El Barça no pot amb la FIFA

Noves decisions d’aquest organisme perjudiquen al Club

La Junta del Barça no té cap pes a nivell internacional, i la FIFA fa el que vol, sense cap oposició per part del club blaugrana

Recordo que quan la FIFA va fer pública la sanció al Barça, consistent en quedar-se durant dos períodes de fitxatges sense poder inscriure jugadors, en un partit al Camp Nou, va aparèixer una d’aquestes pancartes gegants que habitualment paga el club d’una manera indirecte, sense responsabilitzar-se formalment de l’autoria, que deia: “La Masia no es toca…” 

Doncs resulta que les fanfarronades no serveixen de res quan es basen només en paraules, sense cap mena d’acció que faci possible que la fanfarronada sigui realitat. Dic això per que després de rebre aquella sanció, el Barça no ha fet absolutament res per millorar les seves relacions amb la FIFA i continua rebent cada dia nous càstigs sense cap reacció del Club, ni pública ni privada. I mentre tant, allò que no es tocava, La Masia, està sot mesa cada dia a nous atacs de la FIFA, i el Club queda en evidència a nivell internacional.

Les eleccions a la presidència del Barça ens han portat una nova Junta directiva, però ens han deixat la mateixa incapacitat que ve ja de la Junta anterior, de no tenir el més mínim pes en el si d’aquestes institucions que governen (bé o malament) el futbol internacional. El Barça continua sent “ningú” en els despatxos de les més altes instàncies esportives.  La Junta del Barça està integrada per persones que no saben i no poden, ni tenen categoria ni prestigi personal, per parar els peus a la FIFA.

Des que la sanció de la FIFA va ser coneguda, les actuacions d’aquesta entitat reguladora del futbol mundial no han parat de perjudicar al Barça. En posaré alguns exemples:

Quan el Barça va fitxar Turan i Vidal, tot i saber que no els podia inscriure, va preguntar a la FIFA si podien jugar partits amistosos, i la resposta fou NO. Els jugadors no podien participar fins al mes de gener del 2016 en cap partit oficial o amistós en el que s’hi aixequés un acta arbitral.

Ara s’ha sabut que la FIFA ha exigit que es donés de baixa a uns quants jugadors menors d’edat de la Masia, els quals ni poden entrenar-se ni poden viure en les instal·lacions del Barça, ni tan sols poden acudir a l’escola per seguir els seus estudis bàsics, i que el Barça té per a tots els nens que juguen en el futbol formatiu. Aquesta nova sanció s’afegeix a la que fa uns mesos ja va patir el Barça amb una primera tongada de jugadors menors d’edat.

Un president inepte que no té cap força a nivell
 internacional 

Com que el Club no informa correctament als seus socis de la situació exacte del conflicte, sembla que hi ha més de 10 nens que han estat donats de baixa a causa de les pressions de la FIFA que amenaça amb noves sancions al Barça sinó es compleixen les seves  decisions. El Barça ha estrenat nova Junta directiva, però manté la inoperància pròpia de l’etapa anterior i el que és pitjor, no només no han millorat les relacions amb aquest organisme regulador del futbol mundial, sinó que tot fa pensar que aquestes relacions fins i tot han empitjorat. El Barça és un pur ninot amb el que tothom s’hi atreveix, fins i tot un organisme tan tronat i desprestigiat com la FIFA, on la corrupció campa amb tota llibertat per tots els seus despatxos.

Què ha fet el Barça davant de totes aquestes agressions? Callar i claudicar, això és el que la directiva del Barça ha fet fins ara, deixant que la FIFA atropelli impunement al Club. El que si ha fet la Junta, és comprar la voluntat d’alguns periodistes esportius, que porten alguns dies escampant per les ones radiofòniques que el Barça a partir de la setmana vinent endurirà la seva actitud davant de la FIFA. Davant de tanta inoperància i de tanta mediocritat periodística i directiva, només se m’acut dir “A buenas horas mangas verdes...”        

Conxorxa política-arbitral contra el Barça?

 

L’arbitratge de dissabte passat contra el Màlaga va ser vergonyós

El procés independentista català pot haver influït en les instruccions que han rebut els àrbitres?

Des que ha començat la temporada 2015-1016, els arbitratges han estat molt perjudicials amb els interessos del Barça. Des del penal assenyalat a Bilbao, passant per l’expulsió de Piqué en la Supercopa d’Espanya, fins l’arbitratge de dissabte passat en el que davant de dos penals de llibre l’àrbitre madrileny va utilitzar la famosa expressió del “sigan, sigan...”, les actuacions arbitrals s’han mostrat contràries al Barça més enllà del parell de jugades esmentades. Sempre que hi ha hagut una situació dubtosa la decisió dels diferents àrbitres ha estat la mateixa: xiular contra el Barça.

No vull caure en l’error de justificar les derrotes del Barça atribuint-les als errors arbitrals. Ara bé això tampoc ha d’impedir que quan es comença a intuir que hi pot haver-hi una certa conxorxa entre interessos polítics i estament arbitral, no es denunciïn uns fets que de ser certs situarien la qualitat de l’esport espanyol a l’alçada de l’esport en països del tercer món.

De totes les jugades que s’han xiulat en contra del Barça, n’hi ha una d’especialment flagrant. Em refereixo al penal que dissabte no es va assenyalar quan un defensor malagueny caigut  al terra va interceptar amb el braç una pilota que Neymar estava jugant dins l’àrea malaguenya. Aquesta jugada és calcada a la jugada que la temporada passada li va costar al Barça un penal en el partit jugat al Bernabeu, quan Piqué, amb el seu braç al terra, va interceptar una pilota dins de l’àrea de l’equip blaugrana. En aquella ocasió l’àrbitre Gil Manzano no va dubtar ni un instant: penal a favor del Madrid, mentre que dissabte la mateixa jugada va merèixer un “sigan, sigan...” per part de l’àrbitre.  En què quedem? Com curiositat ressaltar un titular del diari Marca d’aquella jornada: “Penalti sin discusión por la mano inocente de Piqué” En canvi dissabte tot girava al voltant de “la apreciación arbitral”

Les claus de tot plegat s’han de buscar en la classe política espanyola disposada a complaure al mafiós madrileny que presideix el Real Madrid, i que vol guanyar, “sigui com sigui” la Lliga 2015-2016.  Sembla clar que els polítics espanyols, volen portar fins al terreny esportiu la seva venjança per l’atreviment dels catalans de desafiar l’Estat plantejant una possible independència. I davant d’aquest “clima” tan enrarit, ràpidament han aparegut els “més papistes que el Papa” i en aquesta línia el president del àrbitres el Sr. Sánchez Arminio, àrbitre de record nefast per al Barça que ha volgut fer mèrits davant d’aquells que el van situar en aquest càrrec,  portant a la màxima expressió la persecució arbitral contra el Barça.

L'àrbitre Jaime Latre es va menjar dos penals contra el
Màlaga i no li va caure la cara de vergonya  

Com deia abans no m’agraden les excuses arbitrals, però quan l’evidència ho deixa tan clar tampoc és just callar i mirar  cap a un altre banda. Aquest any patirem, pel joc de l’equip, però sens dubte també per un col·lectiu arbitral que seguint les instruccions de Sánchez Arminio li traurà al Barça una colla de punts, gràcies a decisions arbitrals injustes. De moment, en quatre jornades oficials, al Barça ja l’han arbitrat 3 àrbitres del col·legi madrileny. Però és més, per a la pròxima jornada al camp de l’Atlètic de Madrid, ja ens tenen preparat a un àrbitre d’aquells que sempre ha anat contra el Barça. Es tracta del valencià Mateu Lahoz molt tolerant amb el joc dur, i sobretot permissiu amb els rivals del Barça. Aquest àrbitre li va regalar una copa del Rei al Madrid després de consentir que el central madridista Pepe, repartís cosses a tort i a dret sense veure una sola targeta

I mentre tant a Madrid tan feliços, veient al Real Madrid guanyar gràcies a les estratagemes mafioses muntades per el seu president. Si no vaig errat, aquesta temporada patirem més del compte. Ja ho va dir al juny passat el Cholo Simeone, entrenador de l’Atlético de Madrid: “veo la pròxima Liga peligrosamente preparada para el real Madrid...”