Barça: segon partit compromès, segona derrota

Veient la cara dels jugadors del Barça, ja es veia que ni ells confiaven en la victòria

Sr. Luís Enrique:  els experiments a casa i amb gasosa; mai contra el Madrid  i al camp del Madrid

Ahir el Barça va caure derrotat a Madrid per 3-1. Un resultat que podia haver estat encara més ampli a favor dels blancs. Per això, tot i que l’actuació arbitral va ser intimidatòria contra el Barça (a la primera part ja havia ensenyat 4 targetes grogues a jugadors del Barça, per cap al Madrid a més de xiular un penal contra el Barça), no posaré l’excusa de l’àrbitre per disculpar als nostres jugadors que es van desfer com equip en el camp, igual que ho fa el sucre en un cafè.

El Barça, igual que ho va fer contra el Paris Saint Germain en Champions, va ser una caricatura d’equip. Ens van prendre la pilota, i van posar en evidència a una defensa que fa aigües tot i no haver encaixat cap gol a la lliga fins ahir.  A la línia defensiva del Barça hi ha dos jugadors que tenen altres interessos que els merament futbolístics. Em refereixo a Piqué de qui ja he parlat en altres ocasions de la seva afició a la diversió fins altes hores de la matinada i al joc, i a Alves, també  excessivament procliu a la diversió nocturna. La pregunta és, sabent l’entrenador (que ho sap)  el tipus de vida que porten aquests dos jugadors, com és que els continua fent jugar?

Si Piqué juga perquè es necessita alçada, caldrà recordar al Sr., entrenador que suposant que la seva alçada hagi evitat algun gol, també es poden comptabilitzar els perills que les seves contínues errades han significat. Piqué ha de deixar no ja la titularitat del primer equip del Barça, sinó que ha de deixar el Club. Aquests personatges creen problemes als vestidors  quan no són protagonistes.

Per cert, si el problema és l’alçada, el Barça va fitxar aquest estiu a un jugador de l’Arsenal, el belga Vermaelen que ofereix aquesta bona planta que el Barça necessita amb urgència a la seva defensa: El problema és que el jugador es va fitxar estant lesionat, i avui quatre mesos després continua lesionat. Davant d’aquesta realitat el soci blaugrana s’hauria de preguntar  de què serveixen els serveis mèdics del FC Barcelona. Tot i que els responsables van canviant amb el temps, al serveis mèdics del Club es repeteixen una vegada i un altre les errades en les revisions mèdiques als futbolistes. Per recordar-ne uns quants citaré els noms de Gabi Milito, Amunike, Prosinecki, Overmars i ara Vermaelen. Tots ells van arribar al club lesionats, i tots ells van ser un fracàs dels serveis mèdics blaugranes. Ara hi hem d’afegir a Vermaelen. 

Alguns periodistes reclamen que jugui Marc Bartra. Em sap greu dir-ho, però aquest noi no té categoria futbolística per jugar al Barça. És del futbol base, és al club des de petit, però les seves aportacions en defensa no són les que requereix una defensa com la del Barça. El mateix es podria dir de Montoya, el teòric substitut d’Alves. Montoya tampoc té categoria futbolística per ser el lateral titular del FC Barcelona.  

Tanmateix les derrotes en els dos únics partits de compromís i de certa exigència, no són només culpa de Dani Alves i Piqué. Hi té una responsabilitat molt gran l’entrenador. Ja he parlat dels desencerts respecte a l’alineació de Piqué, però prescindir d’Alba i posar a Mathieu al lateral, en un partit contra el Madrid i al camp del Madrid em sembla una innocentada important. Al Madrid no se li poden donar aquests avantatges; si ho fas et destrossa tal com varen fer ahir.  Em dirà que volia guanyar alçada en defensa, però és clar, això ho havia de pensat a l’estiu a l’hora de configurar l’equip. El cert és que guanyar alçada en defensa va servir de molt poc, i en canvi les aportacions habituals de Jordi Alba en atac, van quedar per a millor ocasió. Tot i així, quan Pepe va marcar el segon col en un corner, estava completament sol al segon pal. Problema d’alçada a la defensa? Segur; però problema tàctic també; és evident. Deixar a Pepe rematar sol en un corner no és precisament una demostració de gran estratega del futbol. Com deia el ministre Corcuera "Los experimentos en casa y con gaseosa" 

Encara vull incidir en un últim factor per posar de manifest que al Barça tenim un problema amb l’entrenador. Luís Enrique és un home amb un caràcter ben conegut: guanyador, valent, treballador, exigent...  Tot això és cert; tant cert com que a nivell estratègic sembla força fluix, i entre el seu equip tampoc hi se veure a ningú que sàpiga llegir adequadament els partits. Algú podrà pensar com és que faig aquestes afirmacions, i jo respondré que en una de les coses que em fixo és en les cares dels futbolistes. En general, en la seva cara expressen el que els va per dintre, les sensacions que estan tenint en aquells instants i ahir veure la cara dels futbolistes del Barça era tot un poema; estava clar que no tenien cap confiança en allò que estaven fent. I això és fonamental. Si els jugadors no confien en el seu entrenador no hi ha res a fer.

De manera que Luís Enrique té dos reptes importants al davant seu: millorar estratègicament en la lectura dels partits, i aconseguir que els seus jugadors creguin en ell. Avui en dia es nota que, diguin el que diguin en els seves manifestacions als  periodistes, els jugadors del Barça no confien en el seu entrenador.