Nou i greu revés judicial al Barça

Aquesta Junta hauria de convocar eleccions amb immediatesa

Directius mediocres, impliquen decisions desafortunades contràries als interessos del Club

Avui s’ha sabut el resultat de l’acció de responsabilitat social que la Junta Directiva del Barça presidida llavors per Sandro Rosell va interposar contra la junta que els havia precedit i que estava encapçalada per Joan Laporta.  El Jutge del jutjat nº 39 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per la Junta del Barça contra 16 ex directius de la junta de Joan Laporta, en la que els reclamava 47,6 milions d’€. Aquesta decisió del jutge es recurrible.

Tanmateix la possibilitat que la sentència sigui recorreguda no deixa de posar en evidència a una junta directiva que s’ha distingit per posar al Club en la via del judici permanent, i a l’ensems veure com sentència si, sentència també, els jutges els neguen la raó. Però no només a Espanya, també a instàncies internacionals on encara es efectiva la sanció imposada per la FIFA d’estar dos períodes de fitxatges sense poder fitxar ningú.  Tot plegat un despropòsit conseqüència de que una colla de mediocres s’hagi fet amb el poder al Barça. 

Els objectius de l’actual Junta del Barça,  estan posats en aconseguir que el Club faci el millor paper possible en les diferents competicions en les que participa, i que el dèficit es vagi reduint en la mesura del possible. Fins aquí molt bé, si a més aquesta junta no tingués un altre objectiu que intenten que passi desapercebut, i no és altre que la venjança. El Club ha caigut en una situació marcada pels diferents egos, i aquesta rivalitat dels uns i dels altres està portant al Barça pel camí del pedregar.  M’estic referint als dos bàndols igual d’impresentables: el bàndol de Laporta i el de Rosell. S’odien i aquest odi els encega i no els deixa veure que mentre intenten destruir-se els uns als altres, fins i tot arribant si poden a la ruïna personal, el Club està en caiguda lliure. Mentre s’han dedicat a fer-se mal els uns als altres, la política de fitxatges per exemple, ha  estat un desastre, atès que s’ha comprat car, s’ha venut molt malament, i a sobre algun dels jugadors fitxats no els voldria ni l’Espanyol.

De la directiva de Laporta, que va coincidir amb l’època més brillant en la història del FC Barcelona i es va acumular un dèficit que va arribar a nivells alarmants, s’ha passat a la junta de Rosell, que portat per l’odi contra Laporta ha volgut destruir tot allò bo que Laporta havia construït, va prescindir de Guardiola i tot i que ha aconseguit lligar millor el números, l’equip és tan mediocre com la directiva.

A sobre, després de la dimissió de Rosell, el seu successor no ha estat legitimat per les urnes; és president per que els estatuts del Club així ho preveuen però no s’ha sotmès a la ratificació dels socis. Ara amb aquest nou revés judicial la Junta del Barça queda del tot desautoritzada,  i atesa la seva nul·la legitimació democràtica el que correspondria es presentar la dimissió i convocar urgentment noves eleccions.

D’aquest episodi els socis blaugranes n’haurien de treure alguna conclusió. Per ser president del Club, cal quelcom  més que una bona campanya de màrqueting. Cal posar a disposició del Club experiència directiva, serietat, professionalitat, i sobretot no utilitzar al Barça com a arma llancívola contra directius precedents, i en elegir Rosell com a president del Club, els socis de l’entitat sabien de sobra, que el primer que Rosell faria seria intentar acabar amb tot allò positiu que Laporta havia fet pel Club.

D’aquesta història ha de quedar ben entès pel socis del Barça que el Club no es pot deixar en mans de personatges com Laporta o Rosell, i encara menys de mediocritats de l’estil de Bartomeu. Cal un nou Barça, però per aconseguir això, cal dotar-se primer d’una directiva seriosa i amb garanties.