divendres, 22 de gener del 2016

Des de Madrid volen desestabilitzar al Barça, sigui com sigui.


Arbitratges, “sortejos” trucats, declaracions polítiques, mercadeig de futbolistes, tot si val contra el Barça


La Justícia també col·labora amb plets contra el Club, els seus dirigents, i els seus jugadors més emblemàtics



Estem vivint altre cop una vergonyosa campanya orquestrada des de Madrid per intentar desestabilitzar al Barça des de diferents fronts. Des del front judicial, amb diferents denuncies contra el Club i els seus directius, però també contra els seus jugadors per un suposat delicte contra la hisenda pública. Jugadors tan emblemàtics com Messi i Neymar són objecte d’una persecució per part d’hisenda  que en cap cas s’exerceix contra els jugadors del Reial Madrid. I això és intolerable. Si és cert que Hisenda ho som tots, també ho són Cristiano Ronaldo, Bale o Benzemà. Només en un país amb una molt baixa qualitat de la seva Justícia es poden entendre aquestes actuacions tan descaradament parcials en contra dels interessos del Barça.  

Però no és només la Justícia qui està al darrere d’aquestes campanyes de desestabilització. La caverna mediàtica esportiva està llançant als quatre vents que el president del Madrid estaria intentant el fitxatge de Neymar a qui veuen el millor jugador del món d’aquí a poques temporades, i de qui consideren que mentre Messi jugui al Barça mai podrà desenvolupar totes les seves qualitats jugant al seu costat. Fins i tot han arribat a dir que Neymar tindria un tracte fiscal més favorable si jugués al Madrid. Autènticament vergonyós.

Els greuges però van més enllà. El Barça és l’únic equip espanyol que es veu obligat a jugar tres partits seguits contra rivals durs. En el campionat de copa d’aquest any, el Barça s’ha hagut d’enfrontar a l’Espanyol primer a Cornellà en partit de Lliga, després al camp del Barça en l’eliminatòria de Copa, per retornar novament a Cornellà per la tornada de la Copa. Tres partits contra l’Espanyol en només 11 dies. Però és que a la setmana següent ha passat això novament, aquesta vegada amb l’Athletic de Bilbao. Primer al Camp Nou de Lliga, després a Sant Mamés de Copa, i aquest proper dimecres al Camp Nou, tornada de la Copa. Sembla fet exprés, perquè sens dubte jugar 3 partits seguits contra el mateix equip produeix molt desgast  i no només físic. Tant contra l’Espanyol com contra el Bilbao, han estat partits molts durs, que si com és el cas, hi ha hagut permissivitat  arbitral poden comportar a més greus lesions als futbolistes. Ara, si el Barça passa l’eliminatòria contra el Bilbao ja sabem que ens “depararà el sorteig”, atès que segons el calendari de la Lliga per caure altre cop en una tongada de 3 partits contra un mateix equip, el rival hauria de ser l’Atlético de Madrid. Veurem doncs si aquesta teoria de la conspiració és o no és certa. Si ens toca l’Atlético ja no hi haurà cap dubte de la intencionalitat d’aquests sortejos perversos que només persegueixen que el Barça arribi a final de  temporada amb els fusibles fosos facilitant així un possible triomf del Reial Madrid tant a la Lliga com a Chmapions League.

Per consumar alguns d’aquests atacs a l’honradesa i al sentit comú, per portar a terme aquest vandalisme esportiu, la federació compta amb el comitè d’àrbitres que és al futbol el que el TC a la política: el braç armat del poder de Madrid. I en aquest sentit el braç armat de la injustícia i de la vergonya esportiva ha estat l’àrbitre de Ponferrada (Castilla i León) José Luís González González, que després d’haver arbitrat un partit al Madrid al que li va xiular dos penals a favor que només ho varen ser en la seva imaginació, el van enviar a arbitrar el partit de Lliga del Barça al camp de l’Espanyol i on va permetre el joc brut i perillós dels jugadors espanyolistes amb el ja famós crit del “sigan, sigan”. Entre moltes altres decisions desafortunades va deixar sense sanció una trepitjada voluntària del porter espanyolista Pau a Messi, pròpia de ser denunciada al jutjat de guàrdia.

Doncs bé, després d’aquesta feta vergonyosa, el comitè d’àrbitres el va enviar de nou a xiular el partit de Copa del Barça a Bilbao, i allà també va tenir una actuació galdosa, permetent el joc a vegades excessivament dur dels bascos, i omplint de targetes  grogues als jugadors del Barça per reclamar-li educadament aspectes del joc, com en el cas d’Iniesta. 

I el que em resulta més indignant: la directiva del Barça muda, sense dir ni piu; deixant que a Madrid facin el que volen i com volen. Només Luís Enrique va tirar d’ironia quan es va referir a la coincidència de tenir que jugar dues vegades 3 partits  contra el mateix equip, o quan Sergi Busquets, es va queixar del diferent criteri d’aquest àrbitre quan els jugadors bascos se li dirigien o quan ho feien els jugadors del Barça


Tot plegat una directiva de gent sense categoria que de cap manera està defensant els interessos del Barça.

dilluns, 11 de gener del 2016

Messi guanya la seva cinquena pilot d’or


Luis Enrique guanya el guardó al millor entrenador de la temporada superant Pep Guardiola.


Quatre jugadors del Barça en l’onze ideal de la FIFA: Alves, Iniesta, Neymar i Messi



Avui s’ha celebrat a Zuric la gala anual de la FIFA en la que s’han repartit els guardons de la temporada 2015. La pilota d’or ha sigut per Lionel Messi que ha quallat una excel·lent temporada després de guanyar 5 dels 6 títols que l’equip ha disputat aquest any, i que va culminar fa poques setmanes al Japó guanyant per tercera vegada en la història del club el campionat mundial de clubs. A Messi l’ha secundat en el podi d’aquest guardó el madridista Cristiano Ronaldo i el barcelonista Neymar que per primera vegada apareix en els llistat de finalistes d’aquest guardó.

Pel que fa a l’onze ideal, el Barça ha situat a 4 jugadors en aquesta classificació. Són Alves en la defensa, Andrés Iniesta al centre del camp, i Neymar i Messi a la davantera. En aquesta llista de l’onze ideal s’hi troba a faltar la presència de Sergi Busquets. En el seu lloc han situat a Pogba, però sens dubte, per palmarès i per rendiment regular al llarg de la temporada passada, Sergi Busquets hauria de formar part d’aquest onze ideal.

En quant a entrenadors, el guardó al millor entrenador de la temporada 2015 ha estat per l’entrenador del Barça Luís Enrique Martínez. És una distinció del tot merescuda atès que Luís Enrique ha estat capaç de conduir el seu  equip a la victòria en 5 dels 6 trofeus que l’equip ha disputat aquest anys 2015. S’ha donat la circumstància que Luís Enrique, que és home al que no agraden gens aquesta mena d’actes no s’ha desplaçat a Zuric a recollir el seu trofeu. Robert Fernández, director esportiu del Barça, l’ha recollit en el seu nom. Es dona la circumstància que Pep Guardiola, finalista també d’aquest trofeu tampoc s’ha desplaçat a la ciutat helvètica atès que està a Doha (emirats àrabs) amb el seu equip fent una mena d’estada de preparació mentre dura la parada que a Alemanya es fa a l’hivern.  

És evident que com a barcelonistes ens hem d’alegrar de que els jugadors del Barça aconsegueixin tots aquests trofeus que tot i semblar individuals està molt clar que la majoria d’ells no es podrien aconseguir si els cracs no estiguessin rodejats per la resta de companys, de manera que sent, insisteixo, trofeus individuals tenen una component col·lectiva molt clara. Tanmateix hi ha en tot plegat un però.

I el però no és altre que el càstig immerescut i el tracte vexatori que la FIFA ha tingut amb el Barça. D’una banda la sanció de no poder fitxar durant tot un any a cap jugador, que ha obligat a ArdaTuran i Aleix Vidal a estar 6 mesos aturats sense poder jugar a futbol més enllà de poder participar en els entrenaments però sense ni poder jugar parits amistosos. Senzillament ridícul. Aquesta sanció ha comportat també que molts nens de la Masia s’hagin vist apartats del futbol d’una manera del tot injusta. El mal tracte al Barça també s’ha pogut veure amb motiu de la lesió de llarga durada de Rafinha, la FIFA no va autoritzat que es pogués fitxar a un jugador  per suplir la seva baixa. I finalment el vergonyant atac rebut per part de la UEFA sobre les estelades. Atac a la llibertat d’expressió, i atac a un país atès que les estelades, que no són delicte a Espanya, de cap manera es pot acceptar que la UEFA sancioni al club si els seus aficionats la llueixen en els estadis. Tot plegat un tracte escandalosament dolent en contra del Barça, que hauria estat motiu suficient per que cap directiu, ni cap representant oficial del Club hagués acudir a Suïssa.

En masses ocasions la directiva del Barça mostra aquesta actitud de cap cot i submissió a decisions a les que caldria enfrontar-se amb molta més decisió i acudint a gabinets d’advocats reconeguts per la seva bona feina enlloc d’encomanar aquests assumptes als recomanats i amiguets de sempre.


Cal confiar que un dia o altre, el Club tindrà una directiva que defensi com cal els interessos del Barça. Mentre  tant... paciència.