La Junta Directiva del Barça és un desgavell absolut i un desprestigi pel Club

La fiscalia s'acarnissa amb el Barça l'endemà mateix de guanyar al Real Madrid

Una directiva d'afeccionats ineptes no pot dirigir un Club de prestigi mundial

Una vegada consumada la derrota del Madrid en el clàssic de fa uns dies, el Jutge Ruz i el fiscal José Perals han volgut intervenir l’endemà mateix per posar aigua al vi de la gran victòria blaugrana, en un partit on el Barça tot i la victòria, no va poder mostrar la seva superioritat en el joc.

Tanmateix la Justícia va voler compensar als afeccionats madrilenys oferint-els un botí que sens dubte haurà omplert de joia a Florentino i tota la seva patuleia d’aduladors. La Fiscalia ha decidit demanar 7,5 anys de presó per l’expresident Rosell, i 2 anys i 3 mesos pel president Bartomeu i una multa de 22,1 milions d’€ al Barça. A banda el fiscal Perals demana per Rosell una multa de 25,1 milions d’€ i la de Bartomeu és de 3,8 milions d’€.

El president Bartomeu i el candidat Toni Freixa

A més, el fiscal Perals demana 2,6 milions d’€ com a conseqüència d’un delicte fiscal de l’exercici 2011 per Rosell i el Barça i altres 6,8 milions de l’exercici 2103. A Bartomeu i al Barça els demana també 2 milions d’€ per un delicte contra la Hisenda Pública a l’any 2014. En total la petició de la fiscalia supera els 62 milions d’€.

A banda del greuge que tot això significa pel Barça, comparativament amb el fer i desfer d’altres clubs de la capital, sobta l’agressivitat mostrada per la fiscalia contra el Club representatiu de Catalunya, amb permís de l’Espanyol. Tanmateix i més enllà dels atacs dels poders fàctics espanyolistes contra qualsevol símbol català (i sens dubte el Barça ho és), el que em resulta molt preocupant és  el descrèdit que el Barça està acumulant en l’esfera internacional per culpa d’una directiva impresentable, que hauria de marxar cap a casa d’una manera immediata, sense necessitat d’esperar a final de temporada.

En lloc de sortir a defensar al Club exposant amb claredat els fets, reconeixent els possibles errors, i cercant algun  tipus d’acord que eviti la vergonya del judici, la directiva del Barça ha donat a conèixer un comunicat en el que no només no explica la seva versió sinó que maregen la perdiu amb temes que res tenen a veure amb les peticions de la fiscalia, i intenten interposar una cortina d’opacitat entre la realitat i l’actuació de la “Justícia”. D’aquest comunicat en destaco els punts següents:

La Junta Directiva ha tractat la petició fiscal d'obertura de judici oral i penes contra el FC Barcelona, el seu president, Josep Maria Bartomeu, i el seu expresident Sandro Rosell, derivades del cas Neymar. Sobre aquest assumpte, la Junta vol deixar clars els preceptes següents:

1. Tant el Club com el seu president reiteren la seva total innocència fruit d’un assumpte que únicament té un caire tributari i no penal, les discrepàncies jurídiques del qual s’han de dirimir en seu administrativa, no a l'Audiència Nacional.

2. El món jurídic s’ha fet ressò del decurs del procés i del seu resultat, considerant-lo impropi. També es considera impròpia la celeritat amb la qual s’han emprat els operadors jurídics implicats en aquest assumpte. Els advocats de tots els afectats presentaran les corresponents apel·lacions de manera immediata, denunciant aquestes circumstàncies i la inexistència de cap delicte.

Rosell i Bartomeu: ineptes. mediocres i irresponsables

3. El president del Club, davant del que considera una "gran injustícia", reitera que continuarà endavant amb la seva intenció de presentar-se a les pròximes eleccions a la presidència del Club i seguir dirigint l'Entitat amb els mateixos criteris de serietat, conducta moral, control financer i respecte als socis que ha demostrat fins avui, posant tota la seva atenció que el Club segueixi sent una referència mundial.

4. Agrair als socis la seva comprensió i el seu suport en aquests moments.

Els punts 2 i 3 d’aquest comunicat són del tot sobrers i en especial el referent a la voluntat del president del Barça de voler-se presentar a les properes eleccions a la presidència. Què tenen a veure les denuncies de la fiscalia amb les eleccions del Barça? Perquè aquesta voluntat de voler barrejar les coses? Què volen amagar? Què s’han cregut que són?

La Junta directiva actual del Barça són una colla d’okupes que a més s’estan barallant entre ells. No s’entenen; alguns com el Sr. Faus tractant a qualsevol preu de no veure’s implicat en aquestes acusacions de la fiscalia, mentre que un altre directiu (Toni Freixa) posa en qüestió al legitimitat del president Bartomeu per presentar-se a les properes eleccions estan pendent de poder anar a la presó. Tot plegat un embolic que fa mania.

En mala hora els socis del Barça van deixar que tota aquesta colla de impresentables, ineptes i mediocres, s’apoderessin de les regnes del Club. Tant de bo, en les properes eleccions el seny s’imposi a l’hora d’elegit una Junta digna d’un club com el Barça  

La recuperació del Barça

Tot i anar líders a la classificació, l’equip encara genera dubtes

Els propers partits seran claus per assolir una temporada exitosa, però haurem de patir fins al final.

Des del dia de la derrota amb el Málaga al Camp Nou per 0-1, l’equip sembla que ha recuperat el pols. El que està clar és que torna a ocupar el primer lloc a la classificació de la Lliga i que ara li porta 4 punts d’avantatge al Madrid per contraposició als 4 punts d’avantatge que el Madrid ens duia el dia del Málaga. Són per tant 8 punts els que el Barça ha recuperat al Madrid enpoc més d’un mes, el temps que va de la jornada 24 a la jornada 28, i això és fruit dels mèrits de l’equip, sens dubte, però també dels demèrits dels rivals i en especial del Madrid.

Tot i això, el joc del Barça no acaba de generar la confiança d’aquell equip que encara que comencés el partit encaixant algun gol, els barcelonistes sabíem que l’equip podia remuntar, i quan es guanyava encara que fos per una diferència curta, els afeccionats teníem una confiança cega amb la victòria. Ara, tot i els resultats positius, l’equip genera dubtes en l’afeccionat que veu com tot i guanyar sempre anem amb l’ai al cor.

Em referiré només a dos partits que són un bon  reflex del que dic. En la última eliminatòria de Champions en el partit disputat a Manchester contra el City, a la mitja part, després d’un joc brillant (un dels millors partits d’aquesta temporada), el Barça guanyava 0-2. A la segona part, les coses varen canviar i sense saber-ne el motiu exacte es va poder veure com de mica en mica el Manchester City anava guanyant autoritat en el camp i el gol de l’equip anglès es veia venir. I no només aquest gol, sinó que molts temíem que arribés l’empat que afortunadament no va arribar, però era evident que no teníem aquella confiança en l’equip de l’època Guardiola.

El cap de setmana passat vàrem jugar contra el Madrid, i una vegada més, l’equip ens va posar l’ai al cor. Una vegada aconseguit l’empat per l’equip madrileny, i a tenor de com es desenvolupava el partit, molts afeccionats ens temíem el segon gol dels blancs. Afortunadament, a la segona part es va tornar a veure un bon Barça, i el segon gol va arribar però a favor nostre. Fins que l’àrbitre no va xiular el final del partit, i tot i la millora en el joc respecte al de la primera part, vàrem patir de valent aguantant el resultat.

Per quina raó l’equip no genera confiança? Segur que hi ha moltes opinions al respecte i tothom es creu que seva és la bona. En el meu cas, jo considero que amb Piqué recuperat (fet que haig de reconèixer que jo no ho creia possible), la defensa del Barça és de les millors que hem tingut en els últims anys. La porteria està molt bon coberta tant amb Bravo com amb Ter Stegen, i els 4 homes que li donen cobertura, llevat d’algunes frivolitats d’Alves, han aconseguit un molt bon nivell d’entesa. Segurament dels 6 homes que habitualment van rotant pels 4 llocs de la defensa només Bartra genera certs dubtes.

A la davantera, la tripleta Messi, Neymar i Suárez és molt probablement una de les millors tripletes atacants dels futbol mundial. S’entenen bé, i quan Messi està en forma, són una davantera molt difícil d’aturar. Els problemes no són doncs al davant.

Per tant, jo crec que els mals del Barça venen d’un mig camp que ha perdut capacitat de creació. Xavi, que ha estat un dels millors jugadors, procedents del planter, de la història del Club, ja té 35 anys. Iniesta ha perdut una mica aquella capacitat innata de crear situacions de perill en jugades del tot inesperades pels rivals, com a conseqüència segurament de l’edat, i també de les lesions que l’han afectat al llarg de la seva carrera esportiva i Busquets tampoc és aquell mig centre que havia estat des que Guardiola es va decidir a fer-lo jugar de titular. Tot plegat fa que amb les noves incorporacions (Rafinha i Rakitic) que sent bons tampoc són jugadors extraordinaris, la generació de joc, la creació de la jugada de perill, no estigui al nivell d’altres anys.

I quan al camp veus que el teu equip està guanyant justet, però que el centre del camp no domina clarament la situació (cassos de Manchester i Madrid, entre molts altres), temps el pitjor.

Com que ja estem enfocant el final de temporada està clar que haurem d’arribar al final de la mateixa patint per que a aquesta alçades de la competició, això ja no té arreglo. Ens queden 10 partits de lliga, 1 de la final de la copa, i 7 fins la final de la Champions (en total 18) en els que ens tocarà patir. Benvingut sigui el patiment si aconseguim guanyar...

Enquestes que no serveixen per a res

Amb preguntes mal fetes, les respostes no poden ser tingudes en consideració

Si una pregunta permet diferents opcions, tots elles han de ser possibles; no ho poden haver opcions irreals

Aquests dies Catalunya Ràdio va plena d’una enquesta encarregada per ells mateixos, i feta (des del punt de vista tècnic) per no se sap qui, a un conjunt de socis que van assistir a l’últim partit al Camp Nou. En aquesta enquesta es pregunta  sobre diferents opcions, algunes de les quals són ciència ficció, absurdes si sense cap sentit. Tot això forma part de la ignorància de molts periodistes que ignoren que fer una enquesta no és “bufar i fer ampolles” sinó que requereix un coneixement i un grau d’especialització important.

Quan les dites “enquestes” es fan sense dominar la tècnica, i sense la metodologia adequada, les respostes que s’obtenen cal posar-les en quarantena si no es vol distorsionar la realitat. La interpretació dels resultats esdevé errònia, i al difondre-les no es fa res més que contribuir a la desorientació general de la gent induint a l’error i creure que les coses són d’una manera, quan en realitat són diferents. Ho explicaré amb alguns exemples:

A l’enquesta es demana “qui li agradaria que fos el proper president del Barça” i s’ofereixen diferents opcions: Laporta, Bartomeu, Guardiola, Rosell, Benedito, Cruyff... Independentment dels resultats que surten vull fer notar que la pregunta, per ella mateixa està viciada, atès que en la llista de possibles presidents s’inclou a persones que en cap cas han manifestat la seva intenció de presentar-se a unes eleccions com per exemple Guardiola, Cruyff o Rosell. És evident per tant que tots el vots que han obtingut aquestes opcions “fantasmes” s’haurien decantat per altres opcions possibles, i això sens dubte hauria acabat configurant uns resultats diferents. La introducció a l’enquesta d’unes opcions de vot que no són reals ha servit per distorsionar absolutament el resultat.

Un altre pregunta  inclosa a l’enquesta que és “tramposa” és la referent a si els socis acceptarien que el Camp Nou portés un “cognom” a l’estil de l’Espanyol (Power8 Stadium) o com molts altres estadis d’equips europeus: “Emirates Satdium” en el cas de l’Arsenal Anglès o Allianz Arena en el cas del Bayern München entre molts altres. Segons ha explicat Catalunya Ràdio un 60% dels socis no acceptaria que el Camp Nou portés cap mena de “cognom”. Aquest és un exemple molt clar d’una pregunta amb trampa. És evident que els equips que han posat un “cognom” al seu camp ho han fet per una necessitat econòmica, i per tant per poder recaptar més diners. Posar un “cognom” al camp no és una ocurrència del president del club que sigui, sinó una necessitat per poder quadrar el pressupost a final de temporada. Vist en aquest context, que haurien contestat el socis del Barça  si la pregunta hagués estat feta contraposant el fet de posar un “cognom” a no poder fitxar jugadors de renom internacional?. Per exemple, si la pregunta hagués estat “estaria d’acord a que el nom de l’estadi porti un cognom comercial a canvi de poder fitxar als millors jugadors en el mercat internacional?”, quina hauria estat la resposta? Fàcil, fàcil d’encertar…

René Higuita: la parada de l'escorpí 

Es pot fer exactament el mateix comentari sobre la pregunta que també incloïa “l’enquesta” relacionada amb si els socis estarien d’acord  en portar publicitat a la samarreta. Si la pregunta és curta i concreta: “està d’acord que la samarreta del Barça porti publicitat?” la resposta serà d’allò més ortodox i purista. Segur que ningú voldrà dur publicitat així perquè si. Per contra, si expliques en la pregunta, que gràcies a la publicitat no et farà falta traspassar als millors futbolistes de la plantilla, de ben segur que la resposta serà un altre.

I en aquest cas, la pregunta a més de tramposa era capciosa, perquè feia referència a la publicitat de Qatar, o les escoles que promociona el Papa, però no feia referència a les múltiples opcions que dona el mercat, que no són cap de les incloses en la pregunta. Per tant, no es pot parlar seriosament d’una cosa tan mal feta com aquesta.

Posar en valor aquest tipus d’enquestes només es pot fer des de la ignorància o des de la petulància i això és el que ha fet un periodista al que ja se li ha passat l’arròs, i que faria bé deixant pas a joves molt més talentosos que no pas ell.  Aquesta persona  a la que m’estic referint  va tenir ja fa molts any, la gosadia de deixar-se gravar i passar-ho pel programa de televisió que ell dirigia, una ridícula imitació d’una parada extravagant que havia fet aquell famós porter colombià que es deia Higuita i que va ser coneguda com la parada de l’escorpí.