dijous, 2 d’octubre de 2014

Primera derrota de la temporada: primers gols encaixats


Un Barça desconegut en defensa sucumbeix a París


La manca d’envergadura física dels nostres jugadors comença a ser determinant en molts partits



Aquest dimarts passat el Barça ha viscut la seva primera derrota en partit oficial després de 5 partits invicte. S’ha produït a París, en el camp del París Saint Germain que ens ha guanyat per 3 gols a 2. Aquesta derrota ha significat al mateix temps encaixar els primers gols de la temporada, atès que en els 5 partits anteriors la porteria del Barça havia quedat a “zero”.     

En un escrit anterior en aquest blog, jo comentava l’excés d’eufòria que es vivia en l’entorn blaugrana, i que es basava en el fet de liderar la lliga espanyola i en no haver encaixat cap gol fins aquell  moment. Tanmateix aquests resultats s’havien aconseguit contra rivals de molt poca envergadura esportiva, i en algun cas, com contra  l’Apoel de Nicòsia, fins i tot es pot considerar que es va tractar d’una victòria agònica.

Aquesta eufòria excessiva estava propiciada per unes lloances exagerades que el joc de l’equip rebia per part d’alguns periodistes que sens dubte estan al servei d’una junta directiva blaugrana, i que són els mateixos que ara estan intentant fer veure que a París es va perdre per mala sort, tot i haver desplegat un joc brillant segons ells. Estan enganyant al soci, tant la Junta com aquest periodisme groc posat al servei del poder.

El Barça va fer un mal partit a París, com abans l’havia fet al Camp Nou contra  l’Apoel, o com l’havia fet a Villarreal tot i guanyar, o com també l’havia fet a Màlaga on només es va poder empatar. Un Barça que està molt lluny de ser el gran Barça que tots desitgem, i que la directiva i els seus mitjans afins s’entesten  a voler-nos convèncer del contrari. El primer partit de compromís i de certa exigència de la temporada ha servit per posar en evidència les carències de l’equip. I això que l’equip contrari contava amb les baixes de tres jugadors importants per a ells: Ibrahimovic, Thiago Silva i Lavezzi

Ja, a la prèvia del partit, vaig començar a entreveure que les coses no ens anirien bé. Un periodista de TV3 va  entrevistar Luís Enrique i li va preguntar si estava nerviós davant del seu debut fora de casa en una partit de Champions. La resposta de l’entrenador em va deixar amb la por al cos: “para nada” li va contestar, per afegir que per ell aquell partit era “uno más, frente a un rival  de envergadura, pero lo veo como un partido más”. Aquests resposta, aquesta confiança excessiva, aquesta manca d`humilitat, em va semblar impròpia d’un entrenador que per bo que sigui. Davant d’aquesta resposta vaig començar a pensar que les coses en aquest partit no ens anirien massa bé, com així va ser.

De fet l’entrenador del Barça és el primer responsable de la derrota. Vull pensar que dins de la nombrosa estructura tècnica del Barça, algú li va explicar a Luís Enrique, que el París Saint Germain és un dels equips europeus que millor treballen les jugades d’estratègia a pilota parada, i que per tant s’havien d’evitar tant com fos possible, els corners i les faltes a voltant de l’àrea. Com van venir els tres gols? Un de corner, un altres com a conseqüència d’una falta lateral i un tercer resultat d’una centrada lateral després d’una badada impròpia d’un jugador com Alba. Felicitats senyor Luís Enrique, per haver alliçonat tant bé als seus defenses.


Un altre qüestió que em sembla imputable a l’entrenador és haver fet jugar a Ter Stegen a la porteria. Aquest noi, que sens dubte és un bon porter, només havia jugat un altre partit oficial amb el seu nou equip. Algú creu que sense la necessària conjunció amb  els seus companys de la defensa, s’hauria d’haver fet jugar a aquest porter en un partit de compromís només havent jugat un partit junt als seus col·legues de la defensa?

Però no totes les culpes són de Luís Enrique. El mal partit dels dos laterals, Alves i Alba, va ser clau en la victòria dels parisencs. Que el brasiler jugui un mal partit és ja massa habitual; aquest noi fa temps que té el cap fora de l’alta competició esportiva, i com en el cas de Piqué, ja comentat en un altre entrada al blog, els seus interessos principals ja no passen per la defensa dels colors de la camiseta que vesteix. En canvi el cas d’Alba és més sorprenent. Alba és un esportista íntegre, que ha fet molt bons partits defensant els colors del Barça. Segurament l’altre nit a París va tenir senzillament un mal dia.

No es pot deixar de banda un altre qüestió que va quedar ben palesa veient el partit: al Barça li va faltar envergadura. El físic dels futbolistes va fer que l’equip francès es mengés físicament al Barça, per la seva velocitat, per la seva envergadura física i per la seva força. Qui planifica la plantilla del Barça? Qui és el responsable de fitxar fideus que es trenquen i cauen per terra a la primera empenta? Com és que els nostres laterals i mig campistes són jugadors físicament molt limitats?

On era dimarts el mig campo del Barça? Va ser escombrat del camp per un rival que només ens va guanyar per voluntarietat i interès dels jugadors, no pel futbol desplegat. Els migcampistes del Barça varen perdre més pilotes que mai, la majoria d’elles a prop de la nostra àrea que és on més mal fa perdre una pilota.

Mentre la directiva no assumeixi l’error de no haver passat per les urnes per guanyar legitimitat democràtica les coses no aniran bé. El Sr. Bartomeu, com a mínim, hauria de presentar en la propera assemblea, o si cal convocar-ne una d’extraordinària,  en la que plantejar una moció de confiança: o això o eleccions.                                                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada