Tot i anar curts de preparació, el Barça remunta l’1-0 del Sevilla i s’endú la Supercopa d’Espanya. Ter Stegen atura un penal al minut 90, que hauria pogut significar tenir que anar a la pròrroga
El partit va comportar diferents novetats: primer partit oficial a Espanya amb el videoarbitratge (VAR), primera Supercopa jugada fora de l’Estat espanyol, primer trofeu del Barça aixecat per Leo Messi com a primer capità de l’equip.
Tànger va ser testimoni del primer títol de la temporada 2018-2019 guanyat pel Barça. Els blaugranes varen guanyar al Sevilla en una final disputada en la que l’equip andalús va començar marcant, obligant al Barça a una remuntada per aconseguir la victòria. Un 2-1 front un Sevilla molt defensiu, que tanmateix va rondar l’empat a l’últim minut del partit quan l’àrbitre va xiular un penal contra el Barça que Ter Stegen va aturar quan ja s’havia superat el minut 90. Una aturada que va impedir una pròrroga que els jugadors del Barça haurien afrontat en pitjors condicions físiques que els sevillans atès que aquests porten més temps de rodatge.
El Barça va guanyar un partit que no passarà a la història pel joc de cap dels dos equips, sinó que ho farà perquè la final de la Supercopa ha estat el primer partit oficial que s’ha jugat a l’Estat espanyol amb el vídeo arbitratge (VAR) que per cert, va ser protagonista atès que el gol del Sevilla havia estat anul·lat en senyalar el línia un fora de joc que el VAR va demostrar que era inexistent, i per tant el gol va acabar pujant amb tota justícia al marcador.
Els gols barcelonistes varen ser marcats per Piqué i per Dembélé. Cal destacar el gran gol del jugador francès perquè demostra que Dembélé és un molt bon jugador que pot aportar moltes coses positives a l’equip. Tanmateix estranya el fet de la manca de rotunditat de l’entrenador Valverde i de la directiva quan es refereixen al jugador francès com si no tinguessin clara la seva continuïtat. Un jugador que va costar un dineral necessita seguretat per consolidar el seu joc; si el tenim permanentment sota l’amenaça de si el traspassem o no el traspassem mai aconseguirem d’ell el rendiment esportiu que un jugador de la seva talla podria aportar a l’equip. Entre la lesió de l’any passat i els constants rumors sobre la seva possible sortida del Club, “el mosquit” només ha pogut donar pinzellades del futbol que porta dins. Estaria bé que des del Club s’esvaeixin definitivament tots els dubtes.
Arrenca una nova temporada amb l’interrogant de com podrà fer front el Barça a l’absència d’un jugador com Iniesta, o l’edat de jugadors com Gerard Piqué, Luís Suárez i el propi Messi. Els fitxatges nous sense ser jugadors que il·lusionin, sembla que en general estan sent força encertats, tot i que això mateix dèiem l’any passat i els resultats d’alguns salten a la vista. Cal que la temporada vagi seguint el seu curs per poder emetre una opinió fonamentada sobre l’encert o no de determinades incorporacions, atès que com ha quedat demostrat, a més de la classe futbolística del jugador intervenen altres factors com l’adaptabilitat del jugador al tipus de futbol que practica el Barça, el fet de jugar junt als millors jugadors del món, o adaptar-se a un escenari especialment impressionant com el Camp Nou quan està ple... etc.
Aquest anys si que cal ressaltar una novetat important: per primera vegada en molts anys el Barça ha après a vendre jugadors. Fa moltes temporades que estàvem encallats a l’hora de trobar sortides per jugadors com Douglas, Digne, Gomes, Yerry Mina, Aleix Vidal i d’altres, i aquesta vegada les negociacions s’han dut a terme sabent vendre, sense regalar pràcticament la sortida dels futbolistes com venia sent la tònica. El Barça ha tret una bona quantitat de diners a l’hora de desencallar sortides que s’haurien d’haver produït ja en temporades anteriors. Bona gestió doncs a l’hora de vendre; ara només cal saber comprar amb qualitat i a preus raonables.
Cal destacar un primer efecte positiu del VAR: en tot l’escrit no ha fet falta parlar de l’àrbitre...
