Els àrbitres espanyols:... la “Cosa d’Ells”

La injustícia de les sancions que apliquen els jutges esportius no és digna de cap esport  que vulgui ser considerat com a seriós

I el Barça, amb la seva política de no denunciar mai les actuacions arbitrals clarament perjudicials, és un dels equips de la lliga espanyola més castigat pels mals arbitratges

Recentment hem sabut que a Colòmbia han denunciat a l’àrbitre espanyol Velasco Carballo, pel seu pèssim arbitratge en el partit Brasil-Colòmbia de quarts de final del campionat mundial de Brasil d’aquest any. En aquest partit, aquest àrbitre va anular un gol legal als colombians que hauria significat l’empat a 1 i hauria posat en serioses dificultats la classificació del brasilers per a la ronda següent.

Velasco Carballo en el partit Brasil-Colòmbia

Avui hem sabut també que aquest àrbitre serà l’encarregat de dirigir el proper partit del Barça al camp del Villarreal; aquest àrbitre, junt amb d’altres, forma part del col·lectiu arbitral que sense cap rubor es dedica a perjudicar sistemàticament al Futbol Club Barcelona amb el suport de la llotja del Bernabeu, la central lletera denunciada per Guardiola i la caverna mediàtica esportiva de la capital.  Entre les seves grans homenades hi ha la controvertida expulsió de Piqué en un partit de març de 2012 al Camp Nou contra el Gijón, després d’haver-lo amenaçat al túnel de vestidors dient-li “tu cállate que te voy a expulsar”.

Tot això passa amb el vist i plau del “mandamás” de l’arbitratge espanyol, el càntabre Sánchez Arminio i amb el suport del “Juez de competición” el Sr. Francisco Rubio Sánchez. Les seves malifetes arriben fins a límits insospitats. Més enllà de la comentada expulsió de Piqué, exposaré alguns exemples que palesen clarament l’esperit mafiós que impera en les altes jerarquies del futbol espanyol.

Hem sabut avui mateix que aquest Comitè ha imposat una sanció de 8 partits al tècnic de l’Atlético de Madrid pels incidents de la final de la supercopa d’Espanya. Però en aquest mateix partit hi ha haver una brutal agressió del jugador Cristiano Ronaldo que ha quedat sense cap mena de càstig, i el silenci absolut del mitjans de comunicació estatals, fet que demostra que les regles no són iguals per a tothom, i que aquesta manera de fer antiesportiva té l’aplaudiment dels estaments estatals.

Però seguint amb les immenses contradiccions de les autoritats esportives, voldria comparar aquesta sanció a l’entrenador Atlético de Madrid Simeone, amb la sanció que no fa pas masses anys va rebre l’exentrenador del Madrid José Mourinho per agredir al segon entrenador del Barça, el malauradament desaparegut Tito Vilanova, ficant-li el dit a l’ull. Aquest fet, que va ser vist per mig mon gràcies a la televisió, va merèixer una sanció de només 2 partits per l’entrenador madridista, mentre que Vilanova va ser sancionat amb 1 partit. On és la justícia? On és l’equanimitat de les decisions arbitrals? On són les autoritats esportives del país que permeten aquestes barbaritats?

I que fa el Barça davant d’aquest situació? Dons els tècnics i jugadors en general callen davant dels mals arbitratges i això està bé que sigui així, però la directiva hauria de denunciar amb contundència aquelles actuacions arbitrals que han estat un autèntic perjudici pels interessos del Club, i misteriosament aquest Junta, com l’anterior calla... s’amaga... miren a un altre banda. De què o de qui tenen por? Estem d’acord en que no es pot estar protestant permanentment, per que això dona una mala imatge del Club, però denunciar les preses de pèl és del tot necessari, per que si no et prenen pel pito del sereno i malauradament això és el que està passant avui en el Barça: hem perdut poder i la capacitat intimidadora davant les autoritats esportives espanyoles