dilluns, 30 de novembre de 2015

El Barça es corona Rei a Madrid

 Dissabte, un gran Barça destrossa al Madrid i fa callar a tot un Bernabeu que no havia parat de xiular Gerard Piqué


Tres resultats històrics que els seguidors madridistes tenen clavats en el mes profund del seu sentiment madridista.



A l'any 1974, el Barça va incendiar Madrid guanyant al "realisimo del general Franco" per un resultat escandalós: 0-5. Trenta cinc anys mes tard, és a dir, a l’any 2009, el Barça de Guardiola va tornar a provocar flames d'odi contra el barcelonisme, humiliant al Madrid després d'infringir-li un rotund 2-6. I aquest dissabte 21 de novembre un altre humiliació guanyant per  un 0-4 grandiós que va fer callar a un Estadi Bernabeu que s’havia passat el partit xiulant Piqué i insultant Catalunya i els catalans. Un partit extraordinari del Barça que va estar a punt d’aconseguir més gols, algun d’ells perseguit amb ganes pel propi Piqué que estava desitjant tornar els xiulets a l’afició madridista dedicant-els un gol. Hauria estat el final perfecte pels barcelonistes, però no va poder ser. Celebrem però el gran partit dels nostre equip, dirigit, aquesta vegada si, amb encert des de la banqueta, amb una porter (Bravo) que va fer aturades espectaculars i una defensa molt segura. Al centre del camp és on el Barça va començar a construir la seva victòria, i on pràcticament va aconseguir la superioritat. Davant Suárez y Neymar, acompanyats a l’inici per Sergi Roberto que després va ser substituït per Messi, van ser les puntes de llança que van traduir en gol les accions i el domini dels seus companys. Suárez, Neymar, Iniesta (que va ser aplaudit pel Bernabeu al ser substituït) i Suárez altre cop van ser els autors dels gols. Destacar que aquest resultat ha tingut un gran ressó en tot el món per l'espectacularitat del partit que va fer el Barça-  

Dissabte 21 de novembre a Madrid vàrem veure jugar a un equip de futbol, davant d’11 jugadors molt bons, però que en cap moment varen ser un equip. El Madrid va ser un joguet en mans del Barça i varen pagar car el fet d’acceptar d’entrada estar en minoria al centre del camp, que és on el Barça acostuma a assegurar la posició de pilota en els partits. El Madrid va sorprendre pel seu mal joc, i per alguna cosa que acostuma a ser habitual en l’equip que sempre presumeix de “señorio”. A les acaballes del partit, el madridista Isco va donar un puntada de peu a Neymar a qui hauria pogut lesionar de consideració. L’àrbitre el va expulsar arrel d’aquesta jugada, exponent de la impotència i frustració dels jugadors del Madrid.

El partit també va servir per que Messi tornés després de la lesió que va patir i que l’ha tingut apartat dels camps de futbol 2 mesos. Va entrar a la segona part substituint Sergi Roberto, i no va protagonitzar cap jugada espectacular, però va anar guanyant minuts de cara a recuperar-se al 100% pels partits que venen i en particular pels partits del “mundialito” que aquest any es juga altre cop al Japó.

Cal destacar també, que l’afició madridista que s’havia passat el partit xiulant a Piqué i insultant a Catalunya i als catalans, va acabar xiulant al seu equip, demanant la dimissió del mafiós que dirigeix el club, protestant amb una mocadorada i reclamant la tornada de Mourinho. Tot un revés a la cara d’un president en hores baixes que subsisteix a la presidència del Madrid gràcies als negocis poc clars que fa amb els polítics del PP en la mateixa llotja del Bernabeu.

La victòria del Barça a Madrid  va tenir doncs diverses lectures. D’una banda l’esportiva, en la que el club blaugrana es va mostrar clarament superior al madridista, però de l’altre banda la política, en la que els catalans hem demostrat una vegada més que mai ens rendirem a les imposicions de Madrid i ens rebel·larem davant de totes les injustícies que el poble de Catalunya sempre pateix. Cal esmentar en aquest punt que el Real Madrid havia ordenat requisar totes les estelades dels seguidors catalans a les portes de l’estadi Bernabeu, i això ho van decidir amb el recolzament del Consejo Superior de Deportes, i de la presidència de la lliga de futbol professional.

Finalment dir que aquest dies posteriors al partit hem assistit a un espectacle digne de la marca Espanya, quan dos ex jugadors del Madrid com Rincón i Sanchís van donar suport en una emissora de ràdio a la puntada de peu que Isco va propinar a Neymar a les acaballes del partit. És la mostra més clara del saber perdre que té aquest gent.


Doncs que s’hi posin fulles… 



Cap comentari:

Publica un comentari