Primera decepció de la temporada

El Barça cau davant de l’Athletic de Bilbao en la final de la Supercopa d’Espanya

Una vegada més, els problemes defensius i la incapacitat en la creació de joc ofensiu, porten al Barça a la derrota

Ahir el Camp Nou va veure com amb tot mereixement l’Athletic Club de Bilbao s’enduia la Supercopa malgrat que els dies previs al partit els periodistes esportius havien intentat crear un ambient de remuntada com si l’equip estigués en condicions de superar el 4-0 que havia encaixat en el partit d’anada disputat divendres passat a San Mamés.  Per remuntar un resultat com aquest, cal que el joc de l’equip generi ocasions, cal que amb el seu joc contagiï  a l’afició, cal que l’equip es guanyi en el camp una confiança que en aquesta pretemporada no s’ha guanyat. Per tant, tot i que alguns periodistes s’entestin a crear un ambient d’eufòria i de remuntada, això no serveix de res. Qui ha de crear aquesta atmosfera positiva, qui ha de  generar aquesta confiança en els aficionats és el joc de l’equip, no quatre periodistes poc professionals interessats a vendre diaris, o a que s’escoltin i es vegin les seves intervencions en ràdios i televisions. El que fan és un frau a la seva professió, i un flac favor al Barça. La retransmissió del partit per TV3 ahir va ser vomitiva., i alguns comentaris et feien sentir vergonya aliena.    

Tornant al partit, el primer que s’ha de dir és que l’àrbitre madrileny Sr., Velasco Carballo, és un impresentable com a persona i com a àrbitre. No el vull assenyalar com a responsable de la derrota del Barça, però si com a element indispensable per que l’Athletic Club de Bilbao pogués conservar amb comoditat l’avantatge aconseguit en el partit d’anada. El seu enfrontament amb Piqué ve de lluny i els seus arbitratges perjudicant voluntàriament al Barça estan en totes les hemerotèques; no és la primera vegada que l’expulsa a Piqué, tant si s’ho mereix com si no. Aquest personatge, amb les seves maneres i amb la seva parcialitat, insulta a la professió d’àrbitre. Un país amb cert nivell de dignitat esportiva ja l’hauria jubilat fa temps.

Deixant de banda l’actuació d’aquest xoriço madrileny, el Barça no va fer un bon partit. Insegur en la defensa, sense capacitat de crear situacions de perill davant de la porteria contrària, i amb un mig del camp que ha deixat de nodrir de pilotes d’or als davanters, el Barça es va mostrar com un equip vulgar, sense idees i amb un Messi que està igual que a la Copa Amèrica: només té perill quan xuta faltes; la seva baixa forma és preocupant  i em recorda al Messi de la temporada en que el Tata Martino entrenava al Barça.

Però aquesta Supercopa no es va perdre ahir a la nit; es va perdre al partit d’anada a Sant Mamés on es va encaixar una contundent derrota per 4-0. Allà es van evidenciar totes les carències defensives del Barça, i va quedar patent l’absència de mig camp. Per més que el seu entrenador s’hi empenyi, Rafinha no és jugador pel Barça, ni de bon tros.  El mateix ‘ha de dir de Sergi Roberto i de Marc Bartra, amb aquests paquets a l’equip costarà molt repetir els èxits de l’any passat. El Barça necessita una banqueta amb jugadors de qualitat, no amb eternes promeses que mai arriben a quallar.  I en el partit d’ahir, Munir va demostrar que aquell gol que va marcar el dia del seu debut va ser un autèntic “xurro”. Ahir és que no va fer ni una sola centrada bona de les tres o quatre que va intentar i no va guanyar ni un sol un contra un, i el voluntariós Sandro tampoc va poder mostrar els motius pels quals està en el primer equip del Barça. 

Tanmateix, el més preocupant de tot continua sent la defensa. En l’entrada anterior  al blog explicava que el Barça havia encaixat 11 gols en 5 partits. Després de disputada la Supercopa, el Barça ha encaixat 16 gols en 7 partits, fet que implica que ens fan 2,3 gols per partit jugat, mentre que pel que fa als gols marcats estem en una relació d’11 gols en 7 partits (1,6 gols marcats per partit jugat).  Greus problemes defensius que demostren que alguna cosa està passant en el sistema de joc del Barça. I una d’elles és molt evident: ningú cobreix les “excursions” d’Alves a camp contrari, cosa que l’any passat no passava. És feina de l’entrenador trobar les causes d’aquest desori defensiu i posar-hi remei,  però és evident que així no es pot començar la Lliga, que per cert comença diumenge vinent a San Mamés de nou contra l’Athletic Club de Bilbao. Haurem aprés dels errors?

Acabo felicitant a l’equip basc per la seva justa victòria tot i els ajuts arbitrals que tampoc necessitava.