Nou ridícul del bàsquet blaugrana

El Madrid guanya a Lliga de bàsquet i el Barça culmina la segona temporada consecutiva en blanc

Fracàs absolut de les direccions tècnica i esportiva

La setmana passada es va consumar a Madrid la segona temporada consecutiva en blanc de la secció de bàsquet del FC Barcelona. La sèrie disputada contra el Madrid va posar en evidència una vegada més, les debilitats d’un equip mal construït i pitjor dirigit des de la banqueta. Un equip al que sobren els anys, falta motivació, i que al final de la temporada encara no sap a que juega.

Dels quatre partits de la sèrie, dos han acabat amb derrotes humiliants, amb una diferència de punts impròpia d’un equip com el Barça. Només en el primer partit de la sèrie disputat al Palau Blaugrana l’equip va poder guanyar, només d’un punt és cert, però victòria en definitiva. En el segon partit disputat també a Barcelona la victòria va se pel Madrid amb una diferència de punts insultant. No va ser diferent el tercer partit disputat ja a Madrid, on el Madrid va tornar a humiliar a l’equip amb un resultat novament escandalós. Només al quart partit de la sèrie el Barça va donar la cara, sent novament derrotat aquesta vegada per un resultat una mica més ajustat que en els dos partits anteriors. Per tant, el Madrid ha resultat campió de Lliga després de guanyar al Barça per tres victòries a una en elplay-off final.

Després de consumada la derrota, que s’afegeix als fracassos de la Lliga Europea i de la Copa del Rei espanyola, han començat a córrer rumors al voltant de les decisions que la directiva vol prendre (aquesta vegada si). Decisions que ja s’haurien d’haver pres la temporada passada quan després d’un altre temporada en blanc, es va permetre que Joan Creus i Xavier Pascual continuessin al front de l’equip. Aquesta decisió ha tingut conseqüències desastroses per a l’entitat algunes de les quals encara les continuarem patint l’any vinent encara que Creus i Pascual al final martín.

Les patirem perquè la Junta  Directiva del Barça, a la vista dels continuats fracassos de la secció de bàsquet no hi vol enterrar més recursos, i es planteja una contenció de la despesa, fet que pot comportar que la plantilla actual es redueixi pel que fa la nombre d’integrants. Però a més, la plantilla actual està tan mal planificada, que hi ha jugadors que encara tenen un,  dos i fins a tres anys de contracte, cosa que suposa indemnitzacions si es vol prescindir d’ells, i tot sembla indicar que la secció no està per a despeses. Alguns d’aquests jugadors amb contractes llargs no han donat el rendiment que s’esperava d’ells quan se’ls va contractar. Per tant, estarem obligats a tenir una plantilla que no ofereix garanties de èxits per més que s’hi pugui afegir alguna nova contractació per compensar alguna baixa que segur que hi haurà atès que també hi ha  jugadors que acaben contracte.

La clara i inqüestionable derrota davant del Madrid va comportar que Joan Creus, director tècnic de la secció, anunciés que plegava tot i que encara li resta un any més de contracte. Creus ha tingut uns quants anys bons al Barça, amb fitxatges encertats, però ha tingut també un fracàs molt notable en la gestió del bàsquet de base, en  no ser capaç d’incorporar pels equips inferiors cap jugador que hagi pogut donar el salt al primer equip amb un mínim de garanties. Tanmateix els seu fracàs més gran ha vingut aquest any quan ha confeccionat una plantilla pel primer equip, amb jugadors vells i per tant desmotivats, que han vingut al Barça per assegurar l’últim contracte de les seves vides amb cara i ulls pel que fa ala retribució económica.

A Xavi Pascual per la seva part, sembla que avui dilluns se li ha comunicat que no segueix com a entrenador. Com en el cas de Creus, la seva etapa inicial es pot considerar com a molt positiva, en la que fins i tot va aconseguir que el Barça es proclamés campió de la Lliga Europea, al marge de copar tots els títols possibles en aquella temporada. Tanmateix els últims anys de Pascual han estat molt negatius, sense innovació en els sistemes, sense resposta davant dels sistemes dels equips contraris, sense ser capaç de transmetre il·lusió als seus jugadors, i amb una manca d’idees preocupant. De fet Pascual hauria d’haver abandonat voluntàriament el club la temporada passada.

I la demostració més evident del que dic és aquesta sèrie final del play-off de Lliga en la que en els quatre partits el Madrid ens ha fet 371 punts contra 328 que n’ha marcat el Barça. En tots els quatre partits el Madrid va fer 90 punts o més, sense que la defensa blaugrana fos capaç de trobar la clau per evitar que la seva cistella fos un autèntic colador. Per tant, correcte la decisió de prescindir de Xavier Pascual tot i que arriba tard, amb la secció feta miques. Esperem que hi hagi encert en l’elecció del nou entrenador tot i que els noms que més sonen no són garantia de que les coses hagin d’anar millor.