El Barça reconegut a Europa

Ter Stegen: la millor aturada

Leo Messi: el millor gol, i millor jugador d’Europa

En la Gala de la UEFA celebrada avui a Mònaco, a banda del sorteig de la fase de Grups, s’han donat a conèixer els guardons concedits a la millor aturada del 2015, i al millor gol de l’any, així com al millor jugador d’Europa de la temporada passada.

En l’apartat de la millor aturada el guanyador ha estat el porter del Barça Ter Stegen, que en la eliminatòria contra el Bayern München de Guardiola, va fer una doble aturada inversemblant  a un remat del jugador Lewandowsky.  En la jugada, el davanter alemany té una pilota franca i remata fort a porteria. Ter Stegen, caient cap a la seva dreta és capaç de treure el braç esquera i impactar amb la seva ma contra la pilota. Aquesta surt rebotada i lentament es dirigeix cap a dins de la porteria. Novament Ter Stegen s’estira i aconsegueix amb la seva ma esquerra, evitar que la pilota entri enganxada al pal esquerra de la porteria. Una jugada certament molt difícil que es pugui repetir.

Per la seva banda, com a millor gol ha estat  escollit un gol de Leo Messi també en un partit contar el Bayern de München, en una jugada inoblidable, quan va rebre la pilota fora de l’àrea per la banda dreta i amb una finta estratosfèrica va deixar caigut al terra al defensa del Bayer Boateng, i va batre la sortida desesperada del porter Noier aixecant-li la pilota per sobre. Un gol certament extraordinari d’aquells que te’n recordes tota la vida, com de ben segur farà Boateng.

Els guardons per als jugadors blaugrana han continuat sent una realitat a la tarda, quan Leo Messi ha estat escollit per segona vegada com el millor jugador europeu de la temporada.  Messi ha estat escollit amb 47 vots de 52.  L’han acompanyat en el podi, un altre futbolista del Barça Luís Suárez que ha aconseguit 3 vots i Cristiano Ronaldo que n’ha aconseguit 2. Més enllà dels mèrits de Leo Messi per assolir aquests èxits cal destacar la cara de circumstàncies que ha posat Cristiano Ronaldo en el moment de coneixes els resultats d’aquest guardó.

A més d’aquests guardons, s’ha celebrat el sorteig de la fase de grups en el que el Barça ha quedat enquadrat en el Grup E junt a Bayer Leverkusen,   FC Roma i Bate Borisov. De fet és un sorteig no massa complicat per al Barça que en teoria hauria de quedar primer de grup, i la segona plaça se l’haurien de jugar la Roma i el Leverkusen.

Tanmateix el sorteig no ha estat del tot favorable al Barça, atès que contràriament al que havia succeït aquests últims anys, el Barça comença la competició fora de cosa (contra la Roma) el dia 16 de setembre, i la tanca el 9 de desembre a Leverkusen, jugant doncs l’últim partit de la lligueta fora de casa.

Sembla doncs que a nivell europeu el Barça continua tenint una bona imatge i un prestigi futbolístic que mereix la consideració del món futbolista del continent i les relaciones amb la UEFA que presideix Platini, són prou correctes. On hi ha un greu problema no resolt és amb la FIFA, que continua maltractant al Barça amb el tema de la Masia, i on per el moment no sembla que s’hagin fet masses gestions, si més no exitoses. Que el Barça sigui l’únic equip europeu que no pugui fer noves inscripcions de futbolistes, és una ofensa i una avantatge comparativa pels nostres competidors, feta per una organització que sembla que no sigui precisament modèlica, i on la corrupció ha fet acte de presència, i en la que el seu president està sota l’ombra fosca del dubte.

He incorporat el dos vídeos adjunts sobre l’aturada de Ter Stegen i el gol de Leo Messi. Val la pena veure’ls

Primera decepció de la temporada

El Barça cau davant de l’Athletic de Bilbao en la final de la Supercopa d’Espanya

Una vegada més, els problemes defensius i la incapacitat en la creació de joc ofensiu, porten al Barça a la derrota

Ahir el Camp Nou va veure com amb tot mereixement l’Athletic Club de Bilbao s’enduia la Supercopa malgrat que els dies previs al partit els periodistes esportius havien intentat crear un ambient de remuntada com si l’equip estigués en condicions de superar el 4-0 que havia encaixat en el partit d’anada disputat divendres passat a San Mamés.  Per remuntar un resultat com aquest, cal que el joc de l’equip generi ocasions, cal que amb el seu joc contagiï  a l’afició, cal que l’equip es guanyi en el camp una confiança que en aquesta pretemporada no s’ha guanyat. Per tant, tot i que alguns periodistes s’entestin a crear un ambient d’eufòria i de remuntada, això no serveix de res. Qui ha de crear aquesta atmosfera positiva, qui ha de  generar aquesta confiança en els aficionats és el joc de l’equip, no quatre periodistes poc professionals interessats a vendre diaris, o a que s’escoltin i es vegin les seves intervencions en ràdios i televisions. El que fan és un frau a la seva professió, i un flac favor al Barça. La retransmissió del partit per TV3 ahir va ser vomitiva., i alguns comentaris et feien sentir vergonya aliena.    

Tornant al partit, el primer que s’ha de dir és que l’àrbitre madrileny Sr., Velasco Carballo, és un impresentable com a persona i com a àrbitre. No el vull assenyalar com a responsable de la derrota del Barça, però si com a element indispensable per que l’Athletic Club de Bilbao pogués conservar amb comoditat l’avantatge aconseguit en el partit d’anada. El seu enfrontament amb Piqué ve de lluny i els seus arbitratges perjudicant voluntàriament al Barça estan en totes les hemerotèques; no és la primera vegada que l’expulsa a Piqué, tant si s’ho mereix com si no. Aquest personatge, amb les seves maneres i amb la seva parcialitat, insulta a la professió d’àrbitre. Un país amb cert nivell de dignitat esportiva ja l’hauria jubilat fa temps.

Deixant de banda l’actuació d’aquest xoriço madrileny, el Barça no va fer un bon partit. Insegur en la defensa, sense capacitat de crear situacions de perill davant de la porteria contrària, i amb un mig del camp que ha deixat de nodrir de pilotes d’or als davanters, el Barça es va mostrar com un equip vulgar, sense idees i amb un Messi que està igual que a la Copa Amèrica: només té perill quan xuta faltes; la seva baixa forma és preocupant  i em recorda al Messi de la temporada en que el Tata Martino entrenava al Barça.

Però aquesta Supercopa no es va perdre ahir a la nit; es va perdre al partit d’anada a Sant Mamés on es va encaixar una contundent derrota per 4-0. Allà es van evidenciar totes les carències defensives del Barça, i va quedar patent l’absència de mig camp. Per més que el seu entrenador s’hi empenyi, Rafinha no és jugador pel Barça, ni de bon tros.  El mateix ‘ha de dir de Sergi Roberto i de Marc Bartra, amb aquests paquets a l’equip costarà molt repetir els èxits de l’any passat. El Barça necessita una banqueta amb jugadors de qualitat, no amb eternes promeses que mai arriben a quallar.  I en el partit d’ahir, Munir va demostrar que aquell gol que va marcar el dia del seu debut va ser un autèntic “xurro”. Ahir és que no va fer ni una sola centrada bona de les tres o quatre que va intentar i no va guanyar ni un sol un contra un, i el voluntariós Sandro tampoc va poder mostrar els motius pels quals està en el primer equip del Barça. 

Tanmateix, el més preocupant de tot continua sent la defensa. En l’entrada anterior  al blog explicava que el Barça havia encaixat 11 gols en 5 partits. Després de disputada la Supercopa, el Barça ha encaixat 16 gols en 7 partits, fet que implica que ens fan 2,3 gols per partit jugat, mentre que pel que fa als gols marcats estem en una relació d’11 gols en 7 partits (1,6 gols marcats per partit jugat).  Greus problemes defensius que demostren que alguna cosa està passant en el sistema de joc del Barça. I una d’elles és molt evident: ningú cobreix les “excursions” d’Alves a camp contrari, cosa que l’any passat no passava. És feina de l’entrenador trobar les causes d’aquest desori defensiu i posar-hi remei,  però és evident que així no es pot començar la Lliga, que per cert comença diumenge vinent a San Mamés de nou contra l’Athletic Club de Bilbao. Haurem aprés dels errors?

Acabo felicitant a l’equip basc per la seva justa victòria tot i els ajuts arbitrals que tampoc necessitava.      

Una defensa de pissarrí…

El nou títol del Barça posa en evidència un defensa dèbil

I no és només culpa de les lesions...

Ahir es va jugar a Tbilisi la final de la Supercopa d’Europa que va guanyar el Barça per un resultat de 5-4 contra el Sevilla. Es va necessitar arribar a la pròrroga per aconseguir una victòria en un partit que es va complicar després que els jugadors del Barça marxessin del partit pràcticament durant tota la segona part. Cal recordar que només començar el segon temps, el Barça va aconseguir ferpujar el 4-1 al marcador. Després, amb mitja hora de distracció i manca de concentració, els jugadors del Barça varen veure com el Sevilla, amb la necessària col·laboració de  l’àrbitre, va aconseguir remuntar un partit que tenia perdut, posant els nervis en el cos dels aficionats del Barça.

El primer gol del Sevilla va ser marcat només començar el partit en una falta directa des de fora de l’àrea molt ben executada per Banega. Tanmateix en la jugada, la barrera del Barça es va mantenir estàtica (sense fer l’habitual salt per intentar desviar la pilota amb el cap), i el porter Ter Stegen, va fer l’estàtua mirant com la pilota entrava a la seva porteria sense ni tan sols fer el gest d’intentar aturar-la.

En el segon del Sevilla, es donen dues errades consecutives dels defensors blaugranes: d’una banda Busquests arriba tard per evitar la centrada de l’atacant del Sevilla, la centrada del qual es rematada franca per un jugador del Sevilla després d’una errada de Mathieu, que en el seu alt per allunar la pilota ni tan sols la va tocar.

El tercer gol del Sevilla va ser conseqüència d’un penal comés per Mathieu que veient que l’atacant de l’equip andalús el superava, no va tenir més remei que agafar-lo dins de l’àrea. El penal corresponent va ser molt ben llençat, de tal manera que Ter Stegen només va veure la pilota quan aquesta es va estavellar contra la xarxa interior de la seva porteria

I el quart gol dels andalusos va venir d’una errada tremenda de Bartra, que encara està intentant descobrir com el jugador del Sevilla li va prendre la pilota quan ell estava en avantatge per jugar-la. Com a conseqüència d’aquesta errada, es va produir una centrada rasa i franca per un atacant del Sevilla que només la va que tenir que empentar fins a dins de la porteria.

Tal com ja vaigexplicar en la última entada al blog, abans d’aquest partit i referint-me només a la pretemporada, el Barça portava un promig de 1,75 gols encaixats per partit (7 de 4), contra 1,25 gols marcats per partit (5 de 4). Després del partit d’ahir les estadístiques defensives dels gols encaixats encara han empitjorat més, atès que ara són de 2,2 gols encaixats per partit jugat (11 de 5). Afortunadament l’estadística de gols marcats ha millorat, passant de 1,25 a 2 (10 de 5). Tot i això els gols encaixats per partit continuen superant als gols marcat per partit: 2,2 front 2,0.

Tot plegat serveix per adonar-se que els problemes del Barça són a la defensa. Si l’any passat era Piqué qui oferia unes prestacions desastroses i una baixa forma preocupant, aquest any, tot i que Piqué no és encara el que va ser al final de la temporada passada, les culpes s’han de repartir entre alguns futbolistes concrets: Mathieu no n’encerta ni una;  a més de la seva baixa forma evident, crec que ha perdut fins i tot el sentit de la posició. Busquests està del tot irreconeixible, físicament fora de forma, i com en el cas de Mathieu arribant tard i malament a moltes jugades. Mascherano ha perdut la consistència que en ell era habitual, sent en aquests partits que ha jugat un defensor vulgar, que crea més problemes que no pas en resolt. Bartra no és jugador pel Barç. Tot i que s’ha format en els equips inferiors no té les prestacions futbolístiques que un equip com el Barça exigeix. Ja porta masses temporades veient si “esclata” però això no es produeiex; aquest noi hauria de marxar del Club. I Alves, que sembla força en forma, juga com sempre “alegrement a l’atac” deixant un espais al darrera seu que els seus companys no poden cobrir per manca de condicions físiques per fer-ho. Segurament si el joc d’Alves en aquests partits de pretemporada no fos tan alegre, les errades dels seus companys de la línia defensiva no haurien estat tan evidents.

Voldria deixar en l’aire una possibilitat: Emery l’entrenador del Sevilla coneix perfectament els punts dèbils de Mathieu de la època que tots dos van compartir al València. Les errades d’aquest jugador en el partit d’ahir poden ser conseqüència d’haver explotat aquests punts dèbils per part de l’entrenador rival?  

   

Ara toca la supercopa d’Espanya amb un primer enfrontament contra l’Athletic de Bilbao divendres vinent. Veurem si alguns dels errors defensius s’han pogut millorar. És bàsic si es vol aconseguir  aquest trofeu.       

La preparació del Barça abans no comenci la temporada 2015-2016

Tres derrotes en quatre partits

Les gires de pretemporada canvien la preparació física en alçada, pels viatges en alçada, fet molt perjudicial per la preparació efectiva d’un atleta

Aquesta pre-temporada el Barça ha disputat quatre partits. El primer va ser a la gira pels USA contra Los Angeles Galaxy que es va guanyar per un estret 2 a 1. En el segon partit de la gira es va perdre contra el Manchester United de Van Gaal per 3-1. El tercer partit el Barça va jugar contra el Chelsea de Mourinho i Cesc Fàbregas, i va significar una nova derrota dels blaugrana a la tanda de penaltis després d’haver  empatat  a 1 el partit. Finalment, contra la Fiorentina el Barça va acumular una nova derrota  al perdre per 2 a 1.

D’aquests quatre partits disputats les estadístiques diuen que el Barça ha encaixat 7 gols i n’ha marcat 5. La temporada passada van caldre molts partits abans el Barça no havia encaixat 7 gols, fet que demostra que ara per ara, l’equip presenta clares carències defensives, però per altre banda aquestes en cap cas són compensades per una capacitat realitzadora important. 

Està clar que estem en la pretemporada, i està clar també que a l’equip li manca el rodatge i la incorporació d’homes importants com ara Messi  o Neymar entre d’altres, però és evident que de cara a una temporada tan exigent com la que ve ens calen solucions ofensives per quan Messi i Neymar no hi siguin o no estiguin encertats. En aquesta gira, només Suárez ha demostrat un capacitat golejadora digna d’un jugador de la davantera del Barça. La resta de jugadors que han jugat com atacants han demostrat que avui per avui estan lluny de poder ser considerats com a jugadors del primer equip del Barça, però em temo que tampoc siguin vàlids ni tan sols com a suplents atès que no han demostrat res. En el pla defensiu cal significar en negatiu els fluixos partits de Jordi Alba i Sergi Busquets, fins ara bastions defensius del vigent campió d’Europa.

Com deia més amunt no vull passar per alarmista ni crear temors infundats. Tot això té possibilitats de millorar-se però per millorar cal primer ser conscients de la realitat, i quan llegeixes que l’entrenador Luís Enrique  ha qualificat aquesta pretemporada amb un notable, un es comença a inquietar. De fet aquesta pretemporada acaba demà en un partit contra la Roma corresponent al trofeu Joan Gamper d’aquest any. Veurem si es modifiquen les estadístiques, i milloren especialment les defensives que amb diferència són les pitjors.    

Convindria estudiar els pros i contres de les gires prèvies al començament de la temporada, atès que els jugadors es veuen obligats a efectuar grans desplaçaments que no ajuden gens a la preparació física que cal en aquestes alçades de la temporada. Anys ha, molts equips feien una preparació física en alçada als Pirineus o als Alps, igual que alguns esportistes que anaven a països d’Amèrica Central en els que adquirien una resistència física important. Ara aquesta preparació en alçada s’ha canviat pels viatges en avió on l’alçada és molt alta, però en canvi del tot inútil per garantir una bona preparació física.

Què hi guanya el Barça amb aquestes gires? Diners? Promoció comercial de la marca Barça? I tot això no es pot guanyar sent un dels millors equips del mon? És realment necessari desplaçar a milers de quilòmetres  de distància als jugadors amb els efectes propis dels viatges de llarga distància com el cansament, els canvis alimentaris i el “jet lag”?

Esperem que aquesta moda de “les gires” desaparegui de la planificació de les  temporades dels clubs importants per que no beneficien en res la preparació dels futbolistes. Pel que fa al Barça, després del Gamper començarà l’hora de la veritat amb la disputa de les supercopes d’Europa d’Espanya i el començament del campionat de lliga.