Una directiva a la deriva, fa el ridícul i és incapaç de reforçar l’equip amb una mínima coherència. I a sobre mentint...
Improvisació, manca de professionalitat, ineptitud, manca d’expertesa, són característiques d’un equip directiu que hauria de dimitir en bloc amb caràcter immediat. També hauria de dimitir una Junta Directiva que ha portat al Club a una de les seves pitjors etapes.
Avui el Camp Nou ha
estat l’escenari d’una roda de premsa esperpèntica, protagonitzada per dos
personatges amb molt poca credibilitat professional. D’una banda Albert Soler
que ja s’havia significat en la seva etapa com a “secretario d’Estado para el
deporte en España”, i per tant també “presidente del Consejo Superior de
Deportes” sota un govern socialista, des d’on havia manifestat que les
seleccions esportives catalanes no
podien tenir rang internacional, negant la possibilitat que “la selecció d’una
part pugui enfrontar-se a la selecció del tot”. Aquest personatge impresentable
va ser “recollit” del carrer per Josep Maria Bartomeu que el fa fitxar com a
directiu del FC Barcelona. No se li coneix cap fet remarcable en aquests tres anys que fa que està al Barça, a banda de cobrar escrupolosament cada mes el seu sou; només
faltaria.
L’altre inepte és
Robert Fernández, ex jugador del Club, que des que ha assumit la secretaria tècnica
del Barça només ha fitxat autèntics petards, excepció feta d’Umtiti. La resta
són jugadors de segon nivell la majoria dels quals ni tan sols poden estar assentats
a la banqueta del Barça. No cal repassar els seus noms. Robert Fernández es va
incorporar a la secretaria tècnica ara fa tot just 2 anys.
En la roda de
premsa han explicat que el Liverpool els ha donat carabasses en el seu intent
de fitxar Coutinho i el Paris Saint Germain ha fet el mateix pel que fa al
fitxatge de di Maria. Més enllà de que això demostra que les seves capacitats
no són negociadores, també queda clar que durant l’any no han elaborat ni una
sola planificació dels reforços que l’equip necessita. Des de fa anys, sabem
que el Barça té problemes en defensa; tant al mig com als laterals. Piqué i
Umtiti donen garanties però Mascherano és ja un home que està al final de la
seva carrera esportiva, i als laterals fora de Jordi Alba, no hi han jugadors
de garantia. Doncs bé, aquest any només s’ha incorporat un lateral (Semedo) que
fins ara no ha demostrat els motius pels quals se’l va fitxar. Cap planificació
esportiva ni cap Pla B en el supòsit que la previsió no es pugues assolir.
Improvisacions, intents fallits, negociacions trencades al darrer moment amb la
Real Societat i el Niça per incorporar futbolistes (Íñigo Martínez i Seri), i
ridícul espantós a Europa cercant desesperadament jugadors amb cara i ulls que
volguessin venir al Barça.
També són
responsables de que un jugador com Gerard Deulofeu estigui al Barça. Aquest
petard que ha fracassat al futbol angles, i que a Itàlia va passar més desapercebut
que altre cosa és un altre Bojan Krkic, que a can Barça no hi té res a fer per
més que els periodistes insisteixin a dir que té “un gran futur”.
Però el que em sap
més greu és que menteixin. En la roda de premsa Soler ha dit que el Liverpool els havia demanat 200 milions d’€ per Coutinho, i l’equip anglès no ha tardat
ni mig minut a desmentir aquesta informació negant qualsevol petició econòmica i
reforçant el que ja van dir el primer dia: que no volien vendre al jugador a
cap preu. Els ineptes negociadors del Barça s’han hagut d’inventar una mentida
per justificar el fracàs i la seva nul·la capacitat negociadora.
Un altre tema que
em sembla indigne, és l’intent de fitxatge de di Maria. Més enllà de la dubtosa
validesa d’aquest jugador en funció de l’edat que ja té, hi ha un fet que a
molts seguidors barcelonistes ens molesta en gran manera. Després de l’ofensa
que el París Saint Germain ens ha fet robant-nos de mala manera a Neymar, com es
pot tenir la gosadia d’intentar negociar amb aquest club? Què ens hem tornat
bojos? On és la dignitat?
En fi, fracàs,
mentides, cap planificació, cap capacitat d’adaptació a les circumstàncies,... són
elements suficients com per demanar a aquest parell de toies que se’n tornin de
pressa cap a casa; cal que la temporada que bé (18-19) algú la pugui planificar amb una mica
més de professionalitat. La temporada 17-18 ja la podem donar per perduda. Amb
sort guanyarem al Copa del Rei...
Quin desastre de
Junta Directiva... !!!
