dilluns, 2 de juliol de 2018

Andrés Iniesta deixa també la selecció espanyola


Coincidint amb l’eliminació d’Espanya del mundial de Rússia, Andrés Iniesta ha dit que deixava la selecció.



Què hauria passat si tot l’espectacle que ha organitzat el Madrid amb el fitxatge del seleccionador espanyol Lopetegui, l’hagués protagonitzat el Barça.


Fernando Hierro ha estat un autèntic fracàs com a entrenador i com a persona. El que li ha fet a Andrés Iniesta deixant-lo a la banqueta quasi tres quartes parts del partit no té nom. La trajectòria d’Iniesta amb la selecció espanyola ha estat exemplar durant tota la seva llarga vida esportiva, i a banda que va ser l’autor del gol de triomf espanyol en els mundials de Sudàfrica a de l’any 2010, no mereixia de cap manera que aquest impresentable Fernando Hierro, una mala persona, el volgués humiliar deixant-lo fora de l’equip titular. Però que es pot esperar d’un madridista impresentable educat en els “valors” de la casa blanca? 

Però anem a pams: la selecció espanyola de futbol havia aixecat expectatives als seus seguidors després d’una fase de classificació amb un resultat prou bo. Qui més qui menys somniava amb repetir la gesta del 2010 a Sudàfrica quan Espanya va guanyar la seva primera (i única) copa del món gràcies a un gol d’Andrés Iniesta en un agònic partit contra Holanda, aconseguit quasi al final de la segona part de la pròrroga.

Amb un ambient d’eufòria basat en uns bons resultats però també en un joc prou efectiu, l’expedició espanyola es va desplaçar a Rússia amb l’esperança de reeditar l’èxit aconseguit feia 8 anys. Tot semblava que anava amb prou placidesa, a l’espera que comences el campionat. Però heus aquí que dos dies abans que l’equip espanyol debutés va saltar la notícia: el seleccionador de l’equip espanyol, Julen Lopetegui, acabava de comprometre’s amb el Real Madrid per fer-se càrrec del primer equip tan bon punt com acabés el campionat del món.

La notícia va esclatar com una bomba no només entre els components de l’expedició espanyola, sinó també en els mitjans de comunicació i sobretot en els despatxos de la Federació Espanyola de Futbol. Luís Manuel Rubiales, el seu flamant president (va ser triat president encara no fa ni dos mesos), exfutbolista i expresident del sindicat de futbolistes (AFE) coherent amb les seves declaracions al prendre possessió del càrrec quan havia dit que “tenemos que hacer una federación líder en transparencia” es va veure obligat a cessar amb immediatesa a Julen Lopetegui del seu càrrec de seleccionador. Sobre la marxa va decidir que el substituiria Fernando Hierro, treballador de la Federació de Futbol que formava part de l’expedició que s’havia desplaçat a Rússia. 

El trasbals va ser important en el sí de l’equip. Futbolistes de molt poca qualitat humana com el madridista Sergio Sánchez varen intentar impedir la destitució de Lopetegui, que va ser impunement presentat dos dies més tard com nou entrenador del Reial Madrid, sense que la prems esportiva de la capital fes escarafalls davant dels fets que s’acabaven de produir i que van ser l’origen del posterior fracàs de la selecció espanyola. Algunes lleus protestes per la deshonesta actuació del president de l’equip madrileny, però el seu capo màfia segur que va fer callar la boca a més d’un periodista a base d’untar convenientment algun compte corrent.

Els fets són d’una extrema gravetat des de la vessant esportiva. Equivalen a boicotejar a la selecció espanyola de futbol dos dies abans de començar el campionat del món. Equivalent per tant a fer caure a la selecció abans fins i tot de començar el campionat. I aquí no ha passat res. Ningú, ni els del “a por ellos” han dit pràcticament aquesta boca es meva; ningú ha gosat denunciar al Madrid per aquest procedir tan mafiós. Algú s’imagina que hauria passat si aquest fet l’hagués protagonitzat el Barça? A dia d’avui, els seus dirigents estarien en presó preventiva dictada per algun d’aquests jutges espanyol tan imaginatius a l’hora de descriure els delictes comesos, i la contractació de l’entrenador hauria estat declarada anticonstitucional per el mateix TC.

I mentre tant, Andrés Iniesta després d'haver dit adéu al Barça, també ha dit adéu a la selecció com Gerard Piqué que també ho va reiterar fa uns dies. Espero que tampoc hi torni mai més en agraïment als xiulets que mitja Espanya li ha dedicat pel sol fet de ser català i demostrar-ho. Ja s’ho faran; amb questa gent, és inútil... no es pot anar enlloc... 

Cap comentari:

Publica un comentari