Una defensa de pissarrí…

El nou títol del Barça posa en evidència un defensa dèbil

I no és només culpa de les lesions...

Ahir es va jugar a Tbilisi la final de la Supercopa d’Europa que va guanyar el Barça per un resultat de 5-4 contra el Sevilla. Es va necessitar arribar a la pròrroga per aconseguir una victòria en un partit que es va complicar després que els jugadors del Barça marxessin del partit pràcticament durant tota la segona part. Cal recordar que només començar el segon temps, el Barça va aconseguir ferpujar el 4-1 al marcador. Després, amb mitja hora de distracció i manca de concentració, els jugadors del Barça varen veure com el Sevilla, amb la necessària col·laboració de  l’àrbitre, va aconseguir remuntar un partit que tenia perdut, posant els nervis en el cos dels aficionats del Barça.

El primer gol del Sevilla va ser marcat només començar el partit en una falta directa des de fora de l’àrea molt ben executada per Banega. Tanmateix en la jugada, la barrera del Barça es va mantenir estàtica (sense fer l’habitual salt per intentar desviar la pilota amb el cap), i el porter Ter Stegen, va fer l’estàtua mirant com la pilota entrava a la seva porteria sense ni tan sols fer el gest d’intentar aturar-la.

En el segon del Sevilla, es donen dues errades consecutives dels defensors blaugranes: d’una banda Busquests arriba tard per evitar la centrada de l’atacant del Sevilla, la centrada del qual es rematada franca per un jugador del Sevilla després d’una errada de Mathieu, que en el seu alt per allunar la pilota ni tan sols la va tocar.

El tercer gol del Sevilla va ser conseqüència d’un penal comés per Mathieu que veient que l’atacant de l’equip andalús el superava, no va tenir més remei que agafar-lo dins de l’àrea. El penal corresponent va ser molt ben llençat, de tal manera que Ter Stegen només va veure la pilota quan aquesta es va estavellar contra la xarxa interior de la seva porteria

I el quart gol dels andalusos va venir d’una errada tremenda de Bartra, que encara està intentant descobrir com el jugador del Sevilla li va prendre la pilota quan ell estava en avantatge per jugar-la. Com a conseqüència d’aquesta errada, es va produir una centrada rasa i franca per un atacant del Sevilla que només la va que tenir que empentar fins a dins de la porteria.

Tal com ja vaigexplicar en la última entada al blog, abans d’aquest partit i referint-me només a la pretemporada, el Barça portava un promig de 1,75 gols encaixats per partit (7 de 4), contra 1,25 gols marcats per partit (5 de 4). Després del partit d’ahir les estadístiques defensives dels gols encaixats encara han empitjorat més, atès que ara són de 2,2 gols encaixats per partit jugat (11 de 5). Afortunadament l’estadística de gols marcats ha millorat, passant de 1,25 a 2 (10 de 5). Tot i això els gols encaixats per partit continuen superant als gols marcat per partit: 2,2 front 2,0.

Tot plegat serveix per adonar-se que els problemes del Barça són a la defensa. Si l’any passat era Piqué qui oferia unes prestacions desastroses i una baixa forma preocupant, aquest any, tot i que Piqué no és encara el que va ser al final de la temporada passada, les culpes s’han de repartir entre alguns futbolistes concrets: Mathieu no n’encerta ni una;  a més de la seva baixa forma evident, crec que ha perdut fins i tot el sentit de la posició. Busquests està del tot irreconeixible, físicament fora de forma, i com en el cas de Mathieu arribant tard i malament a moltes jugades. Mascherano ha perdut la consistència que en ell era habitual, sent en aquests partits que ha jugat un defensor vulgar, que crea més problemes que no pas en resolt. Bartra no és jugador pel Barç. Tot i que s’ha format en els equips inferiors no té les prestacions futbolístiques que un equip com el Barça exigeix. Ja porta masses temporades veient si “esclata” però això no es produeiex; aquest noi hauria de marxar del Club. I Alves, que sembla força en forma, juga com sempre “alegrement a l’atac” deixant un espais al darrera seu que els seus companys no poden cobrir per manca de condicions físiques per fer-ho. Segurament si el joc d’Alves en aquests partits de pretemporada no fos tan alegre, les errades dels seus companys de la línia defensiva no haurien estat tan evidents.

Voldria deixar en l’aire una possibilitat: Emery l’entrenador del Sevilla coneix perfectament els punts dèbils de Mathieu de la època que tots dos van compartir al València. Les errades d’aquest jugador en el partit d’ahir poden ser conseqüència d’haver explotat aquests punts dèbils per part de l’entrenador rival?  

   

Ara toca la supercopa d’Espanya amb un primer enfrontament contra l’Athletic de Bilbao divendres vinent. Veurem si alguns dels errors defensius s’han pogut millorar. És bàsic si es vol aconseguir  aquest trofeu.