Real VAR

La vergonyosa realitat arbitral a l’Estat espanyol té molta similitud amb el que passava durant el franquisme quan l’àrbitre Zariquiegui allargava un partit al Bernabeu fins que els blancs van marcar i es van assegurar la victòria contra el Barça, o quan un altre àrbitre, Guruceta, s’inventava un penal contra el Barça i a favor del Madrid, aquesta vegada al Camp Nou, en una falta comesa per la defensa blaugrana un metre fora de l’àrea.

Ahir, en un Camp Nou buit, el Madrid es va imposar per 1-3 gràcies a la parcialitat arbitral i dels estaments del futbol espanyol: un penal inexistent decretat pel VAR va sentenciar un partit igualat, mentre que el mateix VAR va emmudir a l’hora d’analitzar un possible penal a Leo Messi. Tot plegat una vergonya més d’aquest règim del 78 podrit tant en els àmbits econòmics, judicials, polítics, periodístics, esportius o del sector que sigui. En aquest país la corrupció és la norma; és ben bé que no n’hi ha un pam de net.  

 

El VAR que havia vingut per ajudar als àrbitres a prendre decisions justes, està servint només per donar cobertura als atracaments esportius que el Reial Madrid practica en tots els estadis de l‘Estat espanyol i d’una manera molt especial quan s’enfronta al Barça. L’anomenat “clàssic” del futbol espanyol, s’ha converteix fins i tot amb el VAR en el “clàssic” robatori esportiu al Barça. 

 

Des que Florentino Pérez, emprenyat perquè el VAR feia justícia, i per tant, de tant en tant perjudicava al Madrid amb les seves intervencions, va trucar al president de la federació espanyola de futbol per fer-li arribar la seva queixa sobre el funcionament del VAR, aquest ha canviat totalment el seu objectiu. Ja no és una eina tecnològica per ajudar als àrbitres a prendre decisions sinó que s’ha convertit en un estri més per ajudar a que el Madrid guanyi campionats. 

Sense anar més lluny, ahir el mateix VAR va decidir que Lenglet havia comès penal contra els Madrid, quan en realitat va ser el trampós de Sergio Ramos qui havia comès una falta prèvia sobre Lenglet. El curiós del cas és que en el breu cos a cos que tots dos jugadors mantenen el madridista es deixa caure de manera espectacularment aparatosa en una direcció absolutament oposada a la que hauria caigut si realment Lenglet hagués tibat d’ell. Sembla mentida que un facinerós com Sergio Ramos tingui butlla arbitral per fer el que li dona la gana en un camp de futbol. Això és una vergonya per el país en el que les estructures esportives permeten que coses com aquesta puguin passar. Algú tan educat com Ronald Koman no es va poder estar de fer-li un comentari a l'àrbitre Martínez Munuera  

 

Aquesta actuació tendenciosa i partidista del VAR, que va començar l’any passat com he explicat abans, és la responsable del vergonyós final del campionat de Lliga de la temporada passada, en la que el Reial Madrid va guanyar de nou per decret, com guanyava en les èpoques d’un franquisme que ni en l’esportiu ni en tantes altres matèries es pot dir que ja no existeix. És més viu que mai.

 

Pel que fa al partit, constatar que el Barça no està al seu millor moment. El Madrid venia de perdre a casa en la Champions mentre que el Barça venia de perdre estúpidament a Getafe contra un rival que per no perdre el costum va jugar amb una duresa impròpia d’un partit de futbol, però amb la permissivitat d’un àrbitre que seguint la tònica va sortir al camp amb la instrucció de fer el possible per que el Barça perdés el partit. Tanmateix iniciar una competició com l’actual, fortament afectada per la pandèmia, sense públic als estadis, és una situació idònia perquè els arbitres facin el que els doni la gana.

Seguir el futbol en aquests condicions, senzillament no m’interessa. Quan els resultats estan adulterats per un règim (el del 78) corrupte, amb el Rei emèrit fugit per haver-se enriquit il·legalment i protegit per les pròpies estructures de l’Estat, ja està tot dit... que s’ho facin. Imagineu  con deuen estar de podrides les estructures esportives, quan tots es tapen les vergonyes els uns als altres...  Quin país de pandereta... Vamos Rafaaaaa que diuen des de Madrid... quina vergonya...