L’àrbitre Hernández Hernández, al servei del capo màfies Florentino, li birla la victòria al Barça

Un error arbitral, pot ser anecdòtic; dos també; tres... però quan els errors es produeixen tan sovintejats és fàcil pensar que una ma negra mou els fils de l’arbitratge espanyol

 

No pot ser que tots els àrbitres de la primera divisió del futbol espanyol s’equivoquin sempre en contra del Barça. Alguna cosa passa

 

El jugador del Betis treu la pilota clarament des de dins
 de la seva porteria. Gol com una casa del Barça
que l'àrbitre no ha volgut concedir

El Barça no ha estat capaç de guanyar al camp del Betis. Fins i tot l’empat a 1 final reflecteix el que ha estat el partit. Ara bé, sent això cert, no ho és menys que l’àrbitre ha impedit una vegada més el triomf del Barça. I això està succeint massa sovint.

Pot passar que de tant en tant els àrbitres s’equivoquin; pot passar de tant en tant que no vegin amb claredat una jugada; fins i tot es pot acceptar que els errors es produeixin amb una certa cadència fruit de l’atzar. Però quan portes una sèrie de partits en els que sistemàticament els àrbitres no l’encerten, això va més enllà de l’atzar. Això ralla en la maquinació per alterar els resultats dels partits. I l’arbitratge d’avui demostra amb total claredat que el fet de no donar per vàlid el gol del Barça és intencionat. Tot el camp ha pogut veure com la pilota entrava gairebé un metre en la porteria del Betis, i per tant la decisió de l’àrbitre de no validar el gol no és una errada: és un fet intencionat.

Ja n’hi ha prou de parlar intentant suavitzar les situacions controvertides. Ja n’hi ha prou de dir que els àrbitres són humans. Ja n’hi ha prou de mirar cap a un altre banda cada vegada que la classe arbitral, dirigida per Sánchez Arminio, ninot de Florentino Pérez, actua premeditadament en contra dels interessos del Barça. Aquestes evidències s’han de denunciar al jutjat. O el futbol espanyol acaba amb els màfies que manipulen els resultats esportius, o les trampes, els complots, les males arts acabaran amb el futbol a Espanya.

No és casualitat que el futbol sigui un dels pocs esports en els que la tecnologia no hi ha fet acte de presència. No és casualitat que entitats esportives importants aprofitin els seus llargs tentacles en el si de la FIFA per posar traves a l’arribada del vídeo i posar llum a les jugades conflictives. No és casualitat que el Madrid hagi tingut d’una manera continuada sortejos favorables en la Champions. No és casualitat que alguns equips, acostumats històricament a guanyar per que així ho havia decidit el “caudillo”, vulguin continuar mantenint els seus privilegis pel camí de la trampa permanent.

En la mateixa jugada del gol fantasma, es produeix
aquest clar penal que l'àrbitre també ha
ignorat de manera del tot voluntària  

El món del futbol ha arribat a uns nivells que més que un esport, és un espectacle que ofereixen uns professionals, els guanys econòmics dels quals depenen molt sovint dels seus resultats esportius. Manipular des dels despatxos els resultats dels futbol equival a més de fer trampes, a perjudicar els interessos econòmics dels futbolistes. Però no són només els futbolistes els perjudicats. El aficionats, les cases comercials que fan de sponsors de molts equips, i tants d’altres que veuen perillar els seus ingressos per la manipulació tramposa dels resultats del futbol. Fer trampes amb l’arbitratge és un fet delictiu. A Espanya i a qualsevol país civilitzat.

Si Espanya fos un país seriós, no només exigiria rigor a l’arbitratge, i expulsaria del sistema a les màfies organitzades (Sánchez Arminio) dirigides per Florentino Pérez, sinó que a més castigaria severament a personatges com aquest Hernández Hernández, impresentable, inepte, corrupte, i inútil per l’arbitratge. Ben lluny d’això, aquest home serà premiat amb algun partit dels anomenats importants per haver complert escrupolosament les indicacions de l’amo.

Mentre a Espanya la trampa, la manipulació, el contuberni i la maquinació antiesportiva estiguin a l’ordre del dia, mai podran ser considerats com un país occidental. A nivell esportiu, pel que fa al futbol, Espanya no és el Sud d’Europa sinó el nord d’Àfrica. Se’n recorden d’aquell 12-1 a Malta un 21 de desembre de 1983? Doncs això és Espanya. La trampa, la compra fraudulenta de resultats s’ha convertit en una pràctica habitual del dia a dia del futbol espanyol.