diumenge, 23 de novembre de 2014

Messi deixa enrere el record de gols de Telmo Zarra


En l’homenatge que se li va retre al Camp Nou, destaca el passadís d’honor que li van fer ser els seus companys, així com el fet de ser mantejat en el moment de superar el record
 

En l’homenatge institucional, quan als vídeo marcadors van aparèixer Zubizarreta o el president Bartomeu, es va sentir una xiulada ben forta a l’estadi 




Ahir a la nit al Camp Nou  en el decurs del partit contra el Sevilla que el Barça va guanyar amb contundència per 5-1, Messi va batre el llegendari record de Telmo Zarra, que va marcar 251 gols en la primera divisió del futbol espanyol. Aquest record era vigent des de setembre de 1954, és a dir que han passat més de 60 anys sense que ningú hagi superat les xifres del davanter basc.  Messi ho va aconseguir ahir de la millor manera possible, marcant 3 gols en el partit, de manera que ni tan sols els mitjans de la caverna mediàtica madridista puguin posar en qüestió el record del jugador argentí. El jugador va ser mantejat pels seus companys una vegada superat el record, i en finalitzar el partit va ser un objecte d’un doble homenatge: per una banda els seus companys li varen fer un passadís d’honor, i el club va projectar en els vídeo marcadors del camp alguns dels seus millors gols, acompanyats de comentaris dels seus companys i de directius del Club.  Val a dir que el públic present a l’estadi va mostrar l’admiració vers el jugador i va aclamar el seu nom en nombrosos moments  de l’acte i durant el partit. S’ha de remarcar que quan en el vídeo muntatge van aparèixer Zubizarreta i el president Bartomeu les mostres de rebuig del públic van ser molt clares, dedicant a aquests dos nefastos personatges una sonora xiulada cada vegada que apareixien a les pantalles.

Aquest xiulets que varen rebre tant Zubizarreta com Bartomeu, són la mostra més clara de l’enuig de l’afició sobre l’erràtica política de fitxatges del Barça, sobre l’ús permanent de la querella jurídica com a manera de conduir la institució i que en la pràctica comporta que les oficines del Barça semblin ubicades a la Ciutat de la Justícia, de la manca de legitimitat democràtica de l’actual presidència del Club, de les decisions obscures que sovint es prenen a nivell de directiva, de la pèrdua de qualitat esportiva de l’equip, de la pèrdua de capacitat negociadora del Barça davant les instancies esportives nacionals i sobretot internacionals, etc., etc.

De fet, cal agrair que hagi tornat la competició, per que aquests 15 dies sense lliga han estat horrorosos pel Barça. D’una banda, el mateix Messi va fer unes declaracions a l’Argentina d’allò més normals dient que ell “se sentia a gust en el Barça i que sempre havia dit que volia acabar la seva carrera esportiva en el Club, però que mai es podria saber que és el que acabaria succeint en el futur”. Declaracions   del tot normals, però que un periodisme esportiu català d’ínfima categoria professional, va convertir en al gran notícia, perquè sinó parlaven d’això, no tenien de què parlar. Jo els diria a tots aquests periodistes de tercera regional, si cap d’ells pot assegurar que és el que faran d’aquí a tres anys. Oi que no? Doncs Messi tampoc. On és la polèmica?  

Però no s’acaben aquí els conflictes. A la llarga llista de candidats sense categoria per ser-ho que volen presentar-se a les eleccions per la presidència del Club quan siguin convocades i que està encapçalada pel propi Josep Maria Bartomeu i secundada per Joan Laporta, Agustí Benedito i sembla que també Toni Freixa, ara s’hi ha afegit un altre element, l’enginyer Jordi Farré. Jo em pregunto perquè és tan difícil que de la societat civil catalana no pugui sortir un candidat amb cara i ulls per presidir el Barça.  Ja n’hi ha prou de voler utilitzar el Club per aprofitar-se a nivell personal del prestigi que atorga ser-ne el president. Un Club amb la història del Barça i amb la massa social que té el Club es mereix un president que aporti prestigi a la institució en lloc d’intentar prestigiar-se ell, gràcies a la institució. Ja n’hi ha prou d’aprofitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada