diumenge, 13 de setembre del 2015

El Barça no pot amb la FIFA


Noves decisions d’aquest organisme perjudiquen al Club


La Junta del Barça no té cap pes a nivell internacional, i la FIFA fa el que vol, sense cap oposició per part del club blaugrana




Recordo que quan la FIFA va fer pública la sanció al Barça, consistent en quedar-se durant dos períodes de fitxatges sense poder inscriure jugadors, en un partit al Camp Nou, va aparèixer una d’aquestes pancartes gegants que habitualment paga el club d’una manera indirecte, sense responsabilitzar-se formalment de l’autoria, que deia: “La Masia no es toca…” 

Doncs resulta que les fanfarronades no serveixen de res quan es basen només en paraules, sense cap mena d’acció que faci possible que la fanfarronada sigui realitat. Dic això per que després de rebre aquella sanció, el Barça no ha fet absolutament res per millorar les seves relacions amb la FIFA i continua rebent cada dia nous càstigs sense cap reacció del Club, ni pública ni privada. I mentre tant, allò que no es tocava, La Masia, està sot mesa cada dia a nous atacs de la FIFA, i el Club queda en evidència a nivell internacional.

Les eleccions a la presidència del Barça ens han portat una nova Junta directiva, però ens han deixat la mateixa incapacitat que ve ja de la Junta anterior, de no tenir el més mínim pes en el si d’aquestes institucions que governen (bé o malament) el futbol internacional. El Barça continua sent “ningú” en els despatxos de les més altes instàncies esportives.  La Junta del Barça està integrada per persones que no saben i no poden, ni tenen categoria ni prestigi personal, per parar els peus a la FIFA.

Des que la sanció de la FIFA va ser coneguda, les actuacions d’aquesta entitat reguladora del futbol mundial no han parat de perjudicar al Barça. En posaré alguns exemples:

Quan el Barça va fitxar Turan i Vidal, tot i saber que no els podia inscriure, va preguntar a la FIFA si podien jugar partits amistosos, i la resposta fou NO. Els jugadors no podien participar fins al mes de gener del 2016 en cap partit oficial o amistós en el que s’hi aixequés un acta arbitral.

Ara s’ha sabut que la FIFA ha exigit que es donés de baixa a uns quants jugadors menors d’edat de la Masia, els quals ni poden entrenar-se ni poden viure en les instal·lacions del Barça, ni tan sols poden acudir a l’escola per seguir els seus estudis bàsics, i que el Barça té per a tots els nens que juguen en el futbol formatiu. Aquesta nova sanció s’afegeix a la que fa uns mesos ja va patir el Barça amb una primera tongada de jugadors menors d’edat.

Un president inepte que no té cap força a nivell
 internacional 
Com que el Club no informa correctament als seus socis de la situació exacte del conflicte, sembla que hi ha més de 10 nens que han estat donats de baixa a causa de les pressions de la FIFA que amenaça amb noves sancions al Barça sinó es compleixen les seves  decisions. El Barça ha estrenat nova Junta directiva, però manté la inoperància pròpia de l’etapa anterior i el que és pitjor, no només no han millorat les relacions amb aquest organisme regulador del futbol mundial, sinó que tot fa pensar que aquestes relacions fins i tot han empitjorat. El Barça és un pur ninot amb el que tothom s’hi atreveix, fins i tot un organisme tan tronat i desprestigiat com la FIFA, on la corrupció campa amb tota llibertat per tots els seus despatxos.


Què ha fet el Barça davant de totes aquestes agressions? Callar i claudicar, això és el que la directiva del Barça ha fet fins ara, deixant que la FIFA atropelli impunement al Club. El que si ha fet la Junta, és comprar la voluntat d’alguns periodistes esportius, que porten alguns dies escampant per les ones radiofòniques que el Barça a partir de la setmana vinent endurirà la seva actitud davant de la FIFA. Davant de tanta inoperància i de tanta mediocritat periodística i directiva, només se m’acut dir “A buenas horas mangas verdes...”        

dimarts, 1 de setembre del 2015

Conxorxa política-arbitral contra el Barça?


 
L’arbitratge de dissabte passat contra el Màlaga va ser vergonyós


El procés independentista català pot haver influït en les instruccions que han rebut els àrbitres?



Des que ha començat la temporada 2015-1016, els arbitratges han estat molt perjudicials amb els interessos del Barça. Des del penal assenyalat a Bilbao, passant per l’expulsió de Piqué en la Supercopa d’Espanya, fins l’arbitratge de dissabte passat en el que davant de dos penals de llibre l’àrbitre madrileny va utilitzar la famosa expressió del “sigan, sigan...”, les actuacions arbitrals s’han mostrat contràries al Barça més enllà del parell de jugades esmentades. Sempre que hi ha hagut una situació dubtosa la decisió dels diferents àrbitres ha estat la mateixa: xiular contra el Barça.

No vull caure en l’error de justificar les derrotes del Barça atribuint-les als errors arbitrals. Ara bé això tampoc ha d’impedir que quan es comença a intuir que hi pot haver-hi una certa conxorxa entre interessos polítics i estament arbitral, no es denunciïn uns fets que de ser certs situarien la qualitat de l’esport espanyol a l’alçada de l’esport en països del tercer món.

De totes les jugades que s’han xiulat en contra del Barça, n’hi ha una d’especialment flagrant. Em refereixo al penal que dissabte no es va assenyalar quan un defensor malagueny caigut  al terra va interceptar amb el braç una pilota que Neymar estava jugant dins l’àrea malaguenya. Aquesta jugada és calcada a la jugada que la temporada passada li va costar al Barça un penal en el partit jugat al Bernabeu, quan Piqué, amb el seu braç al terra, va interceptar una pilota dins de l’àrea de l’equip blaugrana. En aquella ocasió l’àrbitre Gil Manzano no va dubtar ni un instant: penal a favor del Madrid, mentre que dissabte la mateixa jugada va merèixer un “sigan, sigan...” per part de l’àrbitre.  En què quedem? Com curiositat ressaltar un titular del diari Marca d’aquella jornada: “Penalti sin discusión por la mano inocente de Piqué” En canvi dissabte tot girava al voltant de “la apreciación arbitral”

Les claus de tot plegat s’han de buscar en la classe política espanyola disposada a complaure al mafiós madrileny que presideix el Real Madrid, i que vol guanyar, “sigui com sigui” la Lliga 2015-2016.  Sembla clar que els polítics espanyols, volen portar fins al terreny esportiu la seva venjança per l’atreviment dels catalans de desafiar l’Estat plantejant una possible independència. I davant d’aquest “clima” tan enrarit, ràpidament han aparegut els “més papistes que el Papa” i en aquesta línia el president del àrbitres el Sr. Sánchez Arminio, àrbitre de record nefast per al Barça que ha volgut fer mèrits davant d’aquells que el van situar en aquest càrrec,  portant a la màxima expressió la persecució arbitral contra el Barça.

L'àrbitre Jaime Latre es va menjar dos penals contra el
Màlaga i no li va caure la cara de vergonya  
Com deia abans no m’agraden les excuses arbitrals, però quan l’evidència ho deixa tan clar tampoc és just callar i mirar  cap a un altre banda. Aquest any patirem, pel joc de l’equip, però sens dubte també per un col·lectiu arbitral que seguint les instruccions de Sánchez Arminio li traurà al Barça una colla de punts, gràcies a decisions arbitrals injustes. De moment, en quatre jornades oficials, al Barça ja l’han arbitrat 3 àrbitres del col·legi madrileny. Però és més, per a la pròxima jornada al camp de l’Atlètic de Madrid, ja ens tenen preparat a un àrbitre d’aquells que sempre ha anat contra el Barça. Es tracta del valencià Mateu Lahoz molt tolerant amb el joc dur, i sobretot permissiu amb els rivals del Barça. Aquest àrbitre li va regalar una copa del Rei al Madrid després de consentir que el central madridista Pepe, repartís cosses a tort i a dret sense veure una sola targeta


I mentre tant a Madrid tan feliços, veient al Real Madrid guanyar gràcies a les estratagemes mafioses muntades per el seu president. Si no vaig errat, aquesta temporada patirem més del compte. Ja ho va dir al juny passat el Cholo Simeone, entrenador de l’Atlético de Madrid: “veo la pròxima Liga peligrosamente preparada para el real Madrid...”

dijous, 27 d’agost del 2015

El Barça reconegut a Europa


Ter Stegen: la millor aturada


Leo Messi: el millor gol, i millor jugador d’Europa



En la Gala de la UEFA celebrada avui a Mònaco, a banda del sorteig de la fase de Grups, s’han donat a conèixer els guardons concedits a la millor aturada del 2015, i al millor gol de l’any, així com al millor jugador d’Europa de la temporada passada.

En l’apartat de la millor aturada el guanyador ha estat el porter del Barça Ter Stegen, que en la eliminatòria contra el Bayern München de Guardiola, va fer una doble aturada inversemblant  a un remat del jugador Lewandowsky.  En la jugada, el davanter alemany té una pilota franca i remata fort a porteria. Ter Stegen, caient cap a la seva dreta és capaç de treure el braç esquera i impactar amb la seva ma contra la pilota. Aquesta surt rebotada i lentament es dirigeix cap a dins de la porteria. Novament Ter Stegen s’estira i aconsegueix amb la seva ma esquerra, evitar que la pilota entri enganxada al pal esquerra de la porteria. Una jugada certament molt difícil que es pugui repetir.

Per la seva banda, com a millor gol ha estat  escollit un gol de Leo Messi també en un partit contar el Bayern de München, en una jugada inoblidable, quan va rebre la pilota fora de l’àrea per la banda dreta i amb una finta estratosfèrica va deixar caigut al terra al defensa del Bayer Boateng, i va batre la sortida desesperada del porter Noier aixecant-li la pilota per sobre. Un gol certament extraordinari d’aquells que te’n recordes tota la vida, com de ben segur farà Boateng.

Els guardons per als jugadors blaugrana han continuat sent una realitat a la tarda, quan Leo Messi ha estat escollit per segona vegada com el millor jugador europeu de la temporada.  Messi ha estat escollit amb 47 vots de 52.  L’han acompanyat en el podi, un altre futbolista del Barça Luís Suárez que ha aconseguit 3 vots i Cristiano Ronaldo que n’ha aconseguit 2. Més enllà dels mèrits de Leo Messi per assolir aquests èxits cal destacar la cara de circumstàncies que ha posat Cristiano Ronaldo en el moment de coneixes els resultats d’aquest guardó.

A més d’aquests guardons, s’ha celebrat el sorteig de la fase de grups en el que el Barça ha quedat enquadrat en el Grup E junt a Bayer Leverkusen,   FC Roma i Bate Borisov. De fet és un sorteig no massa complicat per al Barça que en teoria hauria de quedar primer de grup, i la segona plaça se l’haurien de jugar la Roma i el Leverkusen.

Tanmateix el sorteig no ha estat del tot favorable al Barça, atès que contràriament al que havia succeït aquests últims anys, el Barça comença la competició fora de cosa (contra la Roma) el dia 16 de setembre, i la tanca el 9 de desembre a Leverkusen, jugant doncs l’últim partit de la lligueta fora de casa.

Sembla doncs que a nivell europeu el Barça continua tenint una bona imatge i un prestigi futbolístic que mereix la consideració del món futbolista del continent i les relaciones amb la UEFA que presideix Platini, són prou correctes. On hi ha un greu problema no resolt és amb la FIFA, que continua maltractant al Barça amb el tema de la Masia, i on per el moment no sembla que s’hagin fet masses gestions, si més no exitoses. Que el Barça sigui l’únic equip europeu que no pugui fer noves inscripcions de futbolistes, és una ofensa i una avantatge comparativa pels nostres competidors, feta per una organització que sembla que no sigui precisament modèlica, i on la corrupció ha fet acte de presència, i en la que el seu president està sota l’ombra fosca del dubte.


He incorporat el dos vídeos adjunts sobre l’aturada de Ter Stegen i el gol de Leo Messi. Val la pena veure’ls




dimarts, 18 d’agost del 2015

Primera decepció de la temporada


El Barça cau davant de l’Athletic de Bilbao en la final de la Supercopa d’Espanya


Una vegada més, els problemes defensius i la incapacitat en la creació de joc ofensiu, porten al Barça a la derrota



Ahir el Camp Nou va veure com amb tot mereixement l’Athletic Club de Bilbao s’enduia la Supercopa malgrat que els dies previs al partit els periodistes esportius havien intentat crear un ambient de remuntada com si l’equip estigués en condicions de superar el 4-0 que havia encaixat en el partit d’anada disputat divendres passat a San Mamés.  Per remuntar un resultat com aquest, cal que el joc de l’equip generi ocasions, cal que amb el seu joc contagiï  a l’afició, cal que l’equip es guanyi en el camp una confiança que en aquesta pretemporada no s’ha guanyat. Per tant, tot i que alguns periodistes s’entestin a crear un ambient d’eufòria i de remuntada, això no serveix de res. Qui ha de crear aquesta atmosfera positiva, qui ha de  generar aquesta confiança en els aficionats és el joc de l’equip, no quatre periodistes poc professionals interessats a vendre diaris, o a que s’escoltin i es vegin les seves intervencions en ràdios i televisions. El que fan és un frau a la seva professió, i un flac favor al Barça. La retransmissió del partit per TV3 ahir va ser vomitiva., i alguns comentaris et feien sentir vergonya aliena.    

Tornant al partit, el primer que s’ha de dir és que l’àrbitre madrileny Sr., Velasco Carballo, és un impresentable com a persona i com a àrbitre. No el vull assenyalar com a responsable de la derrota del Barça, però si com a element indispensable per que l’Athletic Club de Bilbao pogués conservar amb comoditat l’avantatge aconseguit en el partit d’anada. El seu enfrontament amb Piqué ve de lluny i els seus arbitratges perjudicant voluntàriament al Barça estan en totes les hemerotèques; no és la primera vegada que l’expulsa a Piqué, tant si s’ho mereix com si no. Aquest personatge, amb les seves maneres i amb la seva parcialitat, insulta a la professió d’àrbitre. Un país amb cert nivell de dignitat esportiva ja l’hauria jubilat fa temps.

Deixant de banda l’actuació d’aquest xoriço madrileny, el Barça no va fer un bon partit. Insegur en la defensa, sense capacitat de crear situacions de perill davant de la porteria contrària, i amb un mig del camp que ha deixat de nodrir de pilotes d’or als davanters, el Barça es va mostrar com un equip vulgar, sense idees i amb un Messi que està igual que a la Copa Amèrica: només té perill quan xuta faltes; la seva baixa forma és preocupant  i em recorda al Messi de la temporada en que el Tata Martino entrenava al Barça.

Però aquesta Supercopa no es va perdre ahir a la nit; es va perdre al partit d’anada a Sant Mamés on es va encaixar una contundent derrota per 4-0. Allà es van evidenciar totes les carències defensives del Barça, i va quedar patent l’absència de mig camp. Per més que el seu entrenador s’hi empenyi, Rafinha no és jugador pel Barça, ni de bon tros.  El mateix ‘ha de dir de Sergi Roberto i de Marc Bartra, amb aquests paquets a l’equip costarà molt repetir els èxits de l’any passat. El Barça necessita una banqueta amb jugadors de qualitat, no amb eternes promeses que mai arriben a quallar.  I en el partit d’ahir, Munir va demostrar que aquell gol que va marcar el dia del seu debut va ser un autèntic “xurro”. Ahir és que no va fer ni una sola centrada bona de les tres o quatre que va intentar i no va guanyar ni un sol un contra un, i el voluntariós Sandro tampoc va poder mostrar els motius pels quals està en el primer equip del Barça. 

Tanmateix, el més preocupant de tot continua sent la defensa. En l’entrada anterior  al blog explicava que el Barça havia encaixat 11 gols en 5 partits. Després de disputada la Supercopa, el Barça ha encaixat 16 gols en 7 partits, fet que implica que ens fan 2,3 gols per partit jugat, mentre que pel que fa als gols marcats estem en una relació d’11 gols en 7 partits (1,6 gols marcats per partit jugat).  Greus problemes defensius que demostren que alguna cosa està passant en el sistema de joc del Barça. I una d’elles és molt evident: ningú cobreix les “excursions” d’Alves a camp contrari, cosa que l’any passat no passava. És feina de l’entrenador trobar les causes d’aquest desori defensiu i posar-hi remei,  però és evident que així no es pot començar la Lliga, que per cert comença diumenge vinent a San Mamés de nou contra l’Athletic Club de Bilbao. Haurem aprés dels errors?


Acabo felicitant a l’equip basc per la seva justa victòria tot i els ajuts arbitrals que tampoc necessitava.