Gil Manzano i Clos Gómez: dos nous àrbitres a la llista dels pocavergonyes del futbol espanyol

Lesionen greument a Aleix Vidal defensa del Barça i l’àrbitre “sigan, sigan...”

Cal exigir les dimissions immediates de Victoriano Sánchez Arminio i Javier Tebas

Una setmana més, l’arbitratge espanyol ha mostrat la seva cara autèntica, permetent tota classe de brutalitats contra els jugadors del Barça. Primer va ser dimarts passat quan en el partit de Copa jugat al Camp Nou contra l’Atlético de Madrid, l’àrbitre extremeny Gil Manzano va permetre tota mena de brutalitats contra els jugadors del Barça. El jugador Filipe Luís de l’Atlético de Madrid va fer unes entrades brutals i en canvi va ser el Barça qui increïblement va acabar el partit amb 9 jugadors al camp, després d’haver vist com el col·legiat de torn expulsava dos jugadors del Barça. Veient només el final del partit es diria que els jugadors del Barça van estar especialment violents al camp, quan la realitat va ser absolutament la contrària.  

Per acabar-ho d’adobar, l’àrbitre Gil Manzano va escriure a l’acta que el jugador del Barça Luís Suárez es va quedar a les escales d’accés al túnel de vestuaris quan va ser expulsat, i aquest fet li ha comportat un segon partit de suspensió. Tant ell com Sergi Roberto es perdran la final de Copa per que els àrbitres així ho han volgut. No fa pas massa, el defensa madridista Ramos, va fer el mateix al camp del Las Palmas i no va ser sancionat per quedar-se al camp.        

Però lo de dimarts passat no és res comparat amb l’escàndol d’ahir a Vitória, on el Barça va guanyar per 0-6 a l’Alaves. El partit estava en els seus minuts finals, el resultat en cap cas podia modificar el signe del partit, i tot d’una, en una pilota pràcticament perduda, en una jugada que no comportava cap perillositat en un lateral del camp, el jugador de l’Alaves Theo Hernández va fer una entrada assassina a Aleix Vidal i li va ocasionar una luxació del turmell que va requerir cirurgia i que el tindrà apartat dels terrenys de joc, un mínim de 5 mesos.

Més enllà de les disculpes d’aquest destraler, que juga a l’Alaves cedit per l’Atlético de Madrid, el que és inadmissible és que l’àrbitre del partit, l’aragonès Clos Gómez, no només no va expulsar al bàrbar agressor, sinó que ni li va ensenyar la targeta groga, i ni tan sols va indicar falta. Aquest és el nivell; aquest és l’arbitratge; aquest és el “fair play” de l’esport espanyol. Una vergonya.

Cal però denunciar als culpables d’aquesta situació. Ja n’hi ha prou de mirar a un altre banda, ja n’hi ha prou de respectar persones i institucions que no mereixen cap respecte. Em refereixo en primer lloc al Sr. Javier Tebas, president de la “Liga de Futbol Profesional”, madridista declarat, exmilitant d’un partit d’extrema dreta (Fuerza Nueva), i enemic acèrrim dels jugadors del Barça, a qui no fa pas massa els va acusar de fingir agressions en el partit jugat a València fa uns mesos. Aquest personatge nefast pel seu passat polític no hauria de dirigir cap institució en la que es requereix una garantia absoluta d’imparcialitat. Aquest personatge és un fatxa absolut, i ja va perjudicar al Barça fa molts anys quan al 2005 va denunciar una suposada alineació indeguda de Messi tot just en el debut de Messi en el primer equip del Barça, quan Tebas era assessor jurídic precisament de l’Alaves. Denúncia que per cert no va prosperar. Aquest personatge no és digne de dirigir cap estament futbolístic perquè ell sol s’ha auto-exclòs. La seva imparcialitat no ha existit mai. Aquest home, per dignitat, ha d’abandonar immediatament el món del futbol.

L’altre impresentable és el president del "Comitè Tècnic d’Àrbitres", el càntabre Victoriano Sánchez Arminio, que permet que els seus àrbitres actuïn dirigits per la màfia “florentinesca” afavorint al Madrid sempre, i castigant injustament al Barça un diumenge sí, i el següent també. Aquest personatge, obre contínuament expedient a tots els jugadors que es manifesten respecte als arbitratges, en especial si són jugadors del Barça, i en canvi mai ho ha fet amb el jugadors del Madrid, on elements tan “respectuosos” amb l’estament arbitral com Sergio Ramos, han dit el que han volgut i quan els ha semblat, amb total impunitat.

Si l’esport espanyol vol ser alguna cosa seria al món, si vol ser considerat i respectat,  Tebas i Sánchez Arminio han de marxar a casa ja. Sense esperar ni tan sols a demà. Si no ho fan, Espanya continuarà sent una república bananera en el món del futbol. Allà ells.