Vint-i dos anys vestint la samarreta blaugrana, trenta-dos trofeus aconseguits com a jugador del primer equip, nominat a la terna final per la pilota d’or, considerat el millor jugador d’Europa de l’any 2012, són algunes de les fites aconseguides per un jugador irrepetible.
Iniesta ha sabut guanyar-se el respecte de molta gent: pel seu futbol, pel seu caràcter, per la seva esportivitat. Avui en dia no existeix un altre jugador com Iniesta en tot el futbol professional. El futbol del Barça notarà molt la seva absència. Iniesta és insubstituïble.
Després de 22 anys com a jugador del FC Barcelona, Andrés Iniesta ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria com a futbolista del Barça. Ho fa als 34 anys, en un moment de plenitud en la seva carrera, i quan encara podria jugar a ple rendiment un parell de temporades més. Diumenge passat en l’últim partit de Lliga contra la Reial Societat, Iniesta va jugar el seu últim partit amb la samarreta blaugrana i va rebre l’homenatge dels seus companys i de l’afició en un dia que Iniesta difícilment oblidarà mai. Va ser sens dubte un dia especial per l’emotivitat de l’acte, i per la seva significació.
Iniesta va arribar al Barça amb 12 anys. Nascut a Fuentealbilla a l’any 1984 va començar a despuntar en el futbol de ben jove a les files de l’infantil de l’Albacete. Va ser descobert per els tècnics del Barça en el torneig infantil Brunete a l’any 1996, i ràpidament es va traslladar a Barcelona per incorporar-se a “La Masia” blaugrana on va continuar la seva formació com a futbolista, com a esportista i també com a persona. El seus inicis a Can Barça varen ser durs: als 12 anys allunyat de la família, sense referents a Barcelona, iniciant una mena d’internat esportiu que va comportar molts sacrificis. Iniesta va saber perseverar, i gràcies a la seva ferma voluntat ha aconseguit triomfar al Barça, però també al món de futbol, on Iniesta és especialment valorat per les seves condicions futbolístiques i també per les seves qualitats com a persona.
El joc d’Iniesta és especial; té una facilitat enorme en el control de la pilota, en la forma de moure’s en el moment de la recepció que desequilibra del tot al seu marcador, i una gran visió de la jugada que li permet fer assistències als companys per allà on només ell és capaç de veure que hi ha passadís suficient. Un jugador privilegiat, que a cada partit disputat aixeca ohhhh... d’admiració entre els espectadors, i fins i tot simpatitzants dels equips rivals. Iniesta ha estat aplaudit al Camp Nou però també en molts dels camps de futbol en els que ha jugat per tota la geografia espanyola.
A Iniesta se’l recordarà pel seu estil futbolístic, per la seva qualitat humana, per la seva manera de jugar tranquil·la, per la seva visió del futbol, i per tantes i tantes qualitats. Però hi ha una jugada que el marcarà per sempre: “l’Iniestazo”, amb referència al gol que va marcar a Stanford Bridge, el camp del Chelsea, al minut 92 de partit quan l’àrbitre era a punt de xiular el final, i quan el Barça perdia 1-0, Iniesta va encertar amb un xut des de fora de l’àrea que va significar el gol de l’empat i la classificació del Barça per a la final de Roma i que va possibilitar guanyar la tercera Champions per les vitrines del club.
Andrés Iniesta va debutar al primer equip del Barça de la ma de l’entrenador Louis Van Gaal. Va ser un 29 d’octubre de l’any 2002 al camp del Bruges en un partit de la lligueta de la fase de grups de la Champions d’aquell any. Des d’aquella data, Andrés Iniesta ha guanyat 32 trofeus amb el Barça, fita que està a l’abast de molts pocs esportistes.
Ara Iniesta ha decidit que el seu estat físic no li permet estar al 100% del nivell d’exigència que un club com el Barça demana. Per això ha pres la decisió de continuar la seva carrera en un altre futbol, amb un nivell d’exigència més baix, que li permeti anar dosificant els seus esforços sense que això repercuteixi en un rendiment esportiu dolent per el seu equip. Iniesta ha decidit anar-se’n a jugar fora d’Europa perquè el que vol evitar és un enfrontament amb el Barça. Mai jugarà contra l’equip que l’ha ajudat a triomfar en el món del futbol. Havia circulat amb força que Iniesta se n’aniria al futbol xinès, però sembla que a última hora han sorgit dificultats. Alguns apunten que el seu nou destí esportiu serà el futbol japonès. Ho sabrem aviat doncs ell mateix o anunciarà quan la seva decisió sigui ferma.
Seria bo que, tal com han fets altres jugadors abans, Andrés Iniesta pugui reintegrar-se d’aquí a uns anys, a l’staff tècnic del Barça. Les seves ensenyances serien de ben segur molt útils per els joves talents que somnien arribar algun dia a ser com Iniesta. Andrés, molta sort i gràcies per tot el que ens has donat com a futbolista i com a persona. No oblidis el català.