Debat entre el candidats a la presidència del Barça

Atès el nivell dels candidats, el soci haurà de triar el menys dolent de tots ells

La presidència d’un Club de futbol com el Barça no es pot    

Dels cinc candidats que havien presentat un nombre d’avals suficient per ser presidents del Barça, la candidatura de Joan Batiste (que n’havia presentat 2.754), després de la validació dels mateixos, es va quedar només a 16 avals per passar el tall i per tant ha quedat fora de la cursa electoral. Ahir es va celebrar el debat entre els quatre candidats que encara duren en la cursa que ha de portar a un d’ells a la presidència del Club.

El debat va resultar decebedor. Decebedor per la poca qualitat dels quatre candidats i la mediocritat provada del moderador del debat. I decebedor també per que per dirigir un Club com el Barça amb un pressupost tan important, seria lògic esperar que els candidats a gestionar aquest pressupost i aquest Club tinguessin una mica més de nivell, intel·lectual i professional. Va ser un debat lleig, en el que la pinça dels tres aspirants (Laporta, Benedicto i Freixa) contra el president que es presenta a la reelecció (Bartomeu) va ser tan evident que resultava fins i tot grotesca. D’aquest ridícul no se n’escapa tampoc el presentador-moderador del debat, un Bernat Soler clarament inclinat a afavorir al candidat Joan Laporta. Quan un professional es presta a moderar un debat el que se li ha d’exigir com a mínim és la seva imparcialitat, cosa que ahir va quedar molt en entredit.

Cal denunciar que després d'una actuació tan tendenciosa del moderador del debat, això avui no ha estat denunciat per cap mitjà de comunicació. La raó és ben clara. Els periodistes com més mediocres són, més corporativistes es tornen de manera que avui tot són silencis en torn a la conducció del debat. Com a mínim però, hi ha silencis.  

Val a dir però, que Bernat Soler no ha estat l’únic a protegir la candidatura de Laporta, sinó que molt periodistes esportius han seguit la mateixa línia, i entre ells Pere Escobar de Catalunya Ràdio. Jo no se si Laporta compra voluntats amb diners, o les compra amb alguna simpatia especial, però que les compra em sembla indiscutible. Una bona part del periodisme esportiu porta aquests últim dies intentant trobar punts febles en el projecte de Bartomeu, i com que no són  capaços de trobar-ne masses, centren les seves crítiques en la publicitat de Qatar Airlines.

És curiós l’acarnissament amb que tracten aquest tema i en canvi passen per alt les barbaritats que Joan Laporta havia arribat a fer en la seva última etapa com a president del Barça. El seus excessos a “Luz de Gas” són ara comentats pels periodistes amb certa complicitat i condescendència cap a un Laporta que dona una imatge molt dolenta per un Club que pretén presumir dels valors que inculca als xavals que de ben jovenets arriben a la Masia per aprendre a jugar futbol. Valors que en tot cas els directius no apliquen quan abusen escandalosament del seu càrrec per fer negocis a l’Uzbekistan  com és el cas de Laporta.

Però no és només Laporta qui dona mals exemples. Josep Maria Bartomeu, el fins ara president ha convertit al Club amb assidu dels tribunals de justícia i ha demostrat en el fitxatge de Neymar,  que no té ni idea del que és gestionar amb elegància un club de futbol del prestigi del Barça i encara pitjor, el soci ha pogut comprovar que a nivell de procediments, la tendència a burlar la legalitat i a fer trampes és evident.

El Sr. Freixa, és un advocat que ha demostrat fefaentment el seu nivell professional, sembla que havent estat embolicat el seu despatx en la tramitació des de les bambolines de més d’una denúncia d’algun soci del Barça contra el propi Club i diuen que implicat també en la moció de censura contra Laporta. Només faltaria que un personatge així acabés president el Barça. Presumeix de saber de futbol, quan en realitat és un perfecte i gris ignorant.

I Agustí Benedito,l’etern aspirant, que després de provar no se quantes vegades d’assolir la presidència del Barça hi torna sense haver entès que el soci no el vol.

Quatre candidats a quin pitjor, que reforcen el meu comentari inicial dient que el Barça no es mereix candidats a la presidència de tan baix nivell. El soci haurà d’escollir el menys dolent de entre els quatre candidats: aquesta és la trista realitat.