Que aquest any 2108 el món vegi de nou un Barça triomfant
Pica d'Estats
Amb els desig que la Junta Directiva del Barça estigui a l'alçada de la història del Club
El Pedraforca
Que els errors comesos amb la secció de basquet serveixin de lliçó i el Club pugui recuperar el camí del èxits esportius
Cim del Puigmal
Que la política de fitxatges sigui més eficaç del que ha estat fins ra
La muntanya de Monserrat
Que la premsa esportiva deixi de criticar a l'entrenador sobre l'esquema de joc, l'ADN Barça, i altres estupideses. Que facin de periodistes i no de tècnics. D'entrenador ja en tenim un; és diu Ernesto Valverde i és una gran persona i un extraordinari entrenador.
Sota el seu mandat
els robatoris al Barça es repeteixen amb tota impunitat per part dels que els
perpetren.
La temporada
passada, encara no fa ni un any, al camp del Betis ens varen estafar el mateix
gol que aquest cap de setmana passat a València. No són casualitats.
L’any passat
l’àrbitre canari Hernández Hernández no va donar validesa un gol de Jordi Alba
quan la pilota havia entrat quasi mig metre dins de la porteria de l’equip
andalús. Aquell partit va acabar amb empat a 1 i va significar la pèrdua de dos
punts pel Barça. A l’àrbitre canari no tan sols no se’l va sancionar de cap
manera sinó que tres mesos més tard, el comitè d’àrbitres presidit per
l’impresentable Sánchez Arminio li va donar el premi d’arbitrar un Madrid-Barça
al Bernabeu. Naturalment el Madrid de l'inefable Florentino va acabar guanyant el campionat de Lliga amb tres punts d'avantatge sobre el Barça
Amb aquests
antecedents no té res d’estrany que ara s’hagi tornat a reproduir exactament la
mateixa situació a València, aquest cap de setmana passat, quan en
circumstàncies similars l’àrbitre gallec Iglesias Villanueva va anular un gol a
Messi que havia entrat a la porteria valencianista ben bé un pam. Ho va veure
tothom llevat de l’àrbitre i el seu ajudant. A no tardar, veurem com el
president del comitè d’àrbitres premia a aquest inepte amb algun altre partit
important. De fet, l'àrbitre Fernández Villanueva hauria de passar-se una bona temporada a la nevera, i al seu ajudant de banda, caldria expulsar-lo del món del futbol per deixar-se untar tan descaradament.
De moment ja s’ha
mogut sortint als mitjans per disculpar a l’àrbitre, dient que “l’arbitratge de Iglesias Villanueva va ser
molt bo, no hi ha dret a com l’estan tractant”, sense tenir la més mínima
consideració als dos punts que han pres al Barça per una decisió de caràcter
administratiu aliena a la qualitat dels futbol desplegada per els dos equips
durant el partit. Una decisió de l’àrbitre va decidir el resultat, i això, el
Sr. Sánchez Arminio ho troba del tot normal. Fins i tot va més enllà dient
textualment que “aquesta mena de jugades per sort, només es produeixen un
parell de vegades a l’any”. Doncs el Barça ha trencat totes les estadístiques
perquè efectivament, la jugada aquesta any 2017 s’ha produït dues vegades, però
les dues vegades ha perjudicat al Barça. No és massa coincidència Sr. Sánchez
Arminio?
No ésnomés per aquesta situació de diumenge
passat, sinó que el problema ve de lluny. Quan qualsevol jugador del Barça, i
molt especialment si és Gerard Piqué, fa la més mínima observació sobre la
qualitat dels arbitratges a Espanya, surt aquest personatge nefast anomenat
Victoriano Sánchez Arminio, amenaçant amb denunciar als jugadors al comitè
disciplinari de la Federació espanyola de futbol.Aquests personatges, aquests tarannàs
autoritaris propis del franquisme del segle passat, haurien de desaparèixer del
escenari del futbol espanyol si es vol que aquest tingui una imatge de
seriositat i consideració a nivell internacional. El prestigi costa molt de
guanyar-se’l i molt poc a perdre’l, perquè
tinguem-ho clar, el primer perjudicat és el Barça, però gràcies als mitjans de
comunicació aquests episodis donen ràpidament al volta al món i com en aquesta
ocasió fins i tot serveixen de precedents. El futbol espanyol ha quedat ben retratat
a nivell internacional.
Em refereixo a la
decisió de la casa d’apostes britànica Betfair, que ha donat per vàlid el gol
de Messi a València i ha pagat als que havien apostat per la victòria del Barça
a Mestalla., al considerar-ho “un gest de bona voluntat i justícia amb els
clients” En el mateix comunicat, la societat britànica d’apostes diu que abonaran
els beneficis també als que havien apostat per l’empat. Una prova evident de
com l’error del Sr. Iglesias Villanueva ha transcendit més enllà de les
fronteres, tot i que els mafiosos que dominen el futbol, espanyol no haurien
volgut que això succeís. Espanya mai ha tingut àrbitres prestigiats en el camp
de l’arbitratge professionals de caràcter internacional, però amb aquestes actuacions,
el futbol espanyol caurà per sota del llindar de la ètica esportiva. Una
autèntica colla d’ineptes impresentables està acabant amb el poc prestigi del
futbol espanyol.
Sigui com sigui, el
fet que el futbol espanyol estigui en mans (en primera instància) de
personatges com Javier Tebas (ex fuerza nueva, partit d’extrema dreta), Victoriano
Sánchez Arminio i Angel Maria Villar és un desprestigi absolut. I si s’hi
afegeix que pel darrere qui ho manipula tot és Florentino, el capo màfies del
futbol espanyol, llavors ja no hi ha per on agafar-ho. El futbol està en mans
de gent corrupta a imatge del que succeeix en la política. Tot es compra, tot
es ven, fins i tot la dignitat.
El Sr. M. Rajoy de
la política és el Sr. F. Pérez del futbol. Tal para cual
El jugador internacional
brasiler, està responent als que varen creure en ell, quan es van plantejar la
possibilitat del seu fitxatge.
Paulinho, junt amb
Dembélé i Ernesto Valverde són els fitxatges exitosos d’aquesta temporada que
mitiguen els fracassos en la incorporació de jugadors de la temporada passada.
Quan la premsa esportiva
va anunciar l’interès del Barça per Paulinho, varen sorgir des de diferents àmbits
crítiques al Club per volen incorporar a l’equip a unjugador que en la seva experiència en el futbol
anglès no havia aconseguit precisament comentaris positius pel seu joc ni per
les seves aportacions al conjunt del Tottenham Hotspur. El fet que el jugador
procedia del futbol xinès també va contribuir a generar una imatge negativa del
jugador. També des d’aquest blog el fitxatge de Paulinho va ser acollit críticament
atesos els antecedents esportius del jugador.
De fet la trajectòriadel jugador no era precisament una història d’èxits esportius. Després d’uns
inicis en equips de segona línia brasilers a l’any 2006 es va enrolar amb el FC
Vilnius de Lituània o hi va jugar durant 3 anys. Posteriorment va jugar a Polònia
un any per tornar al Brasil on va jugar en diferents equips fins que va fitxar
pel Corinthians. Ja al 2013, amb 25 anys d’edat, Paulinho va tornar a obrir un nova
etapa a Europa fitxant pel Tottenham que com ja he comentar no va ser precisament
una etapa lluïda en al seva trajectòria esportiva. Segurament, per escapar de
les crítiques que el seu joc despertava al Regne Unit, Paulinho va acceptar la
proposta del futbol xinés i va fitxar pel Guangzhou Evergrande des d’on es va incorporar
al Barça ja amb 29 anys.
La sorpresa ha
estat que tot i aquests antecedents Paulinho està oferint unes bones prestacions
en la posició que l’ha situat Valverde, i fins i tot té gol amb les seves
arribades a l’àrea contrària des de posicions atraçades. Paulinho està
guanyant-se al públic del Camp Nou gràcies a la seva voluntat i a un desgast físic
generós que els aficionats agraeixen. Per tant, és del tot just excusar-se davant Paulinho per haver posta en qüestió el seu rendiment al Barça.
Per tant, cal ser
just i reconèixer els errors, i acceptar que en aquesta ocasió Robert
Fernández, el gran valedor del fitxatge de Paulinho, va estar encertat. L’exitós
fitxatge de Paulinho es contraposa amb el fracàs que està significant la
incorporació d’Arda Turan o la del portuguès Andre Gomes, que en el seu segons
any al Club, cap dels dos està justificant el perquè dels seus fitxatges.
Segurament per
això, per el fracàs de la política de fitxatges del Club, el president Bartomeu
s’ha vist obligat a fer canvis en l’estructura directiva del Barça. Una estructura
directiva mastodòntica farcida de càrrecs inútils com és el cas del directiu
Albert Soler, que ha estat apartat de l’àrea de futbol i de tot el relacionat
amb fitxatges, per les seves contínues ingerències en les gestions que el Club
duia a terme. Tot i així, Soler que és un perfecte inepte, hauria de ser cessat
també dels càrrecs directius que encara té al Barça.
Ara, després de
transcorregut pràcticament el primer terç del campionat de Lliga, el Barça
manté una trajectòria excel·lent en el campionat en el que només ha cedit dos
punts (contra l’Atlético de Madrid, en el partit disputat en el camp de l’equip
matalasser), i ha acumulat una avantatge de 10 punts front al seu principal
rival el Reial Madrid. Sens dubte, el fitxatge d’Ernesto Valverde com entrenador
del primer equip és un dels encerts de la política de fitxatges d’aquest any. La
trajectòria a la “Champions” també és positiva, i el Barça es troba a només un
punt d’assegurar la seva classificació matemàtica com a primer de grup quan
manquen per disputar dos partits de la lligueta.
El partit de
diumenge vinent contra el València, si el Barça el resolt favorablement als
seus interessos, podrà significar un cop quasi definitiu per conquistar aquest
any, un nou campionat de Lliga. Veurem
Em refereixo a la
decisió de la casa d’apostes britànica Betfair, que ha donat per vàlid el gol
de Messi a València i ha pagat als que havien apostat per la victòria del Barça
a Mestalla., al considerar-ho “un gest de bona voluntat i justícia amb els
clients” En el mateix comunicat, la societat britànica d’apostes diu que abonaran
els beneficis també als que havien apostat per l’empat. Una prova evident de
com l’error del Sr. Iglesias Villanueva ha transcendit més enllà de les
fronteres, tot i que els mafiosos que dominen el futbol, espanyol no haurien
volgut que això succeís. Espanya mai ha tingut àrbitres prestigiats en el camp
de l’arbitratge professionals de caràcter internacional, però amb aquestes actuacions,
el futbol espanyol caurà per sota del llindar de la ètica esportiva. Una
autèntica colla d’ineptes impresentables està acabant amb el poc prestigi del
futbol espanyol. 
Quan la premsa esportiva
va anunciar l’interès del Barça per Paulinho, varen sorgir des de diferents àmbits
crítiques al Club per volen incorporar a l’equip a un jugador que en la seva experiència en el futbol
anglès no havia aconseguit precisament comentaris positius pel seu joc ni per
les seves aportacions al conjunt del Tottenham Hotspur. El fet que el jugador
procedia del futbol xinès també va contribuir a generar una imatge negativa del
jugador. També des d’aquest blog el fitxatge de Paulinho va ser acollit críticament
atesos els antecedents esportius del jugador. 
Segurament per
això, per el fracàs de la política de fitxatges del Club, el president Bartomeu
s’ha vist obligat a fer canvis en l’estructura directiva del Barça. Una estructura
directiva mastodòntica farcida de càrrecs inútils com és el cas del directiu
Albert Soler, que ha estat apartat de l’àrea de futbol i de tot el relacionat
amb fitxatges, per les seves contínues ingerències en les gestions que el Club
duia a terme. Tot i així, Soler que és un perfecte inepte, hauria de ser cessat
també dels càrrecs directius que encara té al Barça.