Les xifres astronòmiques que el futbol mou, són l’expressió clara que en aquest esport/espectacle/negoci estem en mans d’autèntics gàngsters.
Cal una regulació urgent que eviti aquesta enorme injustícia social i esportiva
Sovint és notícia en els diaris que tal o qual jugador ha estat fitxat per
un equip, i aquest fitxatge ha implicat un cost de milions d’€. De entre els
fitxatges més rellevants a nivell econòmic destaquen els 96 milions d’€ que el
Madrid va pagar al Manchester United pel fitxatge de Cristiano Ronaldo, o els
100 milions d’€ que el mateix Madrid va pagar al Totenham anglès pel fitxatge de Bale, o la
quantitat exacte (que es desconeix gràcies a l’opacitat de la junta blaugrana)
que el Barça ha pagat al Santos brasiler pel fitxatge de Neymar, o els 85milions d’€ que el mateix club blaugrana ha pagat al Liverpool pel fitxatge de
l’uruguaià Suárez. Unes xifres que fan
calfreds i que per elles mateixes demostren que al futbol s’ha perdut el sentit
comú.
Caldria aprofundir també en un altre qüestió referent a com aconsegueixen
alguns clubs de futbol aquests diners, quan el crèdit és o molt car o
inexistent i quan un país com Espanya està sumit en una crisi econòmica sense
precedents, per que la tresoreria d’aquests clubs tampoc es pot considerar en
general suficient per assumir aquestes despeses, però això ja ho abordarem en
una propera entrada al blog
Però el que ja no és habitual és que els diaris expliquin
amb veracitat les condicions del fitxatge, és a dir, els emoluments que els
jugadors percebran del club mentre en sigui jugadors. Els equips pressionen als
representants dels jugadors per impedir que aquests expliquin el detall de les
operacions i en particular els aspectes retributius del jugador. Aquesta manera
d’actuar ha quedat ben palesa gràcies a les explicacions que el representant
del madridista Bale va donar, en el sentit que la retribució del jugador era de
13 milions d’€ nets, front a les xifres que difonia el mateix Reial Madrid.
Però no és només Bale qui percep una retribució astronòmica; Cristiano Ronaldo o Messi no es queden enrere. El madridista guanya 17 milions d’€ anuals lliures
d’impostos, i Messi té una retribució de 20 milions d’€ nets per temporada. No
són aquests els únics jugadors amb retribucions estratosfèriques: el suec
Zlatan Ibrahimovic guanya 18 milions d’€ anuals nets. Tot plegat un autèntic
disbarat al que sembla que ningú està disposat a posar-hi remei.
La discussió ètica és obvia: com es justifica que aquests
nois privilegiats guanyin en un dia, més diners que els que un treballador de
classe mitjana guanya en tot un any? Té algun sentit això? es podrà al·legar
que aquests nois tenen una vida “laboral” curta d’uns 8 o 10 anys de mitjana en
els que arriben a guanyar aquestes xifres astronòmiques, però tot i així està
clar per aquell que ho vulgui veure que de cap manera es justifica que un valor
afegit tan baix (saber manegar una pilota amb els peus) sigui retribuït tan exageradament;
molt més que un metge, un enginyer, un arquitecte, o un mecànic per posar
alguns exemples.
Però si la discussió sobre la retribució dels futbolistes
és prou clara en el sentit de ser socialment injusta i desproporcionada, que
dir d’alguns personatges que els envolten, com ara els seus representants?.
Aquests dies s’ha tingut coneixement dels guanys de Jorge Mendes, conegut
representant de diferents jugadors de futbol d’elit. Aquest personatge és
representant de diversos jugadors que aquest últim any han estat objecte de
traspassos dels que ell s’embutxaca un 10% del import del traspàs que paga el
club comprador. Entre els futbolistes que aquest personatge representa hi ha
noms com Di Maria, James Rodriguez, Falcao, Diego Costa, Filipe Luís, i molts
d’altres. Doncs bé, aquest any alguns dels futbolistes per ell representats han
canviat de club mitjançant traspassos per un valor de 345,4 milions d’€, dels
quals 34,5 han estat per aquest Sr. Mendes. Això en un sol any!
Decididament, el món del futbol és una autèntica bogeria en
mans de persones sense escrúpols: autèntics gàngsters infiltrats en el món de l’esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada