La junta directiva del Barça s’instal·la en el conflicte judicial permanent

El poder que dona la presidència del Club fa que molts vulguin ser-ho per donar sentit a una vida professional sumida en la mediocritat

Avui hem sabut que en la reunió d’ahir de la junta directiva del Barça es van adoptar, entre altres acords, el de mantenir l’acció de responsabilitat social contra l’anterior junta presidida per Joan Laporta.

Recordem que en la Assemblea General de Compromissaris de l’any 2010, a proposta de la nova directiva del Barça, llavors presidida per  Sandro Rosell, es va aprovar  interposar una demanda de responsabilitat social per la mala gestió que segons la directiva barcelonista havia fet la Junta del president Laporta en el mandat anterior. Encara recordo la cara de cinisme de qui actuava de secretari de l’assemblea, el Sr. Toni Freixa, quan va donar els resultats de la votació; una votació en la que el president del club, el Sr. Rosell, va donar la nota abstenint-se en la votació. Com es pot abstenir qui propugna, com a president del Club, querellar-se contra un expresident? Aquesta mena d’actituds només estan a l’abast de persones sense cap mena de categoria ni personal ni professional.

Rosell, Faus i Freixa entrant, com no, als jutjats de Barcelona

Quan Sandro Rosell es va veure obligat a dimitir al destapar-se les irregularitats comeses en el fitxatge de Neymar, el president “suplent” Josep Maria Bartomeu, va voler donar una imatge d’unió, dient en una compareixença pública, que el Club es replantejaria la querella contra Joan Laporta. Dic lo de president suplent  per una doble raó. La primera per que el Sr. Bartomeu no ha estat ratificat per les urnes, per tant, tot i que estatutàriament la seva arribada a la presidència del Barça és legal, no té en canvi la necessària ratificació del socis a través de les urnes. El Sr. Bartomeu no s’ha sotmès ni tan sols a una moció de confiança. La segona raó, està relacionada amb la sensació de que qui continua manegant els fils a can Barça és el Sr. Rosell, a través del seu home de palla Bartomeu actual president, i d’un altre personatge tèrbol com és el cas de l’advocat Freixa.  És per aquestes raons que dubto de que sigui realment Josep Maria Bartomeu qui prengui les decisions al FC Barcelona.

Per altre banda, a l’any 2010 qui va prendre la decisió d’interposar la demanda de responsabilitat social va ser la Junta General de Compromissaris. Entenc que si aquesta decisió s’ha de replantejar, és a aquesta Junta General a qui li correspon fer-ho  atès que va ser ella qui ho va aprovar. No veig doncs clares les raons que han portat ara al Sr. Bartomeu i als seus directius, a prendre una decisió que en tot cas ells haurien d’haver portat a l’Assemblea per tal que aquesta es pronunciés. O potser es creuen que Amb Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Javier Faus i Toni Freixa ja n’hi ha prou per decidir allò que és competència de tots els socis?

Rosell, Bartomeu…qui dels dos exerceix veritablement
de president del Barça?

De tot plegat, una cosa està molt clara, i és que el Barça viu instal·lat en la querella permanent, i en la divisió eterna de grups antagonistes que posen per davant els seus egos i les seves aspiracions personals. Aquest fet comporta guerres permanents dels uns contra els altres que sens dubte influeixen en la marxa esportiva de l’entitat, fins el punt  que el millor equip de la història del futbol s’ha diluït absolutament, sense que ningú hagi fet res per salvaguardar les àrees esportives d’aquesta guerra permanent i encoberta entre les diferents faccions que volen assumir el poder a Can Barça.

Crec que per reduir el pes d’aquestes faccions, s’imposa prendre decisions assenyades, i entre elles una d’urgent i necessària: reduir els mandats presidencials a un màxim d’anys que sigui determinat per l’Assemblea i no pels directius afectats. Si el temps de permanència en el poder es redueix, potser d’aquesta manera aconseguirem reduir també l’interès de molts per assolir-lo. Tant de bo.