Fernández Borbalán: un àrbitre parcial, dolent i pocavergonya

Fernández Borbalán és una persona menyspreable, perquè no coneix les regles que regulen el joc del Futbol, i ignora el significat de les paraules ètica, decència, honorabilitat, i moltes altres

Dos penals de llibre ignorats a l’àrea basca, i una agressió de vermella directa d’Aduritz a Umtiti passada per alt, són proves de que l’àrbitre no es va equivocar. Volia equivocar-se premeditadament, presumiblement seguint instruccions de la màfia arbitral espanyola controlada per Florentino Pérez.

Ahir el nou San Mamés va ser l’escenari d’un partit en el que el Barça no va estar a l’alçada dels seus millors moments. Tot i així l’Athletic Club de Bilbao tampoc és un equip que tingui capacitat de guanyar al Barça ni quan els seus jugadors no estan al cent per cent. Va succeir però que a més dels 22 jugadors al camp hi havia un personatge que estava disposat a actuar en favor del bascos encara que la seva samarreta fos de color groc. Em refereixo evidentment a l’àrbitre del partit, el Sr. Fernández Borbalán, que va actuar premeditadament contra els interessos del Barça, deixant de xiular dos clars penals de llibre a l’àrea de l’Athletic, i perdonant la targeta vermella a Aduritz per una agressió al central blaugrana Samuel Umtiti. Incomprensiblement va ser Umtiti qui en aquests jugada va rebre uan targeta groga- Una vergonya esportiva comesa amb tota impunitat per un àrbitre que no és la primera vegada que perjudica greument els interessos del Barça.

Va ser fa uns mesos a València quan Messi va rebre l’impacte d’una ampolla llançada des de la grada després de marcar el gol de la victòria, i en aquella ocasió a Fernández Borbalán no se li va acudir res més que ensenyar una targeta groga al jugador barcelonista per, segons va escriure l’inefable personatge, voler endarrerir la sacada de centre de l’equip valencià. Tot un mafiós del món del futbol probablement al servei del capo màfies Florentino Pérez, que des de la llotja del Bernabeu controlaria els seus interessos econòmics i de les seves empreses, lligant contractes beneficiosos amb les administracions espanyoles  i també els esportius, molt possiblement comprant la complicitat dels organismes que controlen el futbol estatal, i entre ells els que “governen” el món de l’arbitratge .

Algú podrà pensar que això és molt exagerat, cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però resulta que dos dies abans a l’estadi Santiago Bernabeu, el Madrid jugava el seu partit de copa del rei contra el Sevilla. Per ajudar a que l’equip de la capital encarrilés l’eliminatòria favorablement es va produir una acció que passarà als anals del món del futbol. Transcorria la primera part del partit quan un jugador del Madrid va posar per alt una pilota a l’àrea sevillana, i un altre jugador madrileny (James) va donar una empenta a un company seu (Modric), i aquest es va tirar a terra aparentant que havia estat objecte de penal. Saben que va fer l’àrbitre del partit? Doncs xiular el penal. Per increïble que sembli l’àrbitre va senyalar el punt de penal. Això és el futbol espanyol. Una màfia organitzada per alterar els resultats esportius segurament en benefici de l’imperi de Florentino Pérez.

 

I no val a pensar en casualitats. Les casualitats no existeixen i les situacions “casuals” sempre responen a una llei, o a una raó, que no coneixem. Quan parlem de casualitats de fet estem reconeixent  que desconeixem el motius que justifiquen els fets que s’hagin pogut produir, però això ni tan sols és el que passa al futbol espanyol atès que la raó o els motius del que està passant és perfectament conegut: el futbol espanyol, presumiblement està venut als interessos de Florentino Pérez. I la capacitat mafiosa d’aquest home va molt més enllà  del futbol espanyol, abastant també organitzacions com la UEFA o la FIFA que es mouen als designis d’aquest personatge nefast.

Ara, a esperar les sancions que li poden caure a jugadors com Gerard Piqué que va tenir la valentia de comparar l’arbitratge rebut pel Barça a Bilbao amb el que havia rebut tot just dos dies abans  el Madrid en el seu partit contra el Sevilla.

Quan això passa en un país, i les autoritats polítiques ho consenten, vol dir que alguna cosa bàsica no funciona. És una malaltia que té molt mal pronòstic.