Directius del Barça en fora de joc

Oscar Grau fa enfadar al vestidor i a l’afició blaugrana i Pere Gratacòs devalua el paper de Messi dins de l’equip. Ni fet exprés podien haver-ho fet pitjor.
 

En la Junta directiva del Barça impera el "campi qui pugui" d'una manera del tot desorganitzada. 

Óscar Grau és el director executiu del FC Barcelona, o com es diu ara el CEO de l’entitat blaugrana. Grau va ser un  molt bon jugador d’handbol i va jugar tota la seva vida professional en la posició de pivot en el Barça d’handbol. Una vegada retirat de la pràctica professional, i gràcies als estudis que va seguir, Grau ha ocupat diferents càrrecs en el món de l'esport fins incorporar-se novament al Barça a l’any 2015 i ara fa escassament 3 mesos la Junta Directiva el va nomenar director executiu de l’entitat blaugrana.

Fins avui Óscar Grau havia passat sense pena ni glòria per el càrrec. No havia destacat ni per especialment bo, però tampoc com a un mal directiu. Tanmateix, interrogat per un periodista al voltant de la renovació de Leo Messi, el directiu ha volgut fer una demostració de “cordura” que era del tot sobrera. Un bon professional no necessita demostrar dialècticament que salvaguardar els comptes de qualsevol organització forma part de les seves obligacions. Un bon directiu el que ha de fer és fer quadrar les xifres sense fer massa soroll per aconseguir-ho, i encara menys soroll mediàtic.

A Òscar Grau se li va acudir dir sobre la renovació de Messi que “cal analitzar-ho amb el cap fred i amb sentit comú. La massa salarial del Barça no pot sobrepassar el 70% del pressupost del Club, i per tant ho hem de quadrar. Una opció passa per incrementar els ingressos, tal i com està previst en el Pla estratègic del Club. Volem tenir als millors, però potser haurem de prioritzar. El desig del Club és que el millor jugador del món i de la història es quedi a Can Barça- Voldria tranquil·litzar a socis i aficionats, però ho haurem de fer des del sentit comú”  

Les paraules de Grau no estan mal dites, però no li tocava dir-les a ell. El Barça té una estructura professional que negocia fitxatges i renovacions de contractes, i té un president. Més enllà d’aquest equip de persones, els demés haurien d’estar callats i dedicar-se a la seva feina. La renovació de Messi és “qüestió d’Estat”, i el Sr. Grau, dit amb tots els respectes no té perquè parlar-ne públicament. No és la seva responsabilitat.

Com a conseqüència d’aquest patinada de Grau, la resposta del vestidor no ha tardat gens a arribar, tot i que Luís Enrique va intentar suavitzar la situació. Va ser Luís Suárez l’encarregat de respondre a Grau, i la resposta va ser prou contundent:  “Messi és el millor jugador del món. Cal renovar a Leo, no tenir sentit comú” foren les paraules de l’uruguaià.

A vegades cal preguntar-se quina és la distribució de funcions en el sí del Barça, sobretot quan algun directiu s’extralimita en les seves funcions i comença a parlar de temes que no són responsabilitat de l’àrea que té assignada. I aquest fet es produeix amb certa freqüència a can Barça. Per no anar més lluny, avui mateix ha estat destituït de forma fulminant Pere Gratacòs, que també exercia les funcions de “Responsable de Relacions Institucionals esportives amb la reial Federació espanyola de Futbol”, com a conseqüència d’haver manifestat unes opinions personals també sobre el tema Messi,  en un mitjà de comunicació.

Sembla correcte la decisió de despatxar Gratacòs, si la opinió manifestada per ell, no és coincident amb la posició oficial del Club, però llavors cal preguntar-se que fa Òscar Grau mantenint encara la seva posició. O tots moros... o tots cristians.

Quan en una organització tothom va al seu aire, i es manifesten opinions sovint contradictòries, l’explicació no s’ha de buscar en les persones que pel seu compte van dient blanc o negre, sinó que la responsabilitat està a dalt de tot, per no haver aclarit suficientment les funcions de cadascú i no haver delimitat amb claredat les àrees de responsabilitat de cada càrrec. Per cert, per això hi ha un responsable de comunicació. Ja fa temps que la Junta Bartomeu dona símptomes de ser una junta de pa sucat amb oli i no només per aquet afer.