L’expresident de la FIFA Joseph Blatter denuncia manipulació en els sortejos a la UEFA

Cal una investigació a fons dels sortejos de la Champions League

I un càstig exemplar per aquells que hagin adulterat la competició

Aquests dies enrere ha estat notícia la denuncia feta per l’expresident de la FIFA Joseph Blatter sobre l’ús de boles fredes o calentes per manipular els sortejos en les competicions europees organitzades per la UEFA. És ben cert que el Sr. Blatter ha demostrat ser un mafiós i per tant la seriositat de la seva denuncia podria posar-se en entredit, o en tot cas ser entesa com una mena de revenja contra directius de la UEFA que no l’han ajudat gaire en els seus problemes amb la justícia, i que com a mínim són tan mafiosos com ell.

Hi ha però un fet que sustenta la denúncia del Sr. Blatter, la fa creïble i per tant sembra un important dubte en la honorabilitat del directius del futbol europeu, però també del futbol mundial. I aquest fet no és altre que la sorprenent “sort” que ha tingut el Real Madrid en els sortejos de la Champions League, en la que ha aconseguit guanyar el trofeu, havent jugat un sol partit compromès al llarg de tota la competició, i aquest partit, inevitable per altre banda, i pel que no es va necessitar cap sorteig, va ser el de la final contra l’Atlético de Madrid.

Tant en la fase de grups com en les eliminatòries el Madrid es va enfrontar sempre amb rivals de segon i tercer nivell, alguns d’ells impropis per participar en aquest torneu. La sorprenent sort del Madrid va ser comentada més d’una vegada en molts mitjans europeus, i també  espanyols. Fins i tot des d’aquest blog vàrem  fer menció a aquesta situació sense precedents i sense cap explicació lògica. L’atzar és l’atzar i per tant impossible de predir, però l’atzar et pot beneficiar una vegada, o dues, o tres... però que totes els sortejos siguin favorables és del tot inaudit. Només el president de la Diputació de Castelló ha estat capaç d’acumular tanta bona “sort” com el Madrid en els sortejos, en aquesta cas de la loteria.

Feta aquesta denúncia, sembrat el dubte, ara caldria que aquest periodisme que es qualifica a si mateix com a periodisme d’investigació, aquests periodistes àvids de esbrinar al veritat, endeguin una investigació a fons per saber que hi pot haver de cert en tot aquest afer que sembla que hauria beneficiat al Madrid sense descartar altres possibles beneficiaris. La denúncia, de ser certa, significaria un escàndol de ressò mundial que tindria conseqüències molt greus que farien trontollar els fonaments del futbol. Per això, en cas de demostrar-se que la denúncia és certa, en cas de demostrar-se que determinats equips s’han beneficiat de la manipulació dels sortejos, caldria prendre mesures exemplars, que haurien de passar com a mínim per la retirada dels trofeus que hagin pogut guanyar en les competicions en les que els sortejos els hagin beneficat. També les possibles sancions haurien d’incorporar una expulsió de la màxima competició europea per un nombre determinat d’anys que haurien d’estar en relació al nombre de sortejos amanyats. I sens dubte, les sancions haurien d’arribar també als funcionaris dels organismes que hagin comès i participat en totes aquestes irregularitats. S’ha de fer net, i acabar amb totes els corruptes, sens dubte, però també amb els corruptors.

En el cas del Madrid, la seva “bona sort” no és només la d’aquesta temporada sinó que en realitat fa ja molts anys que s’ha vist afortunat amb sortejos que sempre els han deparat rivals fàcils, de manera que quan els dies previs al sorteig els aficionats d’un club comenten les seves preferències respecte a l’equip que voldrien que els toqués sempre deixen de banda a l’equip més fàcil perquè es dona per suposat que aquest li tocarà al Real Madrid.

Les manipulacions dels sortejos van però més enllà. No es limiten a beneficiar només a tal o qual equip, sinó que també fan que la resta d’equips potents es vagin enfrontant entre ells amb el desgast físic i psíquic que això comporta. D’aquesta manera el rival que el Madrid s’acaba trobant a la final és un rival desgastat, amb lesions físiques que fan que molts jugadors no puguin rendir al màxim nivell i amb una tensió psíquica important deguda a la duresa de molts dels enfrontaments previs que han hagut de superar jugant al límit de les seves possibilitats.

Per això, si es poden demostrar culpabilitats en aquesta història, els càstigs han de ser exemplars. És molt el mal que aquests procediments, aquestes manipulacions, aquestes trampes haurien fet al món el futbol. Els directius culpables haurien de ser apartats de la direcció de qualsevol entitat esportiva, i les autoritats esportives haurien de decidir si aquestes actuacions fraudulentes podrien ser objecte de denúncies penals que incorporessin penes de presó pels eventuals culpables.