El desori blaugrana

Querelles i desqualificacions novament a l’ordre del dia

Un segon mandat de Laporta, si us plau...no!

Cada vegada que la competició de lliga s’atura pels compromisos de les seleccions, sorgeixen motius sovint artificials per el debat. En moltes ocasions aquestes falses polèmiques estan organitzades per la pròpia premsa esportiva, que és la primera interessada en que hi hagin disputes que exposades en els seus mitjans, els permet seguir venent exemplars tot i l’absència d’activitat esportiva en els clubs, i en particular en el Barça.

Agustí Benedito etern aspirant a la
presidència del Barça

En aquesta ocasió no ha estat diferent. Va començar en primer lloc, l’etern aspirant a presidir el Barça, el Sr. Agustí Benedito que a començaments de setmana va fer públic els resultats d’una enquesta encarregada per ell mateix i de la que se’n derivarien dues conclusions: una majoria de socis voldrien eleccions en acabar la present temporada al proper mes de juny, i en cas que es celebressin, el candidat millor situat per guanyar-les seria el que ja va ser president blaugrana Joan Laporta.

En la presentació d’aquesta enquesta, Benedito no es va estalviar crítiques contra l’actual president Bartomeu (home de palla de Rosell) ni contra altres membres de la junta directiva acusant al vicepresident Faus de fer negocis amb inversors de Qatar. La resposta d’aquest no es va fer esperar anunciant com no, la interposició d’una nova querella contra Benedito si aquest no rectificava. Com es pot veure, l’abús en la utilització dels recursos judicials a Can Barça, ja fa mania. No cal dir, que els mitjans especialitzats en periodisme escombraria es van afanyar a convidar als seus programes radiofònics als protagonistes d’aquestes històries que tan deterioren la imatge del Barça al seus programes, amb l’objectiu d’anar fent bullir l’olla i guanyar audiències, i en cap cas de donar informacions veraces, d’interès per l’audiència i objectives.

El vicepresident del Barça, Javier Faus

En aquest escenari integrat per mediocritats directives i periodístiques  no hi podia faltar el gran beneficiat de l’enquesta que havia presentat Benedito. En efecte, Joan Laporta va saltar a la palestra acudint als mitjans per fer-se veure, i explicar que s’estava rumiant si es presentaria o no a unes futures eleccions a la presidència del Barça, dient que cada vegada li feia més gràcia fer-ho però que encara no ho tenia del tot decidit. També va aprofitar per carregar contra la directiva actual explicant com amb poc temps han destruït tot allò que ell havia aconseguit: un Barça d’èxit. 

Sense voler entrar en més detalls de tot el que ha succeït aquests dies, si que vull remarcar una cosa: la detestable mediocritat de tots aquests personatges que s’han apoderat amb les seves maquinacions d’un club tan estimat com és el Barça. Des d’una directiva constituïda legalment però no legitimada a les urnes, amb un president que és un titella presoner d’un president dimissionari, passant per algun directiu que en paraules del propi Messi no entén res del futbol, i seguint per un candidat (Agustí Benedito) que s’ha presentat en vàries ocasions a les eleccions a la presidència del Club, i que tantes vegades com s’ha presentar  ha conreat la derrota.

Mereix un capítol a part, l’altre protagonista de la setmana. Joan Laporta va aconseguir grans èxits esportius en el Club, allò que coneixem com el millor Barça de la història,  però paral·lelament va ser un dels presidents que va crear una pitjor imatge del Club. Els seus excessos celebrant algunes victòries, o els exabruptes verbals en alguna assemblea del Club, o els seus negocis sent president del Barça amb Azerbaitjan  el desqualifiquen per assumir de nou la presidència de l’entitat. Tal com recordava abans d’ahir el mateix Johan Cruyff les segones parts mai acostumen a ser bones...

A mi em costa molt entendre com pot ser que d’una societat civil tant  potent com tenim la sort de tenir a Catalunya, no sorgeix ningú amb cara i ulls per poder presidir el Futbol Club Barcelona amb mèrits i qualitat personal, i  amb capacitat per dirigir el Club, sense tenir que aportar com a única garantia haver estat membre de l’elefant blau. Senzillament no ho entenc.