Fracàs absolut del Barça amb la UEFA

Si l’estelada no està prohibida (pel moment) a Espanya, qui és la UEFA per prohibir la seva presència al Camp Nou?

La directiva barcelonista demostra la seva total pèrdua de pes en els organismes internacionals que regulen el futbol (UEFA i FIFA)

Tothom recordarà que després de guanyar la cinquena copa d’Europa a Berlín con la Juventus de Torí, el Barça va ser sancionat per la UEFA amb 30.000€ de multa per que els aficionats del Barça que van assistir al partit varen mostrar com des de fa tants anys, banderes estelades per celebrar la victòria. La sanció va ser conseqüència de la denúncia d’una membre de la federació e futbols d’Ucraïna que ni tan sols va assistir al partit. No seria gens estrany que en realitat la denúncia partís de les autoritats polítiques o esportives espanyoles que van buscar , i trobar, una dona de palla per a l’ocasió. 

En aquella ocasió, la directiva blaugrana va decidir no recórrer la multa, i es va proposar seguir una via en certa mesura  diplomàtica per intentar convèncer a la UEFA que les estelades formen part del patrimoni cultural català i per tant haurien de considerar-se dins de la normalitat i no ser objecte de cap tipus de sanció.

Així les coses, el Barça va tornar a la competició europea al Camp Nou, el passat el passat 29 de setembre contra el Bayer Leverkusen. En aquell partit, els espectadors varen dedicar una sonora xiulada com a conseqüència d’aquella sanció, mentre abans que comencés el partit es difonia pel sistema microfònic l’himne de la UEFA .  

En aquest partit, com no podria ser d’altre manera, les estelades van tornar a omplir les grades del Camp Nou, i aquesta vegada el delegat de la UEFA que hi va assistir va ser la persona que va elaborar l’informe sobre el que havia succeït a l’Estadi blaugrana. I aquest informe ha estat avaluat per la comissió directiva de la UEFA que ha decidit tornar a multar al Barça aquesta vegada amb 40.000 Euros per la presència d’estelades al camp.

Davant del rotund fracàs de les gestions fetes per al directiva blaugrana el directiu Jordi Mestre s’ha vist obligar a dir, quan se li ha comentat la notícia, que “seguirem defensant els interessos del Club fins al final”. Doncs si ho fan tal com han vingut fent fins ara, podem anar-nos preparant per un tercera, o ves a saber quantes multes. En aquestes últimes hores diferents directius del Barça es fan els homes davant la UEFA, dient farem...farem... farem... però pel moment, res de res. I el president del Club, callat, amagat i fracassat. Aquesta és la capacitat d’influència a nivell internacional que té el Club: “zero”.

 

Més enllà de la estupidesa manifesta dels membres de la UEFA de no saber entendre que les estelades formen part indestriable de bona part dels sentiment de molts seguidors del Barça, i més enllà també de la corrupció generalitzada que impera en aquest organisme que regeix el futbol europeu, s’ha de reconèixer la nul·litat i incapacitat òbvia dels directius del Barça en els afers internacionals. A la situació amb la UEFA, no hi hem de deixar de banda la situació amb la FIFA, després que aquesta ha deixat al Barça sense poder inscriure jugadors en dos períodes de fitxatges, i fins i tot, quan aquests dos períodes ja s’han exhaurit, la FIFA tampoc autoritza al Club a poder cobrir la baixa de llarga duració del jugador Rafinha.

Una capacitat d’influència nul·la en els organismes que controlen el futbol tant a nivell mundial com europeu, d’una directiva sense ànima, sense personalitat i sense categoria més enllà dels seients de la tribuna del Camp Nou. Al món, no són ningú, i per la seva culpa i per la seva inutilitat el Barça està sent menystingut a nivell internacional.

Cal exigir que el Club defensi amb fermesa davant dels tribunals competents aquesta agressió de la UEFA al barcelonisme, i indirectament al separatisme català. Com es pot entendre que una bandera com l’estelada que avui, en un país com Espanya on encara no està prohibida, la UEFA posi sancions per lluir-la al Camp Nou? Però que s’han cregut?  

Els problemes del Barça són a la defensa i al centre del camp

L’estat de forma de Piqué, Mathieu, Busquets, Alba  i Mascherano està molt per sota del que exigeix un equip com el Barça

Per altre banda, amb la lesió d’Iniesta, el centre del camp del Barça no genera ocasions d’autèntic perill a la porteria rival

Aquestes últimes setmanes, amb la lesió de Bravo s’ha parlat molt de la porteria del Barça, i fins i tot molts s’han preguntat si Ter Stegen és un porter pel Barça. Els gols encaixats en la pretemporada i en les supercopes d’Espanya i d’Europa, però sobre tot el gol encaixat a Roma o el de dimarts passat contra el Bayern Leverkusen han decantat l’opinió de l’afició en contra del porter alemany. L’entrenador Luís Enrique l’ha posat ell mateix a al boca del llop, quan en una decisió molt poc professional, ha accelerat la recuperació física de Claudio Bravo per fer-lo jugar de presa i corrents contra el Sevilla dissabte passat.

Quan un porter comet alguna errada (el gol del dia del Bayer clarament ho és) el que un entrenador no pot fer és assenyalar al seu jugador com a responsable del gol encaixat. El fet de deixar-lo a la suplència a Sevilla equival a culpabilitzar a Ter Stegen com a responsable de les males actuacions de la defensa del Barça. Però el partit, i la derrota (2-1) contra el Sevilla, van tornar a posar les coses al seu lloc i va quedar clar que els mals del Barça no són a la porteria.

Si s’analitzen els partits de pretemporada i els de competició disputats fina ara és fàcil adonar-se que alguns jugadors de la defensa estan a anys llum del rendiment que havien ofert en campanyes anteriors. Un cas molt clar és el de Mathieu que no hi ha partit que jugui que  no quedi en evidència  per alguna errada important. Del superen per alt, arriba tard al tall, la cintura sembla ser que la té del tot trencada etc. Avui per avui, Mathieu no és jugador pel Barça. Però un puntal de sempre com Mascherano no és que estigui tampoc massa millor. Sense fer les cantades del seu company Mathieu, la seva lentitud és exasperant.

Capítol a part mereix Gerard Piqué. Ve d’un any bo, després d’haver superat una  crisi esportiva personal que l’havia portat a fer el pitjor any de la seva carrera de futbolista (temporada 2013/2014), i semblava que havia superat amb èxit aquella situació. M’agradaria equivocar-me però tinc la sensació que Piqué torna a estar a una pendent per la que llisca sense possibilitat d’aturar la seva caiguda. Tant de bo, sigui només una impressió meva i ben aviat veiem de nou Piqué sent el puntal defensiu de l’equip.

Un altre jugador que aquest any ha sorprès pel seu baix rendiment és Sergio Busquets. Regular com el que més, les seves prestacions en el joc defensiu del Barça havien estat fonamentals. La seva visió del joc el feia estar en el lloc oportú i en el moment adequat pels interessos del seu equip, però aquest any Busquets es veu fàcilment superat pels rivals, està descol·locat i fins i tot en ocasions dona la sensació de no saber trobar la seva posició en el camp. Voldria pensar que aquesta desubicació no és el resultat d’algun invent que hagi volgut fer l’entrenador. Em deixo a Bartra, però no gastaré ni mig minut amb ell. Senzillament opino que no és jugador pel Barça, si més no, avui per avui.                     

Finalment vull esmentar tres lesions que han tingut repercussions importants en el rendiment de l’equip aquesta temporada: la del belga Thomas Vermaelen que començava a donar mostres de les seves qualitats futbolístiques abans de lesionar-se i que semblava que s’havia guanyat en lloc a l’eix de la defensa del Barça. Jordi Alba, que ha deixat la banda esquerra de la defensa sense cap mena de garantia a l’hora de cobrir la seva baixa, i Andrés Iniesta-

La Baixa d’Iniesta no té res a veure amb el joc defensiu, però si que es bàsica en el joc ofensiu. A la banda esquerra de l’atac blaugrana es configurava una mena de triangle màgic format per Alba, Neymar i el propi Iniesta que produïa un desequilibri evident en les defenses rivals, des que aquest triangle s’ha malmès per culpa de les lesions, el joc atacant del Barça ha perdut intensitat, i s’han deixat de generar les ocasions de gol que es creaven quan tots tres jugadors eren a l’equip. El mateix Neymar sembla un altre jugador molt més vulgar quan no juga arropat per aquests dos companys.

Un dia parlarem sobre les lesions al Barça i els seus efectes, i la responsabilitat que en tot plegat una directiva inexperta i excessivament economicista.       

El Barça no pot amb la FIFA

Noves decisions d’aquest organisme perjudiquen al Club

La Junta del Barça no té cap pes a nivell internacional, i la FIFA fa el que vol, sense cap oposició per part del club blaugrana

Recordo que quan la FIFA va fer pública la sanció al Barça, consistent en quedar-se durant dos períodes de fitxatges sense poder inscriure jugadors, en un partit al Camp Nou, va aparèixer una d’aquestes pancartes gegants que habitualment paga el club d’una manera indirecte, sense responsabilitzar-se formalment de l’autoria, que deia: “La Masia no es toca…” 

Doncs resulta que les fanfarronades no serveixen de res quan es basen només en paraules, sense cap mena d’acció que faci possible que la fanfarronada sigui realitat. Dic això per que després de rebre aquella sanció, el Barça no ha fet absolutament res per millorar les seves relacions amb la FIFA i continua rebent cada dia nous càstigs sense cap reacció del Club, ni pública ni privada. I mentre tant, allò que no es tocava, La Masia, està sot mesa cada dia a nous atacs de la FIFA, i el Club queda en evidència a nivell internacional.

Les eleccions a la presidència del Barça ens han portat una nova Junta directiva, però ens han deixat la mateixa incapacitat que ve ja de la Junta anterior, de no tenir el més mínim pes en el si d’aquestes institucions que governen (bé o malament) el futbol internacional. El Barça continua sent “ningú” en els despatxos de les més altes instàncies esportives.  La Junta del Barça està integrada per persones que no saben i no poden, ni tenen categoria ni prestigi personal, per parar els peus a la FIFA.

Des que la sanció de la FIFA va ser coneguda, les actuacions d’aquesta entitat reguladora del futbol mundial no han parat de perjudicar al Barça. En posaré alguns exemples:

Quan el Barça va fitxar Turan i Vidal, tot i saber que no els podia inscriure, va preguntar a la FIFA si podien jugar partits amistosos, i la resposta fou NO. Els jugadors no podien participar fins al mes de gener del 2016 en cap partit oficial o amistós en el que s’hi aixequés un acta arbitral.

Ara s’ha sabut que la FIFA ha exigit que es donés de baixa a uns quants jugadors menors d’edat de la Masia, els quals ni poden entrenar-se ni poden viure en les instal·lacions del Barça, ni tan sols poden acudir a l’escola per seguir els seus estudis bàsics, i que el Barça té per a tots els nens que juguen en el futbol formatiu. Aquesta nova sanció s’afegeix a la que fa uns mesos ja va patir el Barça amb una primera tongada de jugadors menors d’edat.

Un president inepte que no té cap força a nivell
 internacional 

Com que el Club no informa correctament als seus socis de la situació exacte del conflicte, sembla que hi ha més de 10 nens que han estat donats de baixa a causa de les pressions de la FIFA que amenaça amb noves sancions al Barça sinó es compleixen les seves  decisions. El Barça ha estrenat nova Junta directiva, però manté la inoperància pròpia de l’etapa anterior i el que és pitjor, no només no han millorat les relacions amb aquest organisme regulador del futbol mundial, sinó que tot fa pensar que aquestes relacions fins i tot han empitjorat. El Barça és un pur ninot amb el que tothom s’hi atreveix, fins i tot un organisme tan tronat i desprestigiat com la FIFA, on la corrupció campa amb tota llibertat per tots els seus despatxos.

Què ha fet el Barça davant de totes aquestes agressions? Callar i claudicar, això és el que la directiva del Barça ha fet fins ara, deixant que la FIFA atropelli impunement al Club. El que si ha fet la Junta, és comprar la voluntat d’alguns periodistes esportius, que porten alguns dies escampant per les ones radiofòniques que el Barça a partir de la setmana vinent endurirà la seva actitud davant de la FIFA. Davant de tanta inoperància i de tanta mediocritat periodística i directiva, només se m’acut dir “A buenas horas mangas verdes...”        

Conxorxa política-arbitral contra el Barça?

 

L’arbitratge de dissabte passat contra el Màlaga va ser vergonyós

El procés independentista català pot haver influït en les instruccions que han rebut els àrbitres?

Des que ha començat la temporada 2015-1016, els arbitratges han estat molt perjudicials amb els interessos del Barça. Des del penal assenyalat a Bilbao, passant per l’expulsió de Piqué en la Supercopa d’Espanya, fins l’arbitratge de dissabte passat en el que davant de dos penals de llibre l’àrbitre madrileny va utilitzar la famosa expressió del “sigan, sigan...”, les actuacions arbitrals s’han mostrat contràries al Barça més enllà del parell de jugades esmentades. Sempre que hi ha hagut una situació dubtosa la decisió dels diferents àrbitres ha estat la mateixa: xiular contra el Barça.

No vull caure en l’error de justificar les derrotes del Barça atribuint-les als errors arbitrals. Ara bé això tampoc ha d’impedir que quan es comença a intuir que hi pot haver-hi una certa conxorxa entre interessos polítics i estament arbitral, no es denunciïn uns fets que de ser certs situarien la qualitat de l’esport espanyol a l’alçada de l’esport en països del tercer món.

De totes les jugades que s’han xiulat en contra del Barça, n’hi ha una d’especialment flagrant. Em refereixo al penal que dissabte no es va assenyalar quan un defensor malagueny caigut  al terra va interceptar amb el braç una pilota que Neymar estava jugant dins l’àrea malaguenya. Aquesta jugada és calcada a la jugada que la temporada passada li va costar al Barça un penal en el partit jugat al Bernabeu, quan Piqué, amb el seu braç al terra, va interceptar una pilota dins de l’àrea de l’equip blaugrana. En aquella ocasió l’àrbitre Gil Manzano no va dubtar ni un instant: penal a favor del Madrid, mentre que dissabte la mateixa jugada va merèixer un “sigan, sigan...” per part de l’àrbitre.  En què quedem? Com curiositat ressaltar un titular del diari Marca d’aquella jornada: “Penalti sin discusión por la mano inocente de Piqué” En canvi dissabte tot girava al voltant de “la apreciación arbitral”

Les claus de tot plegat s’han de buscar en la classe política espanyola disposada a complaure al mafiós madrileny que presideix el Real Madrid, i que vol guanyar, “sigui com sigui” la Lliga 2015-2016.  Sembla clar que els polítics espanyols, volen portar fins al terreny esportiu la seva venjança per l’atreviment dels catalans de desafiar l’Estat plantejant una possible independència. I davant d’aquest “clima” tan enrarit, ràpidament han aparegut els “més papistes que el Papa” i en aquesta línia el president del àrbitres el Sr. Sánchez Arminio, àrbitre de record nefast per al Barça que ha volgut fer mèrits davant d’aquells que el van situar en aquest càrrec,  portant a la màxima expressió la persecució arbitral contra el Barça.

L'àrbitre Jaime Latre es va menjar dos penals contra el
Màlaga i no li va caure la cara de vergonya  

Com deia abans no m’agraden les excuses arbitrals, però quan l’evidència ho deixa tan clar tampoc és just callar i mirar  cap a un altre banda. Aquest any patirem, pel joc de l’equip, però sens dubte també per un col·lectiu arbitral que seguint les instruccions de Sánchez Arminio li traurà al Barça una colla de punts, gràcies a decisions arbitrals injustes. De moment, en quatre jornades oficials, al Barça ja l’han arbitrat 3 àrbitres del col·legi madrileny. Però és més, per a la pròxima jornada al camp de l’Atlètic de Madrid, ja ens tenen preparat a un àrbitre d’aquells que sempre ha anat contra el Barça. Es tracta del valencià Mateu Lahoz molt tolerant amb el joc dur, i sobretot permissiu amb els rivals del Barça. Aquest àrbitre li va regalar una copa del Rei al Madrid després de consentir que el central madridista Pepe, repartís cosses a tort i a dret sense veure una sola targeta

I mentre tant a Madrid tan feliços, veient al Real Madrid guanyar gràcies a les estratagemes mafioses muntades per el seu president. Si no vaig errat, aquesta temporada patirem més del compte. Ja ho va dir al juny passat el Cholo Simeone, entrenador de l’Atlético de Madrid: “veo la pròxima Liga peligrosamente preparada para el real Madrid...”