Algunes conclusions al voltant de les eleccions a la presidència del Barça

Joan Laporta evidencia el seu mal perdre

Toni Freixa rep quasi un 50% menys vots que avals de socis tenia. Algú ho entén?  

la nova Junta directiva del Barça

Celebrades les eleccions i amb Josep Maria Bartomeu investit com a nou president del Barça, s’obre una nova etapa institucional del Club, que hauria de servir entre altres coses, per “normalitzar” les relacions entre les diferents famílies barcelonistes. I veient com va anar la jornada electoral això no és pas evident que acabi passant.

En efecte, quan s’havia fet el recompte del 50% de l’escrutini, el Camp Nou va viure una situació que no hauria de passar mai entre socis del Barça. En aquell moment, el candidat Laporta va decidir, veient l’avantatge que li portava Bartomeu, que era l’hora de marxar, donant doncs per perdudes les eleccions. Va reunir al seu voltant a un grapat de mitjans d’informació i a banda de felicitar al virtual guanyador, va deixar anar tot un seguit d’acusacions contra Bartomeu relacionades amb la seva imputació en els jutjats, amb el model de la Masia, i amb la publicitat de Qatar. Senzillament, no era el moment; la campanya electoral s’havia acabat i insistir en aquells temes no era precisament el millor pel Barça. Tanmateix, Laporta va ser l’únic candidat que no va felicitar personalment al guanyador.  Laporta té un mal perdre, i com s’ha vist en èpoques passades (“al loro, que no estamos tan mal, hombre...!”), aquest mal perdre l’ha portat a deixar malament al Barça en innombrables ocasions. Tot i que saber guanyar tampoc és una de les seves virtuts: Que n’aprenguin! Les festes al Luz de Gas, o abaixar-se els pantalons a l’aeroport, són només algunes mostres que situen al personatge en la seva justa dimensió. Laporta és un mal educat, i per presidir al Barça cal un nivell que sens dubte ell no té.

Tanmateix sobta el recolzament tan descarat que Laporta va tenir dels periodistes esportius. En general els mitjans de comunicació li varen fer una bona part de la campanya explotant fins al límit el tema de la publicitat de Qatar Airlines. No hi va haver mitjà escrit, o cap espai radiofònic o televisiu que no tractés el tema Qatar, com si aquesta fos la qüestió clau d’aquestes eleccions. El model de Club, la capacitat de gestionar amb garanties, la fiabilitat dels membres de la Junta, etc., eren qüestions del tot alienes als interessos dels periodistes esportius que només tenien una obsessió: Qatar. I aquesta “campanya” duta a terme per la premsa esportiva només tenia un perjudicat clar que era Bartomeu, i en menor mesura també Freixa. El gran beneficiat era Laporta, i una mica també Benedito, tot i que aquests tenia una presència gairebé marginal en els comicis. Perquè els periodistes esportius van entrar en campanya?, perquè van prendre part tan descaradament en favor de un candidat? Hi havia alguna raó oculta que se m’escapa?. En qualsevol cas, hi hagi o no hi hagi raó oculta, resulta evident que els periodistes en general han quedat del tot desqualificats per intervenir en les campanyes electorals (esportives o polítiques), aportant els “seus” punts de vista sobre aspectes de la campanya. Els periodistes a informar i prou. I alguns ni això, per què ni això saben fer.

Laporta va marxar a casa a meitat de l'escrutini sense
saludar al vencedor de les elecciones a la
presidència del Barça 

Encara voldria abordar un altre tema derivat també de la campanya que hem viscut. És la qüestió  de la recollida d’avals per poder ser candidat a la presidència del Barça. S’ha donat la paradoxa que el candidat Freixa, que havia presentat 3.289 avals dels socis vàlids, només ha obtingut 1750 vots. És a dir que l’han votat un 53,2% dels socis que en teoria li havien donat suport. Jo puc entendre que algun dels socis que t’ha avalat i que s’ha avingut a donar-te suport en la precampanya canviï d’opinió i acabi votant a algú altre, però que això ho facin més 1500 persones de 3289 que t’havien donat suport, em sembla quelcom de difícil explicació. De fet, aconseguir menys vots que avals de socis tenies, denota al meu entendre alguna irregularitat. Durant la campanya hem sentit dir que alguns espavilats oferien als candidats el cens de socis sencer a canvi de 50 0 60 mil Euros, i fins i tot paquets de 200 signatures per 5 o 6 mil Euros. Coneixent el tarannà trampós de Freixa, no puc afirmar que alguns del seus avals surtin d’aquestes pràctiques tan poc ètiques, però haurem de convenir que perdre quasi la meitat dels vots és del tot simptomàtic i quant menys, sospitós.

Les eleccions em porten encara a una última reflexió. Alguns mitjans de comunicació (TV3) varen voler convertir les eleccions a la presidència del Barça en un gran espectacle mediàtic. Hi van destinar molts mitjans i van estar en pantalla hores i hores, amb tertúlies i tertulians que no van ser capaços de despertar l’interès de  l’audiència, que va preferir altres ofertes televisives abans que l’avorrit i sense substància programa especial de TV3. La reflexió és immediata: Perquè van fer el programa? Per l’interès de les eleccions? Amb una quota de pantalla mitjana al voltant del 8% no semblaria que això fos així, sinó que la raó l’hauríem de cercar en altres aspectes tals com: Quan van cobrar els presentadors de TV3 per oferir aquell esperpent televisiu?  Què li va costar en total la broma a TV3?

Josep Maria Bartomeu, nou president del Barça

Laporta queda perdedor i deixa constància de la seva poca elegància

Una campanya electoral avorrida i de molt poca alçada 

Resultats electorals:

Josep Maria Bartomeu ha rebut 25.823 vots és a dir el 54,63% dels vots

Joan Laporta ha rebut 15.615 vots és a dir el 33,03% del vots.

Agustí Benedito ha rebut 3.386 és a dir un 7,16% dels vots.

Toni Freixa ha rebut 1.750 vots és a dir un 3,7% dels vots.

Participació: 43%

Després d'una campanya electoral avorrida i monòtona, en la que no hi hagut el més mínim debat sobre el model de Club que cada un dels candidats proposava, els socis finalment han escollit la persona que els ha semblat més adequada per convertir-lo en president de la entitat.

En aquesta ocasió, l'elecció no s'ha fet triant al millor dels quatre candidats, sinó que els votants han escollit al menys dolent dels candidats que havien aconseguit les credencials per ser-ho. Han estat unes eleccions polaritzades en dos candidats Bartomeu el guanyador, i Laporta el perdedor. Els altres dos candidats, Benedito i Freixa han estat meres comparses i entre els dos sumen només el 10'86 % dels vots, mentre que Bartomeu ha aconseguit que el votessin pràcticament la meitat dels socis que han acudit a votar, i Laporta ha rebut el vot d'una de cada tres persones que han votat.

Aquestes eleccions destaquen també per la irrupció del periodisme esportiu en la campanya. Irrupció del tot fracassada per que l'objectiu de la majoria d'aquests periodistes era que guanyés la candidatura de Laporta. Ha estat una campanya que posa en evidencia com aquells que es consideren garants de l'objectivitat, en realitat son uns venuts a qui millor paga o en el millor dels casos intenten afavorir a qui millor els cau. Tanmateix un periodisme molt poc professional.

Després d'aquesta victòria, Josep Maria Bartomeu ha aconseguit la legitimitat democràtica que no tenia. Ell va accedir a la presidència del Barça com a conseqüència de la dimissió de Sandro Rosell. Ho va fer per que així ho permeten els estatuts del Club, atès que ell era un dels vicepresidents d'aquella Junta que va fer les coses tant malament com va saber i amb més conflictes judicials de tota la historia del Club. Finalment i davant la insistent pressió de la massa social Bartomeu va convocar eleccions, i aquestes li han acabat atorgant la legitimitat democràtica que li mancava.

Ara Bartomeu comença un nou mandat de sis anys, en els que el primer que haurà d'afrontar es la normalització jurídica del Barça, traient l'entitat dels jutjats i situant-la en el pla de normalitat jurídica que sempre hauria tingut que mantenir. El segon repte de Bartomeu serà l'acabar amb l'enfrontament entre grups enemistats a nivell personal, i que tan mal fa per mantenir i consolidar l'estabilitat. Queda encara un tercer repte pel Sr. Bartomeu, que es la normalització de les relacions del Barça amb la Federació Espanyola de Futbol, amb la Lliga de Futbol Professional, amb la UEFA i amb la FIFA. En els cas de les organitzacions espanyoles, la pèrdua de poder del Barça es evident, i en les organitzacions internacionals no es tracta només de recuperar pes específic sinó sobretot, fer-se respectar.

Com a conseqüència d'aquest resultat, alguns candidats han demostrat la seva poca categoria personal i la seva nul·la cultura democràtica. Em refereixo al Sr. Laporta, que ha mort matant. Ha dit que ells (la seva candidatura) volien impedir que hi hagués un Barça amb un president processat. També volien evitar un Barça amb la publicitat de Qatar Airlines a la samarreta, i que també volien impedir que es malmetés un actiu tan important pel Barça com es la Masia i el que aquesta significa pel Culb. Pel que sembla, durant la tarda electoral hi van haver denuncies contra la candidatura de Laporta, atès que segons les denúncies es van dedicat a manipular la ubicació de les paperetes de manera que els socis poguessin accedir a les seves amb mes facilitat que a les de la resta de candidatures. Per acabar-ho d'adobar, Laporta va marxar de  les instal·lacions del Barça abans que l'escrutini s'acabés i sense felicitar personalment al guanyador cos que si varen fer els altres dos candidats derrotats. Un final el del Sr. Laporta, més propi d'un trampós i mal perdedor, que no pas d'una persona educada.

El mes positiu: les eleccions ja s'han acabat i el Barça té el president que els socis han decidit. Ara cal desitjar-li sort i encert en les decisions que hagi de prendre. Visca el Barça.

Debat entre el candidats a la presidència del Barça

Atès el nivell dels candidats, el soci haurà de triar el menys dolent de tots ells

La presidència d’un Club de futbol com el Barça no es pot    

Dels cinc candidats que havien presentat un nombre d’avals suficient per ser presidents del Barça, la candidatura de Joan Batiste (que n’havia presentat 2.754), després de la validació dels mateixos, es va quedar només a 16 avals per passar el tall i per tant ha quedat fora de la cursa electoral. Ahir es va celebrar el debat entre els quatre candidats que encara duren en la cursa que ha de portar a un d’ells a la presidència del Club.

El debat va resultar decebedor. Decebedor per la poca qualitat dels quatre candidats i la mediocritat provada del moderador del debat. I decebedor també per que per dirigir un Club com el Barça amb un pressupost tan important, seria lògic esperar que els candidats a gestionar aquest pressupost i aquest Club tinguessin una mica més de nivell, intel·lectual i professional. Va ser un debat lleig, en el que la pinça dels tres aspirants (Laporta, Benedicto i Freixa) contra el president que es presenta a la reelecció (Bartomeu) va ser tan evident que resultava fins i tot grotesca. D’aquest ridícul no se n’escapa tampoc el presentador-moderador del debat, un Bernat Soler clarament inclinat a afavorir al candidat Joan Laporta. Quan un professional es presta a moderar un debat el que se li ha d’exigir com a mínim és la seva imparcialitat, cosa que ahir va quedar molt en entredit.

Cal denunciar que després d'una actuació tan tendenciosa del moderador del debat, això avui no ha estat denunciat per cap mitjà de comunicació. La raó és ben clara. Els periodistes com més mediocres són, més corporativistes es tornen de manera que avui tot són silencis en torn a la conducció del debat. Com a mínim però, hi ha silencis.  

Val a dir però, que Bernat Soler no ha estat l’únic a protegir la candidatura de Laporta, sinó que molt periodistes esportius han seguit la mateixa línia, i entre ells Pere Escobar de Catalunya Ràdio. Jo no se si Laporta compra voluntats amb diners, o les compra amb alguna simpatia especial, però que les compra em sembla indiscutible. Una bona part del periodisme esportiu porta aquests últim dies intentant trobar punts febles en el projecte de Bartomeu, i com que no són  capaços de trobar-ne masses, centren les seves crítiques en la publicitat de Qatar Airlines.

És curiós l’acarnissament amb que tracten aquest tema i en canvi passen per alt les barbaritats que Joan Laporta havia arribat a fer en la seva última etapa com a president del Barça. El seus excessos a “Luz de Gas” són ara comentats pels periodistes amb certa complicitat i condescendència cap a un Laporta que dona una imatge molt dolenta per un Club que pretén presumir dels valors que inculca als xavals que de ben jovenets arriben a la Masia per aprendre a jugar futbol. Valors que en tot cas els directius no apliquen quan abusen escandalosament del seu càrrec per fer negocis a l’Uzbekistan  com és el cas de Laporta.

Però no és només Laporta qui dona mals exemples. Josep Maria Bartomeu, el fins ara president ha convertit al Club amb assidu dels tribunals de justícia i ha demostrat en el fitxatge de Neymar,  que no té ni idea del que és gestionar amb elegància un club de futbol del prestigi del Barça i encara pitjor, el soci ha pogut comprovar que a nivell de procediments, la tendència a burlar la legalitat i a fer trampes és evident.

El Sr. Freixa, és un advocat que ha demostrat fefaentment el seu nivell professional, sembla que havent estat embolicat el seu despatx en la tramitació des de les bambolines de més d’una denúncia d’algun soci del Barça contra el propi Club i diuen que implicat també en la moció de censura contra Laporta. Només faltaria que un personatge així acabés president el Barça. Presumeix de saber de futbol, quan en realitat és un perfecte i gris ignorant.

I Agustí Benedito,l’etern aspirant, que després de provar no se quantes vegades d’assolir la presidència del Barça hi torna sense haver entès que el soci no el vol.

Quatre candidats a quin pitjor, que reforcen el meu comentari inicial dient que el Barça no es mereix candidats a la presidència de tan baix nivell. El soci haurà d’escollir el menys dolent de entre els quatre candidats: aquesta és la trista realitat.     

Finalment hi ha cinc candidats a la presidència del Barça

Dels  set precandidats que s’havien presentat, n’hi ha dos que no han aconseguit les signatures: Jordi Majó i Jordi Farré

Els cinc candidats a la presidència són: Josep Maria Bartomeu,  Joan Batiste,  Agustí Benedito, Toni Freixa i Joan Laporta

Ja s’ha desvelat qui són finalment els precandidats que opten a la presidència del Barça, després que s’acabés el termini per la presentació de les signatures.  Per passar el tall els precandidats havien d’aconseguir 2.534 signatures vàlides i els ja candidats a les eleccions han obtingut les signatures que tot seguit s’indiquen:

Josep Maria Bartomeu: 9.903 signatures

Joan Laporta: 4.807 signatures

Agustí Benedito: 3.834 signatures

Toni Freixa: 3.289 signatures

Joan Batiste: 2.754 signatures

Ara caldrà validar les signatures de cada candidat i comprovar que realment superen les que s’establien com a necessàries. Una vegada confirmats, el dia 9 de juliol començarà la campanya electoral pròpiament dita i el dia 17 serà jornada de reflexió per finalment el 18 de juliol votar segons les preferències de cada soci.

Voldria  fer des d’aquest blog, tres peticions als protagonistes d’aquesta gran festa de la democràcia que haurien de ser les eleccions a la presidència del FC Barcelona.  Una petició als periodistes esportius, l’altre als candidats, i una tercera als socis del FC Barcelona.

Als periodistes esportius els haig de demanar una mica més d’ètica professional. Aquests dies que ha durat la “caça i captura” de signatures, he llegit i escoltat a diferents periodistes clarament orientats vers determinat candidat, desqualificant a persones amb arguments ridículs. Això és joc brut, i els primers que no l’haurien de practicar són aquells que fan públiques les seves opinions personals sabent que influiran en una determinada massa de socis del Barça. És evident que els periodistes poden opinar, però quan la seva opinió és deriva d’algun interès “extra”, és ètic  no embrutar pe embrutar

En aquests sentit, ara han aparegut gent amb un sentit de la moral, que em sembla més aviat dubtós. Estar en contra de “Quatar Airways” i en canvi estar a favor de “Betandwin” són posicions difícils de justificar. Estar en contra d’una companyia aèria d’un país àrab, i en canvi estar a favor dels negocis amb Uzbekistan em sembla  d’una manca de rigor que demostra que els que així ho fan, tenen altres “interessos” a defensar

La segona petició l’haig de fer als candidats. Seria molt necessari per la bona imatge del Club que no hi hagi guerra bruta entre els candidats. No a la compra de periodistes, no a apropiar-se dels èxits dels altres (vaig sentir com Laporta intentava fer seu l’èxit d’aquesta temporada), no a posar traves a la gestió del Club. Em costa entendre les crítiques a una Junta gestora, que ha de procurar que el Club segueixi el mateix ritme que seguiria sinó hi haguessin eleccions, i més en el moment àlgid de la planificació de la temporada quan tots els equips s’estan reforçant i de quina manera. Prou de pensar en beneficis personals, i més pensar en els interessos del FC Barcelona. Si Luís Enrique ha demanat Arda Turan i el Club el pot fitxar, doncs que el fitxi ja.

I finalment una tercera petició als socis del Barça. Que no es deixin enlluernar, que aquells  del “que n’aprenguin” van acabar com el rosari de l’aurora, que segones parts mai foren bones, que la beguda, els cigars i altres “bagatel·les” qui las vulgui, que se les pagui. Vull demanar al soci que tingui seny, i que tingui present que les promeses de futur s’han de contraposar amb la realitat del passat, mocions de censura incloses.

Que el que passi sigui el millor pel futur del Barça; aquest és el meu desig.