El futbol espanyol put pels quatre costats

Una brutal agressió a Messi, l’àrbitre la converteix en un “sigan, sigan... aquí no ha pasado nada” i un comentarista esportiu diu que no era una agressió, sinó un moviment defensiu del jugador madridista.

El Barça, després de la seva justa eliminació de la Champions davant la Juve, aixeca el cap a Madrid i obliga al blancs a posar en evidència l’absència de valors positius, dels que ennobleixen, entre els seus jugadors.

A Madrid després de veure caure al Barça davant de la Juventus de Torí per un rotund 3-0, es creien que el partit del Bernabeu contra el FC. Barcelona el tenien guanya sense necessitat pràcticament ni de jugar-lo. Segurament per això l’entrenador Zidane va fer jugar a un jugador lesionat com Bale, per veure si els blaugrana només per el nom del gal·lès, es rendien als encants del joc madridista. I els començaments del partit van donar aquesta impressió doncs varen ser els madridistes el que varen inaugurar el marcador. Tanmateix la reacció Barça va ser fulgurant i a la segona part l’equip ja guanyava per 1-2. Messi i Rakitic s’havien encarregat de donar-li la volta al marcador.

Abans de continuar amb el breu relat del que va ser el partit, cal recordar que el Barça afrontava el partit per una injusta sanció a Neymar, que en ser expulsat a Màlaga amb doble targeta groga va aplaudir a l’àrbitre assistent mostrant la seva disconformitat amb el tracte rebut per part de l’equip arbitral. El Barça va presentar un recurs contra la sanció, però va ser desestimat, i el TAS (tribunal d’arbitratge esportiu) ni tan sols es va voler reunir per analitzar el cas, però si quhttp://www.sport.es/es/noticias/real-madrid/escandalo-sergio-ramos-partido-sancion-5996605e el seu president va amenaçar amb sancions al Barça, en el supòsit que el jugador fos alineat en el partit contra el Madrid. Neymar doncs es va perdre el partit per culpa d’uns estaments esportius que es passen la justícia per l’arc del triomf.

I el que són les coses, en el partit del Bernabeu, entrada la segona part l’àrbitre es va veure obligat a expulsar al central madridista Sergio Ramos per una entrada brutal a Messi amb els dos peus pel davant que li hauria pogut significar una greu lesió. Tan aparatosa i brutal va ser l’entrada que l’àrbitre Fernández Fernández no va tenir més remei que expulsar al jugador que va sortir del camp aplaudint i assenyalant clarament a Gerard Piqué, en un gest clar de menyspreu a un contrari, situació que el reglament del futbol castiga. Doncs saben quin càstig li han posat al jugador? Un partit de sanció, quan pel mateix motiu Neymar enva rebre tres.  Per cert, Sergio Ramos té el trist rècord   d'haver Aquesta és sens dubte una de les vergonyes del futbol espanyol.

Però seguint amb el partit cal esmentar l’agressió de Marcelo a Messi a la primera part. Un cop de colze a la cara, que va deixar al jugador argentí del Barça mig estabornit i sagnant abundantment per la boca. L’àrbitre ni tan sols li va mostrar la cartolina vermella a destraler madridista i un comentarista radiofònic va tenir al pocavergonya de dir que no havia estat una agressió de Marcelo, sinó senzillament un moviment instintiu de defensa del jugador del Madrid. És allò que Piqué defineix com els valors de la llotja del Bernabeu. Per més que Florentino Pérex vulgui fer veure que són una institució honorable, els fets resulten evidents: al Madrid no n’hi ha un pam de net. Per això tufegen d’aquesta manera.

Tornat al relat del partit cal esmentar un tercer gol del Barça també marcat per Messi, en els segons finals del partit que deixaven el marcador en el 2-3 definitiu. Al respecte d’aquest gol, el Sr. Tebas, exmilitant del partit d’ultradretà espanyol “Fuerza Nueva” i president de la “Liga Profesional de Fútbol” (LFP) va manifestar en un programa de ràdio la tristesa que sentia pel fet que el Madrid encaixés aquest gol en el darrer segon del partit. En qualsevol país mínimament digne, aquest màxim responsable del futbol ja hauria tingut que dimitir.

Veiem doncs com els estaments espanyols que regeixen els esports estan podrits i fan pudor a florit i a concupiscència dels seus responsables. Un país amb aquest poc nivell de dignitat de les persones està cridat a ser sempre un zero a l’esquerra en el món. I els que ho fomenten no mereixen cap consideració com a persones, i els que ho consenten són tan culpables com el que ho practiquen. Seria hora que la premsa esportiva catalana endegui una campanya, si cal a nivell internacional, per denunciar aquesta manera de procedir.     

Un àrbitre a mida del Real Madrid farà de jutge en el clàssic del Bernabeu

El canari Hernández Hernández, no va donar validesa a un gol claríssim del Barça al camp del Betis, i tampoc va xiular un penal clamorós comés sobre Neymar

L’arbitratge espanyol continua dominat per la llotja del Bernabeu i els interessos obscurs (o no tan obscurs) de Florentino Pérez

Ja es coneix el nom de l’àrbitre que dirigirà el partit entre el Reial Madrid i el Barça que es jugarà al Bernabeu el proper 23 d’abril a tres quarts de nou del vespre. L’escollit per la màfia futbolística espanyola és l’àrbitre canari Alejandro José Hernández Hernández, d’infaust record pels barcelonistes després de l’atracament esportiu que el Barça va patir al camp del Betis quan aquest àrbitre va anular un gol deJordi Alba, que havia entrat més de dos pams dins de la porteria local; tampoc va assenyalar un clar penal comés sobre Neymar. Va ser doncs el protagonista negatiu del partir i el responsable de la pèrdua de dos punts per part del Barça.

Ara, com a premi per haver perjudicat greument al Barça, i per tant haver acumulat mèrits suficients, els estaments esportius espanyols li acaben d’atorgar la responsabilitat de dirigir el partit del Bernabeu, on queda clar que, independentment del que passi jugant a futbol, el Barça té prohibit guanyar. I com que en aquest cas el Tribunal Constitucional, de moment, encara no pot intervenir, la màfia esportiva espanyola actua per terra, mar i aire fent que un àrbitre inepte sigui el jutge d’un partit que ja té un guió preestablert: el Madrid ha de guanyar com sigui.

Es fa molt difícil d’entendre que després que Hernández Hernández hagi demostrat per activa i per passiva la seva manca idoneïtat per arbitrar partits del Barça, i hagi evidenciat la seva parcialitat contra els interessos blaugranes, ara sigui designat per assumir aquesta responsabilitat. Quan els organismes estatals que controlen el futbol es decideixen a fer aquesta mena de designacions tan polèmiques i tan inoportunes, és que ja han decidit que aquest any qui ha de guanyar la Lliga és el Madrid. I per aconseguir aquest objectiu no s’estan de res.

També resulta molt sospitós que a l’Estat espanyol ni es parli del vídeo arbitratge. Mica en mica els diferents països de la FIFA estan introduint les tècniques del vídeo arbitratge en el futbol per evitar escàndols com el que Hernández Hernández va protagonitzar a Sevilla en el partit Betis-Barça. Per no anar més lluny, la selecció espanyola de futbol es va veure afavorida fa ben poc, per l’aplicació de la tecnologia en l’arbitratge en el seu últim partit amistós disputat contra la selecció francesa a París.

Aquest personatge sinistre és un dels culpables de que 
la tecnologia no s'incorpori a l'arbitratge espanyol 

Per quina raó a Espanya ni es parla d’incorporar aquestes tecnologies al món de l’arbitratge? La resposta és ben senzilla: si l’arbitratge es converteix en quelcom seriós, lluny dels errors humans i dels no tan humans, com s’ho farà el Madrid per continuar guanyant trofeus a Espanya? De que li servirà a Florentino la seva llotja si ja no pot comprar favors arbitrals? La última Champions guanyada pel Madrid ho va ser amb un gol en fora de joc de Sergio Ramos. Avui, aquell gol ja no hauria pujat al marcador, perquè la FIFA ja aplica el VAR a l’arbitratge. Estem doncs davant d’un canvi de cicle important en el món de l’arbitratge, atès que alguns equips, i entre ells el Madrid, ja no podran dedicar-se a comprar favors arbitrals, perquè les decisions dels àrbitres ja no seran “tot poderoses” i estaran subjectes a l’objectivitat d’uns sistemes tecnològics que deixaran en evidència als tramposos. 

Per això a Espanya no s’apliquen aquestes tecnologies, perquè els tramposos tenen por a perdre els beneficis esportius injustament guanyats aconseguits fins ara. Aquesta és l’autèntica raó que l’arbitratge espanyol, a més de ser dolent, continuï ancorat al segle XX, i manipulat escandalosament per les màfies lligades als poders polítics i econòmics.

Mentre la tecnologia no entri de ple en l’arbitratge espanyol continuarem tenint Hernández Hernández o similars arbitrant els clàssics, i tots els partits importants que Barça i Madrid hagin de disputar. En el cas del Barça per perjudicar-lo, i en el cas del Madrid per regalar-li títols que en el camp són incapaços de guanyar.