Els sospitosos sorteigs de la UEFA que sempre beneficien al Madrid: cal exigir una investigació urgent i a fons

Quan una vegada i un altre, el sorteig et depara els rivals més fluixos, vol dir que una ma negra (blanca en aquest cas) està adulterant la competició.

Els organismes que regeixen el futbol nacional i internacional ja han donat mostres sobrades de la seva vinculació amb la corrupció, i amb les actuacions mafioses. 

Avui s’ha celebrat a Nyon (Suïssa) el sorteig dels quarts de final de la Champions League, en el que al Madrid li ha tocat per enèsima vegada el rival més fluix de tots els que entraven en el sorteig: l’equip alemany del Wolfsburg. Aquest equip està presidit per un empresari madrileny, que forma part del consell d’administració del grup Volkswagen, amic personal de Florentino Pérez, i a qui s’ha vist a la llotja del Bernabeu en més d’una ocasió.

Es podria parlar de casualitat si fos la primera vegada, o la segona, o la tercera que el Madrid s’enfronta en l’eliminatòria a l’equip més dèbil dels que hi havia en el sorteig. Però quan aquest fet es produeix una vegada i un altre amb escrupolosa continuïtat, vol dir que algun tipus de tupinada es fa per que el resultat segui aquest. Fins i tot en els sortejos dels grups previs als enfrontaments de les eliminatòries, al Madrid sempre li toquen els rivals més assequibles per assegurar-li una còmoda classificació. El resultat que es persegueix és prou evident: aconseguir que el Madrid en la competició, arribi tant enllà com sigui possible, i evitant el desgast físic i anímic dels seus jugadors, obligant a la resta d’equips a patir desgast, lesions, cansament físic i mental, acumulació de targetes etc. Les coses no passen perquè sí, sinó que responen sempre a una raó. Raó oculta en aquesta ocasió, però sens dubte alguna raó hi ha perquè les coses siguin així.

Des que Florentino Pérez ha tornat a la presidència del Madrid, és curiós observar com en els sortejos de la Champions, equips com Barça, Bayern, Chelsea, PSG, Juve, Arsenal, Milan, Manchester City o Inter, s’ha enfrontat en diverses ocasions entre ells, mentre que els rivals del Madrid han estat equips com Apoel Nicòsia, Galatasaray, CSKA, Shalke 04, Olimpique de Lyon, i altres equips d’aquest nivell. Fa molt de temps que al Bernabeu no veuen un autèntic partit de Champions perquè els rivals del Madrid sempre han estat equips de pa sucat amb oli. En aquests últims anys només un vegada s’han enfrontat a un equip de prestigi com el Bayern München, tot i que va ser en plena davallada física de l’equip alemany.

Una relació d'amistat entre dos espanyols: un  presideix
el Real Madrid; l'altre és president del Wolfsburg    

Com que en la vida les casualitats no existeixen, és evident que alguna raó hi ha en tot aquesta situació, i molt probablement aquesta raó deu tenir a veure amb la corrupció que infecta al futbol internacional, i a la FIFA i a la UEFA en particular, sense que els estaments futbolístics espanyols en quedin fora. Els escàndols per compra de vots a l’hora de decidir els països candidats a organitzar el campionat del món de futbol, o la Eurocopa, o els pagaments exorbitants fets entre alguns directius d’aquests estaments esportius no ajuda a pensar que la “sort del Madrid” és cosa de l’atzar. Crec que es prou evident que en tot aquest afer hi ha una ma negra (blanca en aquest cas), que manipula, arregla, o prepara els sortejos de manera que el Madrid sempre surti beneficiat. Diguem-li una possible actuació mafiosa  del Madrid vers uns funcionaris o directius dels estaments esportius, o diguem-li com vulguem, però sembla obvi que passa alguna cosa rara en els sortejos de la UEFA.

Per això, per esvair el dubtes, per transparència, per eliminar les alarmes que han saltat al veure que una vegada més es confirma la tupinada, per treure’ns del cap la possibilitat de sortejos trucats, caldria que algun organisme internacional independent auditi els procediments, l’organització, i les persones que intervenen en la celebració d’aquests sortejos. Els ciutadans som rucs, i sens pot enganyar fàcilment, però tant, amb un descaro d’aquesta magnitud... home, tant no... Si us plau, llum i taquígrafs... És una exigència del món del futbol.

Amb tot això, al Barça li ha tocat l'Atlético de Madrid, un rival dur que compta amb una certa connivència arbitral pel que fa al seu joc sempre al límit del reglament, molt ben organitzat defensivament, i amb un entrenador ambiciós que intentarà repetir l'èxit  de fa dos anys quan també a quarts de final va eliminar al Barça de la Chamipons League.