Algunes conclusions al voltant de les eleccions a la presidència del Barça

Joan Laporta evidencia el seu mal perdre

Toni Freixa rep quasi un 50% menys vots que avals de socis tenia. Algú ho entén?  

la nova Junta directiva del Barça

Celebrades les eleccions i amb Josep Maria Bartomeu investit com a nou president del Barça, s’obre una nova etapa institucional del Club, que hauria de servir entre altres coses, per “normalitzar” les relacions entre les diferents famílies barcelonistes. I veient com va anar la jornada electoral això no és pas evident que acabi passant.

En efecte, quan s’havia fet el recompte del 50% de l’escrutini, el Camp Nou va viure una situació que no hauria de passar mai entre socis del Barça. En aquell moment, el candidat Laporta va decidir, veient l’avantatge que li portava Bartomeu, que era l’hora de marxar, donant doncs per perdudes les eleccions. Va reunir al seu voltant a un grapat de mitjans d’informació i a banda de felicitar al virtual guanyador, va deixar anar tot un seguit d’acusacions contra Bartomeu relacionades amb la seva imputació en els jutjats, amb el model de la Masia, i amb la publicitat de Qatar. Senzillament, no era el moment; la campanya electoral s’havia acabat i insistir en aquells temes no era precisament el millor pel Barça. Tanmateix, Laporta va ser l’únic candidat que no va felicitar personalment al guanyador.  Laporta té un mal perdre, i com s’ha vist en èpoques passades (“al loro, que no estamos tan mal, hombre...!”), aquest mal perdre l’ha portat a deixar malament al Barça en innombrables ocasions. Tot i que saber guanyar tampoc és una de les seves virtuts: Que n’aprenguin! Les festes al Luz de Gas, o abaixar-se els pantalons a l’aeroport, són només algunes mostres que situen al personatge en la seva justa dimensió. Laporta és un mal educat, i per presidir al Barça cal un nivell que sens dubte ell no té.

Tanmateix sobta el recolzament tan descarat que Laporta va tenir dels periodistes esportius. En general els mitjans de comunicació li varen fer una bona part de la campanya explotant fins al límit el tema de la publicitat de Qatar Airlines. No hi va haver mitjà escrit, o cap espai radiofònic o televisiu que no tractés el tema Qatar, com si aquesta fos la qüestió clau d’aquestes eleccions. El model de Club, la capacitat de gestionar amb garanties, la fiabilitat dels membres de la Junta, etc., eren qüestions del tot alienes als interessos dels periodistes esportius que només tenien una obsessió: Qatar. I aquesta “campanya” duta a terme per la premsa esportiva només tenia un perjudicat clar que era Bartomeu, i en menor mesura també Freixa. El gran beneficiat era Laporta, i una mica també Benedito, tot i que aquests tenia una presència gairebé marginal en els comicis. Perquè els periodistes esportius van entrar en campanya?, perquè van prendre part tan descaradament en favor de un candidat? Hi havia alguna raó oculta que se m’escapa?. En qualsevol cas, hi hagi o no hi hagi raó oculta, resulta evident que els periodistes en general han quedat del tot desqualificats per intervenir en les campanyes electorals (esportives o polítiques), aportant els “seus” punts de vista sobre aspectes de la campanya. Els periodistes a informar i prou. I alguns ni això, per què ni això saben fer.

Laporta va marxar a casa a meitat de l'escrutini sense
saludar al vencedor de les elecciones a la
presidència del Barça 

Encara voldria abordar un altre tema derivat també de la campanya que hem viscut. És la qüestió  de la recollida d’avals per poder ser candidat a la presidència del Barça. S’ha donat la paradoxa que el candidat Freixa, que havia presentat 3.289 avals dels socis vàlids, només ha obtingut 1750 vots. És a dir que l’han votat un 53,2% dels socis que en teoria li havien donat suport. Jo puc entendre que algun dels socis que t’ha avalat i que s’ha avingut a donar-te suport en la precampanya canviï d’opinió i acabi votant a algú altre, però que això ho facin més 1500 persones de 3289 que t’havien donat suport, em sembla quelcom de difícil explicació. De fet, aconseguir menys vots que avals de socis tenies, denota al meu entendre alguna irregularitat. Durant la campanya hem sentit dir que alguns espavilats oferien als candidats el cens de socis sencer a canvi de 50 0 60 mil Euros, i fins i tot paquets de 200 signatures per 5 o 6 mil Euros. Coneixent el tarannà trampós de Freixa, no puc afirmar que alguns del seus avals surtin d’aquestes pràctiques tan poc ètiques, però haurem de convenir que perdre quasi la meitat dels vots és del tot simptomàtic i quant menys, sospitós.

Les eleccions em porten encara a una última reflexió. Alguns mitjans de comunicació (TV3) varen voler convertir les eleccions a la presidència del Barça en un gran espectacle mediàtic. Hi van destinar molts mitjans i van estar en pantalla hores i hores, amb tertúlies i tertulians que no van ser capaços de despertar l’interès de  l’audiència, que va preferir altres ofertes televisives abans que l’avorrit i sense substància programa especial de TV3. La reflexió és immediata: Perquè van fer el programa? Per l’interès de les eleccions? Amb una quota de pantalla mitjana al voltant del 8% no semblaria que això fos així, sinó que la raó l’hauríem de cercar en altres aspectes tals com: Quan van cobrar els presentadors de TV3 per oferir aquell esperpent televisiu?  Què li va costar en total la broma a TV3?