prendre l’explotació dels drets del futbol a les cadenes que tradicionalment  havien retransmès els partits. Això va donar lloc a que alguns “listillos” del país veiessin l’oportunitat de fer-se d’or. Aquesta possibilitat d’enriquiment és la que va comportar la creació d’aquest tipus de plataformes tipus Mediapro, que han aconseguit interposar-se en la cadena sense aportar valor afegit.

El negoci és molt senzill: es tracta “d’apoderar-se” dels drets de retransmissió dels partits i cobrar per ells als que els vulguin veure. El que fins llavors era gratis pels televidents, a partir de l’aparició d’aquestes plataformes tipus Mediapro, passa a ser de pagament, sense que aquests plataformes aportin res que millori el producte, i sense cap mena d’elaboració per part d’ells. Senzillament han convençut als equips de futbol que en lloc de vendre els drets dels partits directament a les televisions, els hi venguin a ells.

I com han aconseguit que els clubs ho acceptin? Doncs oferint-los “l’oro i el moro”, és a dir, pagant més que el que abans pagaven les televisions. A alguns els han més que doblat els diners que rebien per la retransmissió dels seus partits. I els clubs s’han apuntat ràpidament a la possibilitat de veure incrementar els seus ingressos, pensant que així tindrien més recursos per reforçar l’equip amb jugadors de primer nivell.

Però que ha succeït en la realitat? Doncs que efectivament els clubs han vist créixer els seus ingressos però al mateix temps han vist com les seves despeses creixien també en la mateixa proporció sinó fins i tot una mica més. Ha crescut el cost d’adquisició dels futbolistes, sobretot els més bons; ha crescut la massa salarial dels futbolistes; han crescut els impostos que graven les operacions mercantils com a conseqüència de tenir majors ingressos, han crescut les comissions a intermediaris i agents dels futbolistes, etc.

Tort plegat, els guanys que s’havien d’assolir per part dels clubs, han quedat en no res, pels efectes que acabo de comentar i els televidents han de pagar pel quelcom que abans tenien de franc. Qui són els únics que hi han sortit guanyant de tots aquest muntatge? Doncs els de Mediapro i altres plataformes similars, que han estructurat un negoci de pura intermediació sense aportar-hi cap valor afegit. És allò que els economistes en diuen “economia especulativa”.

 

Per cert; abans d’aquests invents que només tenen per objectiu fer pagar per una cosa que temps enrere era gratuïta, el Barça havia tingut en el seu equip, igual com té ara, els millors futbolistes del mon: Schuster, Maradona, Cruyff i tants d’altres, sense necessitat dels diners d’aquests intermediaris espavilats, fet que demostra que sense el seu “negoci” els equips també podien fitxar als millors jugadors. El que passa és que els fitxaven a un preu més econòmic.

Sigui com sigui, el cert és que el Barça va anunciar ahir que canviava d’intermediari: passava de Mediapro a Telefònica. Tant li fa un que l’altre; tots dos pretenen el mateix negoci i que siguin els teleespectadors els que acabin pagant per així assegurar els seus  beneficis. Els guanys no duen ser pas petits, perquè el Sr. Jaume Roures (el mateix que va arruïnar fa ja molts anys a Johan Cruyff quan aquest era jugador del Barça), propietari de Mediapro, ha tingut un mal perdre important. Se’l notava tocat, i les seves respostes a les preguntes dels periodistes al voltant d’aquesta decisió del Barça anaven carregades d’un mal dissimulat ressentiment. 

Actualitat barcelonista

Bartomeu: dimissió immediata

L’equip sembla que recupera les bones sensacions i Piqué escoltant bons consells, s’ha deixat de tonteries i sembla que l’equip hi torna a confiar

Mentre d’una banda sembla  que l’equip de futbol està recuperant el bon joc, la directiva del Barça dona una mostra més de la seva absoluta mediocritat i incapacitat per gestionar i administrar amb professionalitat un club esportiu de les dimensions i envergadura del FC Barcelona. Acabem de saber que la fiscalia ha demanat formalment al jutge Ruz que imputi a Sandro Rosell, al club de futbol Barcelona i a Josep Maria Bartomeu. Rosell serà jutjat per un delicte d’administració deslleial i dos delictes fiscals, mentre que s’obra una investigació separada contra Josep Maria Bartomeu per un possible delicte fiscal.

Acabi com acabi aquesta història, resulta evident que la directiva del Barça és un autèntic desastre i una potineria absoluta. El fitxatge de Neymar, junt amb el conflicte amb la FIFA són dos clars exponents de que els directius del Barça no saben per on van, i tema que toquen el converteixen en un verdader nyap. És el resultat d’haver accedit a la directiva una colla de gent sense cap mena de preparació ni capacitat per assumir aquest repte. Per tot plegat, pel malament que s’han fet les coses, per la seva demostrada ineptitud, el Sr. Bartomeu hauria de sortir immediatament de la presidència del Club. Ell ha convocat eleccions pel final de temporada, però no n’hi ha prou amb això. Cada dia que aquest home continuï a la presidència del Barça, ens exposem a un nou nyap, a un nou conflicte, a un nou castic a la ja deteriorada imatge internacional del Club. Sr. Bartomeu, si realment s’estima la Barça plegui ara mateix; no allargui aquest suplici ni deu segons més. Marxi i no torni mai més…                    

Tots aquests conflictes apareixen precisament en el moment en el que sembla que l’equip ha adreçat el seu rumb. Mostra solidesa defensiva, efectivitat en atac, i capacitat de reacció quan el rival s’avança en el marcador. Els jugadors semblen haver recuperat “les ganes” i en partits com els jugats contra l’Atlètic de Madrid han demostrat clarament que hi van, que s’impliquen, i que hi posen tot el que han de posar. Bona notícia doncs, que caldria que no es vegi torbada pels problemes del Club amb la justícia. Tan de bo les seccions del Barça no es ressentin dels problemes de la Junta, i en especial el primer equip de futbol que sembla que finalment està trobant els equilibris entre tècnica, preparació física, tàctica, i ganes de guanyar.

I a aquesta millora de l’equip hi ha contribuït d’una manera molt positiva Gerard Piqué. A Piqué jo l’he criticat força en aquestblog, partint de la base que té unes condicions excel·lents per ser un gran jugador de futbol, però un cap de nen petit i capritxós, que l’han portat a cometre molts excessos que un bon esportista no es pot permetre. He de confessar  que no confiava gens en la recuperació de Piqué; el veia ja del tot perdut pel futbol. La seva passió pel joc, que tants estralls ha fet en el mon dels esportistes, la seva afició per la vida nocturna, els incidents propis d’un fatxenda amb la guàrdia urbana de Barcelona i altres fets, em feien pensar que la situació de Piqué era ja del tot irreversible, i que el mon del futbol havia perdut prematurament a un molt bon jugador. Per això estic especialment content quan veig que Piqué sembla recuperat, i per sort, es diria que ha deixat enrere els mals hàbits que en aquestes edats tant joves adquireixen algunes persones amb una formació no massa sòlida que es deixen endur ràpidament per les amistats perilloses que sempre van lligades a les persones d’èxit. Tant de bo per el propi jugador, però també pel Barça, que Piqué estigui finalment de nou al 100% i a plena disposició del entrenador per defensar amb èxit l’eix de la defensa blaugrana. Per part meva, encantat de rectificar...