dilluns, 27 de juny del 2016

Nou ridícul del bàsquet blaugrana


El Madrid guanya a Lliga de bàsquet i el Barça culmina la segona temporada consecutiva en blanc


Fracàs absolut de les direccions tècnica i esportiva


La setmana passada es va consumar a Madrid la segona temporada consecutiva en blanc de la secció de bàsquet del FC Barcelona. La sèrie disputada contra el Madrid va posar en evidència una vegada més, les debilitats d’un equip mal construït i pitjor dirigit des de la banqueta. Un equip al que sobren els anys, falta motivació, i que al final de la temporada encara no sap a que juega.

Dels quatre partits de la sèrie, dos han acabat amb derrotes humiliants, amb una diferència de punts impròpia d’un equip com el Barça. Només en el primer partit de la sèrie disputat al Palau Blaugrana l’equip va poder guanyar, només d’un punt és cert, però victòria en definitiva. En el segon partit disputat també a Barcelona la victòria va se pel Madrid amb una diferència de punts insultant. No va ser diferent el tercer partit disputat ja a Madrid, on el Madrid va tornar a humiliar a l’equip amb un resultat novament escandalós. Només al quart partit de la sèrie el Barça va donar la cara, sent novament derrotat aquesta vegada per un resultat una mica més ajustat que en els dos partits anteriors. Per tant, el Madrid ha resultat campió de Lliga després de guanyar al Barça per tres victòries a una en elplay-off final.

Després de consumada la derrota, que s’afegeix als fracassos de la Lliga Europea i de la Copa del Rei espanyola, han començat a córrer rumors al voltant de les decisions que la directiva vol prendre (aquesta vegada si). Decisions que ja s’haurien d’haver pres la temporada passada quan després d’un altre temporada en blanc, es va permetre que Joan Creus i Xavier Pascual continuessin al front de l’equip. Aquesta decisió ha tingut conseqüències desastroses per a l’entitat algunes de les quals encara les continuarem patint l’any vinent encara que Creus i Pascual al final martín.

Les patirem perquè la Junta  Directiva del Barça, a la vista dels continuats fracassos de la secció de bàsquet no hi vol enterrar més recursos, i es planteja una contenció de la despesa, fet que pot comportar que la plantilla actual es redueixi pel que fa la nombre d’integrants. Però a més, la plantilla actual està tan mal planificada, que hi ha jugadors que encara tenen un,  dos i fins a tres anys de contracte, cosa que suposa indemnitzacions si es vol prescindir d’ells, i tot sembla indicar que la secció no està per a despeses. Alguns d’aquests jugadors amb contractes llargs no han donat el rendiment que s’esperava d’ells quan se’ls va contractar. Per tant, estarem obligats a tenir una plantilla que no ofereix garanties de èxits per més que s’hi pugui afegir alguna nova contractació per compensar alguna baixa que segur que hi haurà atès que també hi ha  jugadors que acaben contracte.
La clara i inqüestionable derrota davant del Madrid va comportar que Joan Creus, director tècnic de la secció, anunciés que plegava tot i que encara li resta un any més de contracte. Creus ha tingut uns quants anys bons al Barça, amb fitxatges encertats, però ha tingut també un fracàs molt notable en la gestió del bàsquet de base, en  no ser capaç d’incorporar pels equips inferiors cap jugador que hagi pogut donar el salt al primer equip amb un mínim de garanties. Tanmateix els seu fracàs més gran ha vingut aquest any quan ha confeccionat una plantilla pel primer equip, amb jugadors vells i per tant desmotivats, que han vingut al Barça per assegurar l’últim contracte de les seves vides amb cara i ulls pel que fa ala retribució económica.

A Xavi Pascual per la seva part, sembla que avui dilluns se li ha comunicat que no segueix com a entrenador. Com en el cas de Creus, la seva etapa inicial es pot considerar com a molt positiva, en la que fins i tot va aconseguir que el Barça es proclamés campió de la Lliga Europea, al marge de copar tots els títols possibles en aquella temporada. Tanmateix els últims anys de Pascual han estat molt negatius, sense innovació en els sistemes, sense resposta davant dels sistemes dels equips contraris, sense ser capaç de transmetre il·lusió als seus jugadors, i amb una manca d’idees preocupant. De fet Pascual hauria d’haver abandonat voluntàriament el club la temporada passada.


I la demostració més evident del que dic és aquesta sèrie final del play-off de Lliga en la que en els quatre partits el Madrid ens ha fet 371 punts contra 328 que n’ha marcat el Barça. En tots els quatre partits el Madrid va fer 90 punts o més, sense que la defensa blaugrana fos capaç de trobar la clau per evitar que la seva cistella fos un autèntic colador. Per tant, correcte la decisió de prescindir de Xavier Pascual tot i que arriba tard, amb la secció feta miques. Esperem que hi hagi encert en l’elecció del nou entrenador tot i que els noms que més sonen no són garantia de que les coses hagin d’anar millor.                    

divendres, 17 de juny del 2016

L’expresident de la FIFA Joseph Blatter denuncia manipulació en els sortejos a la UEFA


Cal una investigació a fons dels sortejos de la Champions League


I un càstig exemplar per aquells que hagin adulterat la competició



Aquests dies enrere ha estat notícia la denuncia feta per l’expresident de la FIFA Joseph Blatter sobre l’ús de boles fredes o calentes per manipular els sortejos en les competicions europees organitzades per la UEFA. És ben cert que el Sr. Blatter ha demostrat ser un mafiós i per tant la seriositat de la seva denuncia podria posar-se en entredit, o en tot cas ser entesa com una mena de revenja contra directius de la UEFA que no l’han ajudat gaire en els seus problemes amb la justícia, i que com a mínim són tan mafiosos com ell.

Hi ha però un fet que sustenta la denúncia del Sr. Blatter, la fa creïble i per tant sembra un important dubte en la honorabilitat del directius del futbol europeu, però també del futbol mundial. I aquest fet no és altre que la sorprenent “sort” que ha tingut el Real Madrid en els sortejos de la Champions League, en la que ha aconseguit guanyar el trofeu, havent jugat un sol partit compromès al llarg de tota la competició, i aquest partit, inevitable per altre banda, i pel que no es va necessitar cap sorteig, va ser el de la final contra l’Atlético de Madrid.

Tant en la fase de grups com en les eliminatòries el Madrid es va enfrontar sempre amb rivals de segon i tercer nivell, alguns d’ells impropis per participar en aquest torneu. La sorprenent sort del Madrid va ser comentada més d’una vegada en molts mitjans europeus, i també  espanyols. Fins i tot des d’aquest blog vàrem  fer menció a aquesta situació sense precedents i sense cap explicació lògica. L’atzar és l’atzar i per tant impossible de predir, però l’atzar et pot beneficiar una vegada, o dues, o tres... però que totes els sortejos siguin favorables és del tot inaudit. Només el president de la Diputació de Castelló ha estat capaç d’acumular tanta bona “sort” com el Madrid en els sortejos, en aquesta cas de la loteria.

Feta aquesta denúncia, sembrat el dubte, ara caldria que aquest periodisme que es qualifica a si mateix com a periodisme d’investigació, aquests periodistes àvids de esbrinar al veritat, endeguin una investigació a fons per saber que hi pot haver de cert en tot aquest afer que sembla que hauria beneficiat al Madrid sense descartar altres possibles beneficiaris. La denúncia, de ser certa, significaria un escàndol de ressò mundial que tindria conseqüències molt greus que farien trontollar els fonaments del futbol. Per això, en cas de demostrar-se que la denúncia és certa, en cas de demostrar-se que determinats equips s’han beneficiat de la manipulació dels sortejos, caldria prendre mesures exemplars, que haurien de passar com a mínim per la retirada dels trofeus que hagin pogut guanyar en les competicions en les que els sortejos els hagin beneficat. També les possibles sancions haurien d’incorporar una expulsió de la màxima competició europea per un nombre determinat d’anys que haurien d’estar en relació al nombre de sortejos amanyats. I sens dubte, les sancions haurien d’arribar també als funcionaris dels organismes que hagin comès i participat en totes aquestes irregularitats. S’ha de fer net, i acabar amb totes els corruptes, sens dubte, però també amb els corruptors.

En el cas del Madrid, la seva “bona sort” no és només la d’aquesta temporada sinó que en realitat fa ja molts anys que s’ha vist afortunat amb sortejos que sempre els han deparat rivals fàcils, de manera que quan els dies previs al sorteig els aficionats d’un club comenten les seves preferències respecte a l’equip que voldrien que els toqués sempre deixen de banda a l’equip més fàcil perquè es dona per suposat que aquest li tocarà al Real Madrid.

Les manipulacions dels sortejos van però més enllà. No es limiten a beneficiar només a tal o qual equip, sinó que també fan que la resta d’equips potents es vagin enfrontant entre ells amb el desgast físic i psíquic que això comporta. D’aquesta manera el rival que el Madrid s’acaba trobant a la final és un rival desgastat, amb lesions físiques que fan que molts jugadors no puguin rendir al màxim nivell i amb una tensió psíquica important deguda a la duresa de molts dels enfrontaments previs que han hagut de superar jugant al límit de les seves possibilitats.


Per això, si es poden demostrar culpabilitats en aquesta història, els càstigs han de ser exemplars. És molt el mal que aquests procediments, aquestes manipulacions, aquestes trampes haurien fet al món el futbol. Els directius culpables haurien de ser apartats de la direcció de qualsevol entitat esportiva, i les autoritats esportives haurien de decidir si aquestes actuacions fraudulentes podrien ser objecte de denúncies penals que incorporessin penes de presó pels eventuals culpables.                                                              

dissabte, 11 de juny del 2016

Quin morro que tenen Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu


Sembla que haurien arribat a un acord amb la fiscalia per inculpar al Club com a responsable del frau fiscal comès en el fitxatge de Neymar, i ells dos quedarien lliures  de qualsevol responsabilitat.


El Club hauria de pagar 5,5 milions d€ de multa a hisenda amb els diners de tots els socis, com a conseqüència dels nyaps i la ignorància d’aquest parell d’ineptes.



Fa molts pocs dies es va conèixer la notícia que la fiscalia i els advocats que representen  al Barça, Rosell i Bartomeu haurien arribat a un acord pel qual els dos responsables del fitxatge de Neymar quedarien exonerats de qualsevol responsabilitat, i el Barça quedaria com a responsable del frau fiscal comès, i seria multat amb 5,5milions d’€.

Més enllà de la poca dignitat que cal tenir per acceptar un compromís en que es multa al Club per respondre a la incompetència de Rosell i Bartomeu, més enllà del que significa que els socis hagin de pagar els nyaps comesos per aquests dos nefastos personatges, hi ha el fet que  a l’historial jurídic del Barça hi constaría aquest precedent que podria ser perjudicial pel Club si en un futur torna a reincidir amb algun conflicte fiscal amb hisenda.

A banda d’això a Rosell i Bartomeu els hauria de caure la cara de vergonya (si en tinguessin ni que fos una mica), al pretendre que els socis del Club acabin pagant les conseqüències de lo malament que van gestionar el fitxatge d’aquest futbolista. Són els Srs., Rosell i Bartomeu els que han de fer front a la multa que han pactat amb la fiscalia atès con són només ells dos els que han comés el presumpte frau fiscal.  

Aquesta qüestió havia de ser tractada en al Junta directiva del Barça que es va celebrar ahir, però atès l’interès mediàtic que tot plegat havia despertat, i les protestes d’algun soci que de cap manera volia que el Club acabés pagant les conseqüències de la mala gestió d’aquests ineptes, es va decidir aplaçar la discussió del tema. La Junta va concloure que era millor tornar-ho a tractar en una Junta extraordinària que es celebrarà dilluns. D’aquesta manera guanyen  una mica de temps per intentar capgirar l’opinió pública mitjançant els bons oficis d’alguns periodistes que a efectes pràctics es pot considerar que estan en la nòmina del Club. Tot i així no se’n sortiran perquè als socis se’ls pot convèncer relativament amb facilitat, però idiotes del tot no ho són.

La manca d’ètica i dignitat d’aquests dos personatges no té límits. Recordem que fa uns anys, quan juntament amb Toni Freixa després de guanyar les eleccions van assolir el poder a can Barça, el primer que varen fer va ser fer aprovar per l’assemblea de compromissaris del Barça una denuncia de responsabilitat social contra la junta de Joan Laporta, perquè havien tancat un exercici amb dèficit. Els motius que varen adduir per interposar aquesta denúncia eren els de defensar els interessos dels socis del Barça, entenent  que els dèficits que s’havien produït en la gestió de la junta anterior havien de ser assumits pel integrants d’aquella junta, i no per el Club. 

Això era en aquell moment, perquè ara a aquests Srs., els ha passat com als de la CUP, doncs els seus principis ètics i morals han “mutat”. Abans els socis no havien de pagar els excessos comesos per la junta anterior mentre que ara, sí que els socis han de pagar la mala gestió de la junta actual.  Cal esperar que d’aquí a dilluns algú els faci veure que aquest no és el camí, i rectifiquin.

Per si de cas, dos socis com el propi Joan Laporta i Toni Freixa ja han anunciat que no permetran que aquest acord es dugui a terme i sigui el Club (per tant els seus socis) qui hagi d’acabar pagant els disbarats, les errades, els nyaps d’uns directius impresentables com a directius, i roïns com a persones...


Veurem com acaba tot plegat...