El calvari de Thomas Vermaelen

El penúltim nyap d’una directiva inepte

A la direcció esportiva del Club i als serveis mèdics del Barça només els queda una sortida ètica: dimitir 

Va ser  al principi del mes d’agost  quan el Barça va anunciar el fitxatge del belga Thomas Vermaelen, que fins aquell moment era jugador del Arsenal anglès. El jugador s’havia passat la temporada 2013/2014 pràcticament sense comptar per l’entrenador del club anglès degut a les seves reiterades lesions. Tot i així, el Barça va decidir incorporar al jugador a la seva disciplina confiant en una recuperació del jugador. De fet, el Barça portava dues o tres temporades a la recerca d’un central de garanties, sense que la direcció esportiva hagués tingut l’encert de trobar el futbolista adequat. S’havia parlat del central del Paris Saint Germain, del brasiler Thiago Silva, de l’alemany Hummels jugador del Borussia de Dortmund, del també brasiler del Chelsea David Luiz, i d’alguns altres futbolistes.

 

Després de tants noms, i tants fracassos negociadors, finalment la direcció esportiva del Club es va decidir per incorporar a Thomas Vermaelen, tot i estar lesionat. El jugador va passar les corresponents proves físiques i va ser fitxat pel Club. Costa molt entendre aquest fitxatge pel qual es van pagar al voltant dels 19 milions d’€, restant-li al jugador un any de contracte i estan a més lesionat. Cal saber que el jugador hauria pogut incorporar-se al Barça just un any més tard, sense costar ni un sol Euro al Club, doncs quedava lliure.

Com que costa molt entendre aquestes decisions, alguns mal pensats (o potser no), han començat a difondre la teoria que aquest fitxatges de fet era un “compensació” a l’Arsenal per la compra d’Alexis. Recordem que el futbolista xilè, al Barça no va acabar de triomfar, i que el Barça va decidir posar-lo al mercat. El comprador va ser l’Arsenal que va pagar al Club 42 milions d’€. Algunes veus diuen que l’Arsenal només en volia pagar 25 per Alexis, i com que el Barça té fama de comprar car i vendre a preus regalats, la direcció esportiva blaugrana va idear aquesta mena d’operació maquiavèl·lica per intentar salvar la seva ja de per sí desastrosa imatge: fer veure que l’Arsenal en pagava 42 per Alexis, fitxant a Vermaelen (que en valia 0) per 19. Resultat final: l’Arsenal només en pagava 23. Ves a saber si és veritat o no. Alguns asseguren que si. 

El cert és que en l’acte de presentació del jugador, el dia 10 d’agost,  el director esportiu Andoni Zubizarreta deia “...creiem que és un jugador (Vermaelen) de rendiment immediat, tant bon punt es recuperi de la seva lesió...”. Tot una declaració que li sortia del subconscient: “quan es recuperi de la seva lesió”, és a dir a la temporada vinent, atès que finalment els serveis mèdics del Club han decidit  que el futbolista s’operi aFinlàndia i que ho faci el mateix metge que ja fa forces anys va operar a Guardiola quan aquest encara jugava al futbol en el Barça. 

Recopilant els esdeveniments tenim doncs, que es fitxa a un jugador lesionat (cosa habitual al Barça: Amunike, Litmanen, Overmars, Prosinecki, Gabi Milito i d’altres); que quan se’l fitxa es decideix que el futbolista segueixi un tractament conservador i no intervencionista de la seva lesió; que al recaure una vegada i un altre, els serveis mèdics decideixen que el jugador s’ha d’operar (decisió que es podia haver pres ja a començaments d’octubre veient que el futbolista no es recuperava);  que aquesta operació el tindrà de 4 a 5 mesos més de baixa, fet que en la pràctica equival a dir que no estarà disponible fins el començament de la pròxima temporada 2015-2016; que tot plegat implica que el Club ha “tirat” 19 milions d’€ a la paperera.

És evident que això no pot acabar així. En qualsevol empresa, quan algun directiu fa errades tan clares i tan perjudicials per la entitat, se li dona la quitança i se li agreixen els serveis prestats. Per tant, si el Barça fos una entitat governada amb un mínim de professionalitat i seny, tant el Sr.Zubizarreta com els responsables dels serveis mèdics del Club haurien de presentar la seva dimissió, i sinó ho fan, acomiadar-los amb urgència. Aquesta manca de professionalitat no és de rebut no ja al Barça, sinó a qualsevol entitat que vulgui ser considerada com una organització seriosa.

Pel que fa al jugador, desitjar-li una recuperació com més complerta millor, i que tant aviat com sigui possible torni a ser feliç jugant al futbol, al Barça o on sigui. Ell no té la culpa d’haver fitxat per un Club ple de directius maldestres i ineptes.