diumenge, 2 de novembre de 2014

Una directiva encegada per l’odi


La situació  creada al Barça només es soluciona amb una dimissió immediata d’una directiva que s’ha mostrat incapaç de governar el Club amb equanimitat


La situació esportiva actual és el reflex de desorientació existent en la Junta directiva



La Junta directiva del Barça presidida per Joan Laporta
Aquesta setmana passada hem tingut ocasió de conèixer la sentència de l’acció de responsabilitat social exercida pel Club contra la Junta de Joan Laporta. Una sentència que dona la raó a l’ex president, en el sentit que la gestió al llarg de la seva etapa va produir un superàvit de més de 4 milions d’€ en lloc dels més de 45 que la Junta presidida per Sandro Rosell els demanava. Aquesta sentència acaba amb el poc prestigi que li pogués quedar a una Junta que mica en mica ha anat dilapidant el capital esportiu que havien heretat.

Però lluny de reconèixer el seu fracàs i intentar redreçar el rumb,  la Junta s’obstina en voler tenir raó i persisteix en la mentida i l’ofuscació presentant recurs contra la sentència coneguda aquests dies, en una clara demostració de que l’odi que senten està molt per sobre del sentit comú, el seny i l’esperit pacificador que hauria d’inspirar les decisions d’una Junta directiva del Barça que fos realment digne de presidir un Club com el Barça. El Barça està doncs en mans d’uns directius que en lloc de pensar en allò més convenient pel Club intenten defensar com sigui la seva trista imatge producte de la mediocritat de la majoria de persones que integren aquesta junta. Una junta que passarà a la història com la que en més conflictes jurídics ha estat involucrada, i la que més revessos judicials ha rebut.

I mentre tot això passa en els despatxos, al camp de futbol tercera derrota d’aquesta temporada, segona consecutiva a la lliga, i aquesta al Camp Nou i contra un rival que amb tots els respectes està jugant un altre lliga. Un Barça que no s’assembla en res al Barça de Guardiola. Mentre el malauradament traspassat Tito Vilanova s’encarregava de deixar a l’equip fos i sense gol renunciant a la pressió asfixiant sobre les defenses rivals que tants gols havia propiciat, i els serveis mèdics del club s’adjudicaven un altre “èxit” amb el fiasco de la recuperació de Messi,  el Sr Martino incrementava els dubtes en els jugadors fent-los jugar de manera diferent, però amb mals resultats esportius, i ara Luís Enrique ha acabat de destrossar la defensa, però sobretot el mig del camp, que històricament ha estat el punt fort del joc del Barça des de  fa ja molts anys.  Tots aquests desencerts en la gestió de l’equip, són un reflex fidel del que succeeix en la directiva, perquè en qualsevol organització esportiva o no, els resultats i l’estabilitat de l’organització acostumen a anar de bracet.

La Junta directiva del Barça quan encara la presidia
Sandro Rosell
Dit això vull aclarir que el teòric guanyador del judici, el Sr. Joan Laporta, tampoc es mereix tornar a la directiva del Club. És tan mediocre com els directius actuals, a l’alçada del seu gran enemic Sandro Rosell. La seva poca habilitat i manca de tacte, queda ben palesa precisament quan es va donar a conèixer el sentit de la sentència de l’acció de responsabilitat. Al Sr. Laporta li va faltar temps per convocar una roda de premsa triomfal per esbombar als 4 vents que ell era el “pam de net” i per tant la Junta actual el “pam de brut”. Qualsevol persona mitjanament intel·ligent s’hauria esperat a veure com reaccionava la Junta del Club abans de fer cap mena de manifestació, i en canvi ell es va llençar a una piscina, que no estava buida del tot, però on només hi havia un “pam d’aigua”, fet que no ha evitat que Joan Laporta hagi rebut un bon cop: la Junta del Barça recorrerà la sentència en contra del que ell hauria volgut.


La situació és complexa: una Junta incompetent, un president que no ha estat legitimat a les urnes, una gestió pèssima dels actius blaugranes, pèrdua de pes en el món del futbol a nivell internacional tant des de la vessant purament esportiva com institucional, fracassos judicials un rere l’altre... Són massa motius per no dimitir. El Sr. Bartomeu, hauria de convocar eleccions en el termini més breu possible. Aquesta situació només pot tenir una solució que vingui de les urnes, i sense que ni la Junta actual (Rosell/Bartomeu) com l’anterior (Laporta) s’hi presentin. Necessitem urgentment foc nou.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada