El Barça guanya la Lliga 2014-2015

Just guanyador d’un campionat en el que els dos principals candidats a la victòria, han tingut els seus alts i baixos. 

Xavi s’acomiada de l’afició, com a jugador del Barça

Després d’una temporada amb moments per a tot, el Barça s’ha adjudicat la Lliga amb dos punts d’avantatge sobre el Madrid. Suficients per aixecar el 23e títol de Lliga, en un trofeu marcat pels més de 35 anys de franquisme que han condicionat políticament els campionats de Lliga a Espanya, afavorint clarament els interessos del Madrid, per complaure les exigències del dictador. 

Deia que ha estat un campionat amb alts i baixos per part del Barça per que des de l’agost fins a finals d’octubre, el Barça havia arribat a tenir 5 punts d’avantatge sobre el Madrid, i va veure com es convertien en no res entre els mesos de novembre a febrer, a partir de quan va ser el Madrid qui disposava d’aquesta còmoda avantatja, qui també la va dilapidar des de març a maig. Els dos principals equips de la Lliga espanyola s’han mostrat doncs  força irregulars al llarg del campionat, i finalment la balança s’ha inclinat a favor d’un Barça que ha acabat la temporada amb molta empenta i amb un estat de forma encomiable.

De fet aquesta és una de les característiques dels equips de Luís Enrique, que acaben les temporades amb una forma molt bona. Així va ser en les temporades de Luís Enrique al Barça B, a la Roma, i al Celta, on en les darreres jornades dels campionats els seus equips hi arribaven amb una forma física molt superior a la dels seus rivals. Tanmateix, a nivell de palmarès personal, aquests és el primer trofeu important que Luís Enrique guanya com a entrenador de futbol. Felicitats als jugadors, però també feliciel barça tats al cos tècnic encapçalat per Luís Enrique. S’ho han merescut, i han acabat la temporada jugant un futbol atractiu.

L’èxit del Barça aquesta temporada s’ha basat en el fet de complementar l’essència del futbol blaugrana (el domini de la pilota) amb un aspecte del joc que no es practicava gens a can Barça: el contraatac. Des que Cruyff va arribar al Barça, el criteri que prevalia era el de “si tu tens la pilota, no la té el contrari”, fet que comporta que no et puguin fer gols. A partir d’aquest concepte tan elemental, el Barça volia la possessió de la pilota per evitar que els rivals marquessin, i aprofitar el domini de la pilota per obrir el camp amb jugades cap a les bandes amb l’objectiu d’obrir les defenses contràries, i poder aprofitar alguna escletxa en el seu sistema defensiu per marcar el gol. Gols que arribaven fruit de la possessió de la pilota i en ven comptades ocasions fruit de jugades de contraatac ràpid. Aquest any, Luís Enrique ha aportat aquesta varietat tàctica que combina possessió amb contraatac, i això ha fet que el joc del Barça sigui molt menys previsible que el que ho havia estat en aquests últims anys.

Campions de Lliga per mèrit d’uns jugadors que contràriament al que semblava no s’havien “cansat de guanyar”, i per un entrenador que ha sabut ampliar els matisos del joc blaugrana, fent-lo molt menys previsible pels nostres rivals.

La jornada d’ahir va significar a més d’un nou títol pel Barça, un nou títol també per la carrera esportiva de Xavi Hernández que ahir va jugar el seu últim partit a la Lliga espanyola defensant els colors del Barça. Xavi ha sigut jugador blaugrana durant 24 temporades, disset de les quals al primer equip. A banda de totes les competicions nacionals Xavi ha guanyat també la copa d’Europa i la supercopa d’Europa amb el Barça, i ha estat campió del món amb al selecció espanyola amb qui a més ha guanyat dos campionats d’Europa. Ara, als seus 35 anys ha decidit marxar a Qatar a per seguir jugant a futbol, sentint-se important al camp, i a guanyar uns bons diners com a colofó a la seva magnífica carrera en el món del futbol. El seu comiat al Camp Nou va ser a la vegada entranyable i emocionant. Xavi ha sabut sortir del club per la porta gran. Felicitats