Al Barça han passat coses que necessiten aclariments
 |
| El Sr. Josep Maria Bartomeu és potser el primer president del Barça de la "era moderna" que no ha passat per les urnes |
Fa temps que estan succeint a can Barça fets que han comportat una
divisió de la massa social i una
sensació d’anar els uns contra els altres que per si mateix no pot comportar
només que desunió i per tant fracassos esportius tal com va succeir
malauradament la temporada passada.
Situacions poc clares que han minat el prestigi del Club fins a nivells
mai vistos abans. Fins i tot la FIFA menysté al Club, com si fóssim un club
qualsevol. Tot plegat conforma una situació de desgavell, que ha de ser
denunciada. Exemples n’hi ha tots els que els vulgui: presumim de democràcia i
tenim una junta directiva que no ha estat legitimada per les urnes; un sol soci
es capaç de posar en evidència la mala praxis del Club (suposant que no s’hagi
comés algun delicte), per autèntica incompetència dels seus directius; la FIFA ens
ha posat una sanció exemplar, per saltar-se a la torera la reglamentació sobre contractació de menors de 18 anys; portem 3 anys cercant un central, i al final,
a corre i cuita, n’acabem fitxant a un que el club de procedència se’l treu de
sobre pel cúmul de lesions que ha acumulat aquests darrers anys; ens venem
jugadors a preu regalat (cas Villa i d’altres) i en comprem a preu d’or; el
millor entrenador que hem tingut en tota la història del Club, deixem que se’n
vagi fart de les traves i de tots els paranys que li han posat. Podria seguir
amb molts altres exemples, però per la finalitat d’avui, ja n’hi ha prou amb
aquests.
 |
| Sandro Rosell, el dimitit president del Barça, haurà d'explicar a l'Audiència Nacional els punts foscos del fitxatge de Neymar |
Per que el que avui pretenc, és posar de manifest el seguidisme, o si
es vol la baixada de pantalons col·lectiva, de tot el periodisme esportiu
català davant les tesis que imposa la junta directiva del Barça. Tenim un
periodisme esportiu d’un nivell professional molt baix o molt depenent d’allò
que els obliguen a dir. No s’entén d’altre manera el fet que tot un seguit de
situacions inacceptables que s’han produït en el Club, siguin passades per alt
per uns periodistes que tendeixen a mirar capa un altre banda en lloc de
denunciar tot allò que passa a can Barça, i no hauria de passar.
Se d’alguns periodistes que en alguna tertúlia radiofònica han criticat
a la directiva o al president, i que han deixat de ser cridats per tornar a
aquests tertúlies; només els lacais, aquells que defensen les tesis
oficialistes del Club són els que tenen accés als mitjans i a poder-se guanyar
la vida en al seva professió. Per tant, si ets díscol, si no recites el que et
manen, saps que el sistema et rebutjarà. I el resultat d’aquesta manera de fer
un any rere un altre, acaba configurant un periodisme esportiu que en el millor
del cassos es situa en la mediocritat més absoluta
I aquest és precisament el motiu pel qual m’he decidit a estructurar
aquest Blog que neix amb la voluntat de ser crític, no adulador, per dir les
coses pel seu nom d’una manera respectuosa, i ser també els primers a cridar
amb orgull els èxits del nostre Club.
En una societat cada vegada més democràtica, que exigeix unes regles
del joc clares i netes, no hi ha d’haver cabuda per actuacions pròpies d’altres
temps. Volem guanyar: només faltaria, però volem joc net i transparència; també
als estaments directius del Club
En properes entrades, anirem desgranant tots aquests temes obscurs i
els que aniran sorgint, intentant aportar-hi una mica de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada