En l’homenatge que se li va retre al Camp Nou, destaca el passadís
d’honor que li van fer ser els seus companys, així com el fet de ser mantejat
en el moment de superar el record
En l’homenatge institucional, quan als vídeo marcadors van aparèixer Zubizarreta o el president Bartomeu, es va sentir una xiulada ben forta a l’estadi
Ahir a la nit al Camp Nou en el
decurs del partit contra el Sevilla que el Barça va guanyar amb contundència
per 5-1, Messi va batre el llegendari record de Telmo Zarra, que va marcar 251
gols en la primera divisió del futbol espanyol. Aquest record era vigent des de
setembre de 1954, és a dir que han passat més de 60 anys sense que ningú hagi
superat les xifres del davanter basc.
Messi ho va aconseguir ahir de la millor manera possible, marcant 3 gols
en el partit, de manera que ni tan sols els mitjans de la caverna mediàtica madridista
puguin posar en qüestió el record del jugador argentí. El jugador va ser
mantejat pels seus companys una vegada superat el record, i en finalitzar el
partit va ser un objecte d’un doble homenatge: per una banda els seus companys
li varen fer un passadís d’honor, i el club va projectar en els vídeo marcadors
del camp alguns dels seus millors gols, acompanyats de comentaris dels seus
companys i de directius del Club. Val a
dir que el públic present a l’estadi va mostrar l’admiració vers el jugador i
va aclamar el seu nom en nombrosos moments
de l’acte i durant el partit. S’ha de remarcar que quan en el vídeo
muntatge van aparèixer Zubizarreta i el president Bartomeu les mostres de
rebuig del públic van ser molt clares, dedicant a aquests dos nefastos
personatges una sonora xiulada cada vegada que apareixien a les pantalles.
Aquest xiulets que varen rebre tant Zubizarreta com Bartomeu, són la
mostra més clara de l’enuig de l’afició sobre l’erràtica política de fitxatges
del Barça, sobre l’ús permanent de la querella jurídica com a manera de conduir
la institució i que en la pràctica comporta que les oficines del Barça semblin ubicades a la Ciutat de la Justícia, de la manca de legitimitat democràtica de l’actual presidència
del Club, de les decisions obscures que sovint es prenen a nivell de directiva,
de la pèrdua de qualitat esportiva de l’equip, de la pèrdua de capacitat
negociadora del Barça davant les instancies esportives nacionals i sobretot
internacionals, etc., etc.
De fet, cal agrair que hagi tornat la competició, per que aquests 15 dies sense lliga han estat horrorosos pel Barça. D’una banda, el mateix Messi
va fer unes declaracions a l’Argentina d’allò més normals dient que ell “se sentia
a gust en el Barça i que sempre havia dit que volia acabar la seva carrera
esportiva en el Club, però que mai es podria saber que és el que acabaria
succeint en el futur”. Declaracions del
tot normals, però que un periodisme esportiu català d’ínfima categoria
professional, va convertir en al gran notícia, perquè sinó parlaven d’això, no
tenien de què parlar. Jo els diria a tots aquests periodistes de tercera
regional, si cap d’ells pot assegurar que és el que faran d’aquí a tres anys.
Oi que no? Doncs Messi tampoc. On és la polèmica?
Però no s’acaben aquí els conflictes. A la llarga llista de candidats
sense categoria per ser-ho que volen presentar-se a les eleccions per la
presidència del Club quan siguin convocades i que està encapçalada pel propi
Josep Maria Bartomeu i secundada per Joan Laporta, Agustí Benedito i sembla que
també Toni Freixa, ara s’hi ha afegit un altre element, l’enginyer Jordi Farré.
Jo em pregunto perquè és tan difícil que de la societat civil catalana no pugui
sortir un candidat amb cara i ulls per presidir el Barça. Ja n’hi ha prou de voler utilitzar el Club
per aprofitar-se a nivell personal del prestigi que atorga ser-ne el president.
Un Club amb la història del Barça i amb la massa social que té el Club es
mereix un president que aporti prestigi a la institució en lloc d’intentar
prestigiar-se ell, gràcies a la institució. Ja n’hi ha prou d’aprofitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada