L’acció de responsabilitat social és un espectacle vergonyós i lamentable

El judici del Barça és un frau al Club i un frau al soci

Els directius actuals i anteriors queden del tot desqualificats davant l’opinió pública

Aquests dies a la Ciutat de la Justícia de Barcelona estan compareixent diferents personatges de la directiva actual i anterior del Futbol Club Barcelona, amb l’única finalitat de tirar-se els trastos pel cap els uns als altres.  Veure com el prestigi del FC Barcelona està en mans d’aquests impresentables es certament vomitiu. Constatar com el Club els importa molt poc és certament trist; els seus egos per sobre del prestigi d’una entitat centenària com el FC Barcelona. Tot plegat indigne de barcelonistes.  

Sandro Rosell, expresident del FC Barcelona

Només per aquests espectacle ja n’hi hauria prou per que els socis de l’entitat exigissin la dimissió d’una Junta impròpia d’un equip de futbol de la significació internacional del Barça. Però els fets s’agreugen quan llegint les informacions del judici, un s’adona que a sobre, la acció de responsabilitat va ser aprovada per una Assemblea General de Compromissaris als qual se’ls va falsejar la informació facilitada per justificar la demanda davant dels jutjats.

En contra del que havien assegurat en l’Assemblea, aquests dies hem sabut que els comptes de l’últim exercici de  l’època Laporta si que estaven auditats. Hem sabut que la Junta sortint tenia dret a presentar els seus comptes a l’Assemblea i ens hem assabentat també que era aquella Junta sortint qui hauria d’haver re-formulat els comptes  si l’Assemblea no els hagués aprovat. Tot plegat un escàndol ple de falsedats i mentides que palesen clarament que la única intencionalitat d’aquesta denúncia respon als odis i desavinences entre els protagonistes. Una vergonya per aquells que estimem al Barça.

Tanmateix la realitat es pot girar en contra dels que han actuat amb mala fe, atès que estan apareixent tantes contradiccions entre el que havia dit la Junta de Sandro Rosell i la realitat que està sortint a la llum, que fins i tot no es pot descartar que la sentència els sigui contrària  als seus interessos.

SI això arribés a succeir, la dimissió de la Junta en bloc hauria de ser instantània, i a banda de castigar a tots aquests impresentables sense poder dirigir mai més a un club esportiu, la imposició d’una multa econòmica exemplar seria del tot justa.

Joan Oliver exdirector general del Barça

L’expresident Rosell (i actual president a l’ombra) va declarar en aquest judici sinistre que el Barça estava en fallida tècnica, quan posteriorment ha quedat evidenciat que això no era en cap cas així atès que els impresentables que avui regeixen al Club, es van apoderar en la reformulació dels comptes de la venda de YaYa Touré  que de fet havia negociat la junta sortint.

Sense entrar en detalls, si que ha quedat també clar que algunes de les accions d’inculpació de la Junta de Laporta van ser participades per persones que avui en dia acusen a aquella Junta d’haver pres aquelles decisions. Una vergonya i cara dures majúscules.  Increïble en persones mínimament ètiques i de conducta recta. 

Jo no tinc informació suficient per determinar les xifres de tot plegat, ni coneixements per fer-ho, ara bé, el sentit comú serveix de molt  a la vida, i a partir d’ell es fàcil adonar-se que tot això no és més que una “vendetta” entre dos clans, el de Laporta i el de Rosell, que no fas pas masses anys constituïen un clan únic. 

  

Tant de bo tots ells, els uns i els altres, quedin inhabilitats de per vida per dirigir al Barça.