Els problemes del Barça són a la defensa i al centre del camp

L’estat de forma de Piqué, Mathieu, Busquets, Alba  i Mascherano està molt per sota del que exigeix un equip com el Barça

Per altre banda, amb la lesió d’Iniesta, el centre del camp del Barça no genera ocasions d’autèntic perill a la porteria rival

Aquestes últimes setmanes, amb la lesió de Bravo s’ha parlat molt de la porteria del Barça, i fins i tot molts s’han preguntat si Ter Stegen és un porter pel Barça. Els gols encaixats en la pretemporada i en les supercopes d’Espanya i d’Europa, però sobre tot el gol encaixat a Roma o el de dimarts passat contra el Bayern Leverkusen han decantat l’opinió de l’afició en contra del porter alemany. L’entrenador Luís Enrique l’ha posat ell mateix a al boca del llop, quan en una decisió molt poc professional, ha accelerat la recuperació física de Claudio Bravo per fer-lo jugar de presa i corrents contra el Sevilla dissabte passat.

Quan un porter comet alguna errada (el gol del dia del Bayer clarament ho és) el que un entrenador no pot fer és assenyalar al seu jugador com a responsable del gol encaixat. El fet de deixar-lo a la suplència a Sevilla equival a culpabilitzar a Ter Stegen com a responsable de les males actuacions de la defensa del Barça. Però el partit, i la derrota (2-1) contra el Sevilla, van tornar a posar les coses al seu lloc i va quedar clar que els mals del Barça no són a la porteria.

Si s’analitzen els partits de pretemporada i els de competició disputats fina ara és fàcil adonar-se que alguns jugadors de la defensa estan a anys llum del rendiment que havien ofert en campanyes anteriors. Un cas molt clar és el de Mathieu que no hi ha partit que jugui que  no quedi en evidència  per alguna errada important. Del superen per alt, arriba tard al tall, la cintura sembla ser que la té del tot trencada etc. Avui per avui, Mathieu no és jugador pel Barça. Però un puntal de sempre com Mascherano no és que estigui tampoc massa millor. Sense fer les cantades del seu company Mathieu, la seva lentitud és exasperant.

Capítol a part mereix Gerard Piqué. Ve d’un any bo, després d’haver superat una  crisi esportiva personal que l’havia portat a fer el pitjor any de la seva carrera de futbolista (temporada 2013/2014), i semblava que havia superat amb èxit aquella situació. M’agradaria equivocar-me però tinc la sensació que Piqué torna a estar a una pendent per la que llisca sense possibilitat d’aturar la seva caiguda. Tant de bo, sigui només una impressió meva i ben aviat veiem de nou Piqué sent el puntal defensiu de l’equip.

Un altre jugador que aquest any ha sorprès pel seu baix rendiment és Sergio Busquets. Regular com el que més, les seves prestacions en el joc defensiu del Barça havien estat fonamentals. La seva visió del joc el feia estar en el lloc oportú i en el moment adequat pels interessos del seu equip, però aquest any Busquets es veu fàcilment superat pels rivals, està descol·locat i fins i tot en ocasions dona la sensació de no saber trobar la seva posició en el camp. Voldria pensar que aquesta desubicació no és el resultat d’algun invent que hagi volgut fer l’entrenador. Em deixo a Bartra, però no gastaré ni mig minut amb ell. Senzillament opino que no és jugador pel Barça, si més no, avui per avui.                     

Finalment vull esmentar tres lesions que han tingut repercussions importants en el rendiment de l’equip aquesta temporada: la del belga Thomas Vermaelen que començava a donar mostres de les seves qualitats futbolístiques abans de lesionar-se i que semblava que s’havia guanyat en lloc a l’eix de la defensa del Barça. Jordi Alba, que ha deixat la banda esquerra de la defensa sense cap mena de garantia a l’hora de cobrir la seva baixa, i Andrés Iniesta-

La Baixa d’Iniesta no té res a veure amb el joc defensiu, però si que es bàsica en el joc ofensiu. A la banda esquerra de l’atac blaugrana es configurava una mena de triangle màgic format per Alba, Neymar i el propi Iniesta que produïa un desequilibri evident en les defenses rivals, des que aquest triangle s’ha malmès per culpa de les lesions, el joc atacant del Barça ha perdut intensitat, i s’han deixat de generar les ocasions de gol que es creaven quan tots tres jugadors eren a l’equip. El mateix Neymar sembla un altre jugador molt més vulgar quan no juga arropat per aquests dos companys.

Un dia parlarem sobre les lesions al Barça i els seus efectes, i la responsabilitat que en tot plegat una directiva inexperta i excessivament economicista.