La samarreta del Barça

Les franges horitzontals blaves i granes són uns menyspreu als mes de 100 anys d’història del Club

Qatar és un país on la democràcia és inexistent, i segons algunes fonts finança a l’Estat Islàmic, els  mateixos que degollen occidentals 

Des de fa uns quants anys, la samarreta del Barça ha passat a ser un simple uniforme d’un equip de futbol, sense cap altre consideració. Contràriament al que havia succeït durant molts anys  la samarreta del Barça ha deixat de ser aquell símbol que tots identificàvem amb el Club que estimem. No és per casualitat que el Barça és conegut amb el pseudònim de l’equip blaugrana, i això és així des de fa més de 100 anys.

 

Malauradament la samarreta del Barça va començar a ser objecte de canvis quan la mercantilització del futbol ha arribat a quotes inimaginables. Inicialment, es tractava de canviar de tant en tant el disseny de la samarreta amb l’objectiu que la casa comercial que equipava al Barça pogués fer negoci amb la venda de samarretes més enllà de les utilitzava el propi Club. Aviat es va veure que la samarreta podia ser objecte de negoci, atès que cada vegada més, els afeccionats compraven les samarretes que identificaven els seus ídols esportius. Això va passar al Barça, però també a la immensa majoria d’equips de futbol amb cert reconeixement internacional, i amb alguna figura de renom en les seves files. A partir d’aquesta constatació, el canvis en el disseny de les samarretes  han estat constants any rere any, i no només amb el primer uniforme, sinó també amb el segon i el tercer, i fins i tot amb els uniformes d’entrenament; xandalls,  samarretes, etc. Una de les samarretes que ha tingut més acceptació en el mercat, ha sigut la que es va adoptar com a segon uniforme la temporada passada, quan el Barça va lluir la senyera en la seva samarreta.

Tanmateix, la proposta que la casa comercial que vesteix al Barça (Nike) fa per aquest any, em sembla una total manca de respecte a la història més que centenària del Club. Ens proposen unes ratlles blaves i granes, però en posició horitzontal en lloc de ser verticals tal i com han sigut tota la vida.  I això, amb un sol objectiu: vendre samarretes. Fer diners a costa del Barça. És cert que el Barça també guanya diners com a conseqüència de del fet que Nike sigui junt amb Qatar Airways un patrocinador principal del Club, però arribar als extrems de desvirtuar d’aquesta manera la imatge que identifica visualment al Barça em sembla un menyspreu absolut al Barça i als seus socis. Si la Junta directiva acaba aprovant aquestes noves samarretes,  es posarà en evidència la mediocritat d’uns directius que per obtenir diners són capaços de vendre’s el que faci falta, fins i tot una dignitat que no tenen. 

Que no tenen dignitat no és només per aquest afer que acabo de comentar. La manca de dignitat d’aquesta directiva es sustenta en la publicitat que duu la samarreta. Tots recordarem que la Junta de Joan Laporta va aconseguir a l’any 2003, l’autorització de l’assemblea del Barça per poder posar publicitat a les samarretes. Des de llavors varen començar a circular rumors al voltant de les firmes que tenien interès en convertir-se en patrocinadors del Club per poder lluir la seva publicitat en les samarretes del primer equip de futbol. Que si la casa d’apostes Betandwin, que si la Xina amb la publicitat dels JJOO de Pequin 2008, etc. Finalment, la primera publicitat que ha portat la samarreta del Barça va ser la d’UNICEF, que no va comportar cap ingrés al Club. Va ser ja amb la Junta de Rosell “el breu”, quan es va contractar amb el que s’anomenava la Qatar Foundation, que va representar la porta d’entrada a la publicitat actual Qatar Airways. Una publicitat que hauria fer caure la cara de vergonya als directius del Barça que han negociat aquest contracte, atès que Qatar és un país amb una monarquia allunyada de la democràcia, sinó que a més, i pel que diuen alguns mitjans, l’Estat de Qatar sembla que finança a l’Estat Islàmic, que entre altres barbaritats es dediquen a degollar als ostatges occidentals que capturen.

De ser això cert, quedaria ben clar que el Sr. Bartomeu i la seva directiva, incloent en el paquet a l’expresident Rosell, no només no tindrien dignitat, sinó tampoc ètica.