Gràcies Johan Cruyff

Cruyff, a banda de ser un dels millors futbolistes nascuts a Europa, ha estat un home capaç de canviar una història perdedora del FC  Barcelona, per convertir-lo amb un equip guanyador que practica un dels millors futbols d’avui en dia.

Persones com l’expresident Sandro Rosell, que li va retirar el títol de president honorífic del Barça, haurien de demanar perdó públicament per haver volgut destruir un mite del barcelonisme.

 Ha mort Johan Cruyff. Aquesta és la trista notícia que ens va deparar el dia d’ahir. Un càncer de pulmó va acabar amb la seva vida als 68 anys. La notícia es va escampar ràpidament pels ambients futbolístics propers al Barça, però també per tot el món del futbol. Cruyff va triomfar com a futbolista, com a entrenador i com a home reconegut per les seves idees futbolístiques i la seva aportació al futbol modern, que es poden resumir en alguna frase que ha fet història “si tu tienes el balón, no lo tiene el contrario”  que d’una manera molt senzilla posa de manifest la seva manera d’entendre el futbol: la possessió de la pilota com a element clau per evitar que el contrari et faci gols, el robar la pilota ràpidament per evitar els contraatacs del contrari quan has perdut  la possessió de la pilota, el obrir el camp al màxim per tal de crear espais entre la defensa contrària, etc. Un filòsof del futbol que ha demostrat en la pràctica, que la seva filosofia era una bonita manera de guanyar, amb un futbol d’atac brillant que agrada als amants del bon futbol.

Cruyff ha tingut dues etapes al Barça. La primera com a futbolista, en la que destaca un  fabulós gol marcat al Camp Nou a Reina, porter de l’Atlético de Madrid, que li va merèixer el sobrenom de “l’holandès volador” i la gran i històrica victòria del Barça al camp del Real Madrid per 0-5.  Aquests dos fets estan per sobre dels trofeus guanyats pel Barça en l’època de Johan Cruyff futbolista. Tanmateix la millor aportació de Cruyff al Barça estava per arribar. Es va produir en l’etapa de Cruyff entrenador, on entre moltes aportacions ja comentades més amunt hi ha  des d’una vessant anecdòtica la invenció del “rondo” en els entrenaments, que servia per millorar molt el control de la pilota per part dels futbolistes, i fer-ho d’una manera divertida. En el seu haver, la primera copa d’Europa de la història del Barça.

Amb Cruyff a la banqueta el Barça va guanyar la seva primera Champions a Wembley contra la Sampdòria italiana, i allà va quedar consolidada una nova manera  d’entendre el futbol. A partir d’aquell moment Cruyff va passar a ser una icona del barcelonisme admirada i respectada per tothom. La seva pèrdua ha commocionat als barcelonistes i les mostres de condol estan arribant des de tot el món per deixar constància del respecte que Cruyff s’havia  sabut guanyar.

Tanmateix, a casa nostra, hi ha algun personatge que s’hauria de sentir avergonyit pel tracte que va dispensar a Johan Cuyff. Em refereixo a un dels presidents més nefasts en la historia del Barça, el Sr. Sandro Rosell.  En l’època de Laporta a la presidència del Barça, la junta directiva ve decidir atorgar amb tot mereixement el títol de president honorífic del Club a Johan Cruyff. Una de les primeres coses que va fer Sandro Rosell quan al seu torn va assumir al presidència del Barça va se retirar aquest títol a Johan Cruyff amb l’excusa de que aquesta figura de president honorífic no figurava en els estatuts del Club. Sandro Rosell és una mala persona, un mal gestor, i ha estat un president pèssim pel Futbol Club Barcelona. Com a mínim, en aquests tristes circumstàncies hauria d’assumir públicament el seu error i demanar públicament perdó ala socis del Barça per haver comés aquest ultratge a la figura de Johan Cruyff que ho ha donar tot per contribuir a fer del Barça el millor Club del món.

La gent blaugrana ha començat a desfilar per l'espai que el Club ha organitzat al Camp Nou, i tot i ser setmana santa, amb milers de barcelonins fora de la ciutat, la presència de persones ha estat incessant. L'espai habilitat pel Club restarà obert fins dimarts quan es compta amb la presència de la plantilla del primer equip, que com és sabut en aquests moments es troba repartida per mig món, com a conseqüència dels compromisos amb les respectives seleccions. La família de Johan Cruyff també serà present en els actes de cloenda d'aquesta manifestació de dol col·lectiva duta a terme per tots aquells que han admirat i respectat a Cruyff, entre els que no hi ha faltat la més alta representació del Real Madrid.    

Descansi en pau Johan Cruyff, que estarà sempre en la memòria dels bons barcelonistes, com ho estan Samitier, Cesar, Kubala, i molts d'altres.               

Els sospitosos sorteigs de la UEFA que sempre beneficien al Madrid: cal exigir una investigació urgent i a fons

Quan una vegada i un altre, el sorteig et depara els rivals més fluixos, vol dir que una ma negra (blanca en aquest cas) està adulterant la competició.

Els organismes que regeixen el futbol nacional i internacional ja han donat mostres sobrades de la seva vinculació amb la corrupció, i amb les actuacions mafioses. 

Avui s’ha celebrat a Nyon (Suïssa) el sorteig dels quarts de final de la Champions League, en el que al Madrid li ha tocat per enèsima vegada el rival més fluix de tots els que entraven en el sorteig: l’equip alemany del Wolfsburg. Aquest equip està presidit per un empresari madrileny, que forma part del consell d’administració del grup Volkswagen, amic personal de Florentino Pérez, i a qui s’ha vist a la llotja del Bernabeu en més d’una ocasió.

Es podria parlar de casualitat si fos la primera vegada, o la segona, o la tercera que el Madrid s’enfronta en l’eliminatòria a l’equip més dèbil dels que hi havia en el sorteig. Però quan aquest fet es produeix una vegada i un altre amb escrupolosa continuïtat, vol dir que algun tipus de tupinada es fa per que el resultat segui aquest. Fins i tot en els sortejos dels grups previs als enfrontaments de les eliminatòries, al Madrid sempre li toquen els rivals més assequibles per assegurar-li una còmoda classificació. El resultat que es persegueix és prou evident: aconseguir que el Madrid en la competició, arribi tant enllà com sigui possible, i evitant el desgast físic i anímic dels seus jugadors, obligant a la resta d’equips a patir desgast, lesions, cansament físic i mental, acumulació de targetes etc. Les coses no passen perquè sí, sinó que responen sempre a una raó. Raó oculta en aquesta ocasió, però sens dubte alguna raó hi ha perquè les coses siguin així.

Des que Florentino Pérez ha tornat a la presidència del Madrid, és curiós observar com en els sortejos de la Champions, equips com Barça, Bayern, Chelsea, PSG, Juve, Arsenal, Milan, Manchester City o Inter, s’ha enfrontat en diverses ocasions entre ells, mentre que els rivals del Madrid han estat equips com Apoel Nicòsia, Galatasaray, CSKA, Shalke 04, Olimpique de Lyon, i altres equips d’aquest nivell. Fa molt de temps que al Bernabeu no veuen un autèntic partit de Champions perquè els rivals del Madrid sempre han estat equips de pa sucat amb oli. En aquests últims anys només un vegada s’han enfrontat a un equip de prestigi com el Bayern München, tot i que va ser en plena davallada física de l’equip alemany.

Una relació d'amistat entre dos espanyols: un  presideix
el Real Madrid; l'altre és president del Wolfsburg    

Com que en la vida les casualitats no existeixen, és evident que alguna raó hi ha en tot aquesta situació, i molt probablement aquesta raó deu tenir a veure amb la corrupció que infecta al futbol internacional, i a la FIFA i a la UEFA en particular, sense que els estaments futbolístics espanyols en quedin fora. Els escàndols per compra de vots a l’hora de decidir els països candidats a organitzar el campionat del món de futbol, o la Eurocopa, o els pagaments exorbitants fets entre alguns directius d’aquests estaments esportius no ajuda a pensar que la “sort del Madrid” és cosa de l’atzar. Crec que es prou evident que en tot aquest afer hi ha una ma negra (blanca en aquest cas), que manipula, arregla, o prepara els sortejos de manera que el Madrid sempre surti beneficiat. Diguem-li una possible actuació mafiosa  del Madrid vers uns funcionaris o directius dels estaments esportius, o diguem-li com vulguem, però sembla obvi que passa alguna cosa rara en els sortejos de la UEFA.

Per això, per esvair el dubtes, per transparència, per eliminar les alarmes que han saltat al veure que una vegada més es confirma la tupinada, per treure’ns del cap la possibilitat de sortejos trucats, caldria que algun organisme internacional independent auditi els procediments, l’organització, i les persones que intervenen en la celebració d’aquests sortejos. Els ciutadans som rucs, i sens pot enganyar fàcilment, però tant, amb un descaro d’aquesta magnitud... home, tant no... Si us plau, llum i taquígrafs... És una exigència del món del futbol.

Amb tot això, al Barça li ha tocat l'Atlético de Madrid, un rival dur que compta amb una certa connivència arbitral pel que fa al seu joc sempre al límit del reglament, molt ben organitzat defensivament, i amb un entrenador ambiciós que intentarà repetir l'èxit  de fa dos anys quan també a quarts de final va eliminar al Barça de la Chamipons League.