dimarts, 28 de novembre del 2017

Victoriano Sánchez Arminio un personatge tètric, però sobretot repel·lent


 
Sota el seu mandat els robatoris al Barça es repeteixen amb tota impunitat per part dels que els perpetren.




La temporada passada, encara no fa ni un any, al camp del Betis ens varen estafar el mateix gol que aquest cap de setmana passat a València. No són casualitats.



L’any passat l’àrbitre canari Hernández Hernández no va donar validesa un gol de Jordi Alba quan la pilota havia entrat quasi mig metre dins de la porteria de l’equip andalús. Aquell partit va acabar amb empat a 1 i va significar la pèrdua de dos punts pel Barça. A l’àrbitre canari no tan sols no se’l va sancionar de cap manera sinó que tres mesos més tard, el comitè d’àrbitres presidit per l’impresentable Sánchez Arminio li va donar el premi d’arbitrar un Madrid-Barça al Bernabeu. Naturalment el Madrid de l'inefable Florentino va acabar guanyant el campionat de Lliga amb tres punts d'avantatge sobre el Barça

Amb aquests antecedents no té res d’estrany que ara s’hagi tornat a reproduir exactament la mateixa situació a València, aquest cap de setmana passat, quan en circumstàncies similars l’àrbitre gallec Iglesias Villanueva va anular un gol a Messi que havia entrat a la porteria valencianista ben bé un pam. Ho va veure tothom llevat de l’àrbitre i el seu ajudant. A no tardar, veurem com el president del comitè d’àrbitres premia a aquest inepte amb algun altre partit important. De fet, l'àrbitre Fernández Villanueva hauria de passar-se una bona temporada a la nevera, i al seu ajudant de banda, caldria expulsar-lo del món del futbol per deixar-se untar tan descaradament.

De moment ja s’ha mogut sortint als mitjans per disculpar a l’àrbitre, dient que  “l’arbitratge de Iglesias Villanueva va ser molt bo, no hi ha dret a com l’estan tractant”, sense tenir la més mínima consideració als dos punts que han pres al Barça per una decisió de caràcter administratiu aliena a la qualitat dels futbol desplegada per els dos equips durant el partit. Una decisió de l’àrbitre va decidir el resultat, i això, el Sr. Sánchez Arminio ho troba del tot normal. Fins i tot va més enllà dient textualment que “aquesta mena de jugades per sort, només es produeixen un parell de vegades a l’any”. Doncs el Barça ha trencat totes les estadístiques perquè efectivament, la jugada aquesta any 2017 s’ha produït dues vegades, però les dues vegades ha perjudicat al Barça. No és massa coincidència Sr. Sánchez Arminio?   

No és  només per aquesta situació de diumenge passat, sinó que el problema ve de lluny. Quan qualsevol jugador del Barça, i molt especialment si és Gerard Piqué, fa la més mínima observació sobre la qualitat dels arbitratges a Espanya, surt aquest personatge nefast anomenat Victoriano Sánchez Arminio, amenaçant amb denunciar als jugadors al comitè disciplinari de la Federació espanyola de futbol.  Aquests personatges, aquests tarannàs autoritaris propis del franquisme del segle passat, haurien de desaparèixer del escenari del futbol espanyol si es vol que aquest tingui una imatge de seriositat i consideració a nivell internacional. El prestigi costa molt de guanyar-se’l i molt poc a perdre’l,  perquè tinguem-ho clar, el primer perjudicat és el Barça, però gràcies als mitjans de comunicació aquests episodis donen ràpidament al volta al món i com en aquesta ocasió fins i tot serveixen de precedents. El futbol espanyol ha quedat ben retratat a nivell internacional.

Em refereixo a la decisió de la casa d’apostes britànica Betfair, que ha donat per vàlid el gol de Messi a València i ha pagat als que havien apostat per la victòria del Barça a Mestalla., al considerar-ho “un gest de bona voluntat i justícia amb els clients” En el mateix comunicat, la societat britànica d’apostes diu que abonaran els beneficis també als que havien apostat per l’empat. Una prova evident de com l’error del Sr. Iglesias Villanueva ha transcendit més enllà de les fronteres, tot i que els mafiosos que dominen el futbol, espanyol no haurien volgut que això succeís. Espanya mai ha tingut àrbitres prestigiats en el camp de l’arbitratge professionals de caràcter internacional, però amb aquestes actuacions, el futbol espanyol caurà per sota del llindar de la ètica esportiva. Una autèntica colla d’ineptes impresentables està acabant amb el poc prestigi del futbol espanyol.

Sigui com sigui, el fet que el futbol espanyol estigui en mans (en primera instància) de personatges com Javier Tebas (ex fuerza nueva, partit d’extrema dreta), Victoriano Sánchez Arminio i Angel Maria Villar és un desprestigi absolut. I si s’hi afegeix que pel darrere qui ho manipula tot és Florentino, el capo màfies del futbol espanyol, llavors ja no hi ha per on agafar-ho. El futbol està en mans de gent corrupta a imatge del que succeeix en la política. Tot es compra, tot es ven, fins i tot la dignitat.

El Sr. M. Rajoy de la política és el Sr. F. Pérez del futbol. Tal para cual


Quanta misèria... 


           

dimarts, 21 de novembre del 2017

Cal demanar disculpes a Paulinho


El jugador internacional brasiler, està responent als que varen creure en ell, quan es van plantejar la possibilitat del seu fitxatge.


Paulinho, junt amb Dembélé i Ernesto Valverde són els fitxatges exitosos d’aquesta temporada que mitiguen els fracassos en la incorporació de jugadors de la temporada passada.  



Quan la premsa esportiva va anunciar l’interès del Barça per Paulinho, varen sorgir des de diferents àmbits crítiques al Club per volen incorporar a l’equip a un  jugador que en la seva experiència en el futbol anglès no havia aconseguit precisament comentaris positius pel seu joc ni per les seves aportacions al conjunt del Tottenham Hotspur. El fet que el jugador procedia del futbol xinès també va contribuir a generar una imatge negativa del jugador. També des d’aquest blog el fitxatge de Paulinho va ser acollit críticament atesos els antecedents esportius del jugador.

De fet la trajectòriadel jugador no era precisament una història d’èxits esportius. Després d’uns inicis en equips de segona línia brasilers a l’any 2006 es va enrolar amb el FC Vilnius de Lituània o hi va jugar durant 3 anys. Posteriorment va jugar a Polònia un any per tornar al Brasil on va jugar en diferents equips fins que va fitxar pel Corinthians. Ja al 2013, amb 25 anys d’edat, Paulinho va tornar a obrir un nova etapa a Europa fitxant pel Tottenham que com ja he comentar no va ser precisament una etapa lluïda en al seva trajectòria esportiva. Segurament, per escapar de les crítiques que el seu joc despertava al Regne Unit, Paulinho va acceptar la proposta del futbol xinés i va fitxar pel      Guangzhou Evergrande des d’on es va incorporar al Barça ja amb 29 anys.

La sorpresa ha estat que tot i aquests antecedents Paulinho està oferint unes bones prestacions en la posició que l’ha situat Valverde, i fins i tot té gol amb les seves arribades a l’àrea contrària des de posicions atraçades. Paulinho està guanyant-se al públic del Camp Nou gràcies a la seva voluntat i a un desgast físic generós que els aficionats agraeixen. Per tant, és del tot just excusar-se davant Paulinho per haver posta en qüestió el seu rendiment al Barça.  

Per tant, cal ser just i reconèixer els errors, i acceptar que en aquesta ocasió Robert Fernández, el gran valedor del fitxatge de Paulinho, va estar encertat. L’exitós fitxatge de Paulinho es contraposa amb el fracàs que està significant la incorporació d’Arda Turan o la del portuguès Andre Gomes, que en el seu segons any al Club, cap dels dos està justificant el perquè dels seus fitxatges.

Segurament per això, per el fracàs de la política de fitxatges del Club, el president Bartomeu s’ha vist obligat a fer canvis en l’estructura directiva del Barça. Una estructura directiva mastodòntica farcida de càrrecs inútils com és el cas del directiu Albert Soler, que ha estat apartat de l’àrea de futbol i de tot el relacionat amb fitxatges, per les seves contínues ingerències en les gestions que el Club duia a terme. Tot i així, Soler que és un perfecte inepte, hauria de ser cessat també dels càrrecs directius que encara té al Barça.

Ara, després de transcorregut pràcticament el primer terç del campionat de Lliga, el Barça manté una trajectòria excel·lent en el campionat en el que només ha cedit dos punts (contra l’Atlético de Madrid, en el partit disputat en el camp de l’equip matalasser), i ha acumulat una avantatge de 10 punts front al seu principal rival el Reial Madrid. Sens dubte, el fitxatge d’Ernesto Valverde com entrenador del primer equip és un dels encerts de la política de fitxatges d’aquest any. La trajectòria a la “Champions” també és positiva, i el Barça es troba a només un punt d’assegurar la seva classificació matemàtica com a primer de grup quan manquen per disputar dos partits de la lligueta.


El partit de diumenge vinent contra el València, si el Barça el resolt favorablement als seus interessos, podrà significar un cop quasi definitiu per conquistar aquest any, un nou campionat de Lliga. Veurem