Una directiva que ha perdut el rumb i una premsa esportiva del tot sotmesa als dirigents del Club ha comportat que l’aficionat no estigui veient la realitat sinó la ficció que intenta difuminar una realitat molt dura.
De què serveix una estructura directiva tan costosa si les activitats esportives són un fracàs? Futbol, bàsquet i futbol sala són exemples de seccions del club que no han estat a l’alçada dels milions gastats per una directiva que no sap per on va.
Algú podrà pensar que escriure aquesta
entrada al blog després de perdre a casa contra el Madrid (1-3) en el partit
d’anada de la “Supercopa”, és la reacció pròpia d’un seguidor emprenyat i
desil·lusionat. Segurament en part és així, però a banda del cabreig per la
derrota contra el Madrid, hi ha també la decepció per el mal partit i el temor
de que així no anem enlloc. Però no és només la mala sensació que em va causar
l’equip el que em porta a demanar obertament la dimissió de Bartomeu i la colla
d’ineptes que el rodegen sinó que també hi ha tot una sèrie de factors que em
preocupen encara més que la derrota amb el Madrid. Són els següents:
Política
de fitxatges: mentre tots els equips es reforcen intentant tapar el
punts més febles de la plantilla, el Barça incorpora a tota una sèrie de futbolistes
pagats a preu d’or, que quan els tenim aquí demostren que no són ni de bon tros
jugadors per un equip com el Barça. De les incorporacions de l’any passat,
només Umtiti ha demostrat el perquè del seu fitxatge. Ni Digne, ni Denis
Suárez, ni André Gomes poden jugar en aquest equip. De les incorporacions de
l’any anterior Arda i Aleix Vidal tampoc han demostrat les seves qualitats. Les
incorporacions d’aquest any, pel moment fan riure, ni el portuguès Semedo ni el
brasiler Paulinho semblen jugadors amb projecció i que puguin ajudar a créixer
l’equip. Tot això són tan sols uns exemples d’una política erràtica de fitxar
per fitxar sense que al darrere hi hagi una planificació adequada de les
necessitats.
Sabem des de fa temps que ens falten
centrals de garantia; tampoc tenim laterals amb qualitat llevat de Jordi Alba;
ningú està pensant en que Andrés Iniesta està al final de la seva carrera.
Messi ja no és el que era en els partits decisius, Sergi Busquets no té recanvi
com a mig-centre. On és la planificació de necessitats? On són els futbolistes
que amb el temps han de cobrir tots aquest punts febles de l’equip? La política
de fitxatges és un autèntic desori… I la política del futbol formatiu un autèntic
desgavell.
Política
de comunicació: marxa Neymar i el Club és incapaç d’emetre un
comunicat on s’expliquin tots els ets i uts de la seva marxa. Per les
declaracions d’uns i altres, sembla que al Club han estat els últims en
assabentar-se que Neymar marxava. Com es pot entendre aquesta desídia? Potser
ja els convenia que marxés per poder maquillar una mica la situació econòmica?
Com que no parlen, com que donen la callada per resposta, alimenten qualsevol
especulació. Tot és possible. El Club està desaparegut. Qui no ha desaparegut
és Josep Segura, el mànager general del futbol, un nou càrrec creat recentment,
ocupat per algú que no té ma esquerra i ni tan sols autoritat. Acabat el partit
contra el Madrid no se li va acudir res més que culpar a Gerard Piqué de la
derrota…Els jugadors l’han desmentit rotundament i han criticat amb duresa les
seves paraules, al temps que reclamaven fitxatges amb cara i ulls. Com es pot criticar als jugadors des de dins mateix del Club?
Com es pot culpabilitzar a un sol futbolista de la derrota? Què es pretén
amagar amb aquestes actituds? Sens dubte el que s’intenta tapar és la
incompetència d’una directiva que veu com el castell de naips que han construït
es desfà tot solet.
Política
d’organització i de gestió: aquesta directiva ha creat l’estructura
directiva més amplia i per tant més cara de la història del Barça. La direcció
del Club està plena d’ineptes que no aporten res. si un club té una gran
estructura directiva però els resultats esportius no acompanyen, de què serveix
aquesta súper estructura? Doncs això li passa al Barça; el futbol professional
va pel camí del pedregar, el bàsquet ha aconseguit els pitjors resultats de la
història de la secció, a l’igual que el futbol sala. Perquè tants directius?
Perquè aquest malbaratament de recursos amb gent que no té currículum per
assumir aquestes responsabilitats? És que el que es pretén és exclusivament “col·locar”
als amiguets?.
Qualitat
de la directiva del Barça: aquest junta és hereva de la Junta de Sandro Rosell, que està engarjolat pel presumpte cobrament de comissions il·legals
organitzant partits de la selecció brasilera. Amb aquests antecedents, els que
eren els seus col·laboradors més propers poden continuar ostentant la
presidència d’un club com el Barça? Quins mèrits professionals aporten aquesta
colla d’ineptes? Si tinguessin un mil·ligram de dignitat a l’acabar la
temporada passada haurien d’haver plegar per decisió pròpia. Cada dia de més
que s’estiguin a la presidència del Barça, equival a allargar l’agonia del
Club. Pel bé de l’entitat els socis els haurien de fer fora. El problema està
en els llops que esperen que això succeeixi. Els Benedito, Laporta i companyia
són tan nefastos com els que hi ha avui.
No es pot deixar de banda a la premsa esportiva. En general, i salvant les
excepcions, que n’hi ha, són o uns venuts al poder establert, o un
professionals de pa sucat amb oli. Porten temps lloant jugadors de les
categories inferiors fent creure als socis que els relleus estan assegurats,
quan la realitat és ben diferent. La premsa esportiva es dedica a aplaudir
totes les tonteries que la directiva blaugrana fa, recolzant fitxatges més que discutibles,
defensant jugadors que no aporten res i criticant futbolistes als que
prèviament la directiva els ha posat la creu. Una premsa esportiva de baix
nivell, incapaços de detectar la presumible fugida de Neymar i prestos a fer
propaganda de tot allò que la directiva els demana.
Uns periodistes que es creuen savis i
entenen de tàctiques, que en saben més que els entrenadors professionals i que
parlen per boca de la directiva. He llegit a Twitter una proposta que em sembla
del tot oportuna: I si féssim una moció de censura contra aquesta premsa
esportiva groga i inepte? I si deixéssim d’escoltar tertúlies i programes esportius
conduits per periodistes sense solta ni volta, i sense cap qualitat periodística?
