dimecres, 23 de desembre de 2015

Barça, triple corona mundial


Un Suárez esplèndid aconsegueix un rècord golejador: 5 gols en dos partits


Sergi Busquets dona una classe magistral de com anticipar les jugades.



Aquest diumenge al Japó (Yokohama, a uns 45 Km al sud de Tokio), el Barça ha derrotat al River Plate argentí per un rotund 3-0 i s'ha coronat per tercera vegada en la seva historia, campió del mon. Per arribar a disputar aquesta final, el Barça va haver de jugar una eliminatòria de semifinal contra l’equip xinès Guangzhou, al que va derrotar per un contundent 3-0. El Barça havia accedit a aquesta competició en qualitat de vencedor de la Europe, Champions League. 

El partit va començar igualat i tenia un caràcter molt físic, fins que Messi va encertar a trencar la fins llavors ben poblada defensa del argentins, que basaven el seu joc amb una aferrissada defensa, i amb interrupcions constants del joc, per evitar que el Barça  pugues implantar el seu ritme de partit. El Barça es trobava incòmode en aquesta situació i no podia imposar el seu joc de combinació i toc. Afortunadament la inspiració de Messi, al controlar una passada dins l'àrea de Neymar, va permetre aconseguir el primer gol, i així es va arribar al descans.

Al començament de la 2ª part,  Suárez va rebre una excel·lent passada de Sergi Busquets, es va plantar tot sol davant del porter, i tot i que aquest va tocar la pilota amb els peus, aquesta va arribar al fons de la xarxa argentina. Va ser el gol de la tranquil·litat. A partir d'aquest gol, el Barça va intentar controlar el partit per evitar que River entres al partit, fins que en una jugada de contraatac, Neymar va fer una assistència mil·limètrica a Suárez, i aquest, de cap, va col·locar la pilota on el porter argentí no podia arribar. Va ser l'estocada definitiva, i el 3-0 del marcador, ja no es va moure més.

Va ser un partit jugat intel·ligentment pel Barça, que sense oblidar la seva vocació ofensiva va intentar no córrer riscos innecessaris en defensa. No és el partit més brillant jugat pel Barça aquest any, però si que va ser un partit efectiu, i maco de veure. En definitiva, un bon partit del Barça. Lluís Suárez va ser escollit el jugador més valuós del torneig gràcies als 5 gols marcats en els dos partits, mentre que Messi va ser escollit el jugador més valuós de la final. Tots els diaris esportius espanyols però també internacionals s’han fet ressò d’aquest èxit del Barça.

Atenent al fet que aquest campionat es disputava al Japó, el Barça només estava acompanyat per 500 seguidors, que pel seu baix nombre, segur que en aquesta ocasió no generaran cap mena de conflicte per les estelades. L'afició dels argentins desplaçada al país del sol ixent sembla que estava al voltant dels 20.000 seguidors, i la reacció d'uns pocs d'aquests seguidors no va ser precisament esportiva, quan després del partit, varen coincidir a l'aeroport de Narita amb l'expedició del Barça i algun energúmens es va dedicar a insultar i escopir a Messi i també a Mascherano. Malauradament són les excepcions d'una afició que en general va saber acceptar resignadament la derrota. Fins i tot els mitjans de comunicació argentins varen saber  valorar el gest de Messi que quan va marcar el primer gol del partit, amb la seva ma dreta va fer un gest com demanant disculpes als seguidors argentins.


Un nou triomf internacional del Barça, que el situa com un dels equips més guardonats internacionalment d'aquests últims 10 anys, sinó el que més. Fins i tot el mafiós president de la FIFA, el suís Joseph Blatter, va felicitar públicament ahir al Barça per aquests magnífics resultats. Si fa molts anys va ser l'era del Madrid, si anys després fou la del Milan, ara es la del Barça, que desplega un joc que agrada a tothom per la seva vistositat i la seva efectivitat. Amb un estil de joc que esta fent historia i que és fruit d'uns jugadors especials capaços de desenvolupar un futbol especial. A banda dels que formen el trident atacant del Barça (Messi, Suárez i Neymar), i que són els que s’enduen els guardons individuals per que són els que materialitzen les ocasions de gol, en la meva opinió aquest equip té altres dos jugadors que marquen la diferència i que al meu entendre són la base sobre la qual pivota aquest joc tan efectiu del Barça. M’estic referint a Busquets i a Iniesta, que al meu parer juguen un paper estel·lar en la concepció del futbol de l’equip. Evidentment la resta de jugadors que composen l’equip són tots ells molts bons, però per a mi la concepció de la jugada neix d’aquests dos homes. El segon gol contra els argentins n’és una prova evident. Mirant una vegada i un altre la jugada, te n’adones que quan Busquets està a punt de rebre la pilota, ja està adoptant la postura del cos més adequada per fer la passada cap el lloc on després corre Suárez. És a dir, Busquets té el privilegi de poder-se avançar a  les jugades; les veus abans que ningú, i quan els seus companys se n’adonen com en aquest jugada concreta fa Suárez, el gol està cantat. Va ser una assistència meravellosa, com meravellós és que el Barça sigui el primer equip del món en aconseguir aquesta triple corona, des que el campionat té el format actual. 

Cap comentari:

Publica un comentari