El Barça ho pot guanyar tot

Fa tres mesos, ningú hauria imaginat que el final de la temporada pogués ser tan exitós

A tres victòries del triplet 

En la última entrada a aquest blog explicava que el Barça estava a 7 victòries de guanyar totes les competicions en les que participa. Des de llavors ençà, combinant les victòries del Barça tant en Lliga com en Champions amb l’ensopegada del Madrid a la Lliga, la realitat ha millorat aquella situació, de manera que guanyant 3partits dels 4 que queden es pot guanyar el triplet. I el primer hauria de ser el proper diumenge al camp de l’Atlético de Madrid que decidiria definitivament la Lliga en favor del Barça. Les altres dos  victòries haurien de ser a la final de Copa contra l’Athletic Club de Bilbao, i a Berlin en la final de la Champions contra la Vecchia Signora (La Juventus de Torí). En cas de no poder guanyar diumenge vinent a l’Atlético de Madrid al Calderón, encara ens quedaria una última possibilitat en l’últim partit de Lliga que es jugarà al Camp Nou contra el Deportivo de la Corunya. El Barça també podria ser campió de Lliga diumenge que ve fent el mateix resultat que faci el Madrid en el seu partit contra l’Espanyol al Power8 Stadium de Cornellà-el Prat.

Abraçada entre Guardiola i Luís Enrique: el Barça s'acabava
de calssificar per a la final de Berlín 

Com han canviat les coses des que a primers d’any es va perdre a Sant Sebastian contra la Real. Llavors jo era molt crític amb el joc de l’equip i amb les alineacions de l’entrenador, fins el punt que vaig arribar a escriure en aquest blog que el Barça havia tirat la Lliga.  Què ha passat des d’aquelles dates? Doncs vàries coses; la primera que Luís Enrique ha trobat la manera d’aconseguir que els jugadors el respectin com entrenador; la segona què fidel a la tradició, Luís Enrique acaba les temporades amb els seus jugadors amb un estat de forma molt bo. Això ja ho va fer tant a la Roma com al Celta de Vigo, i aquesta temporada en el Barça no ha estat diferent. Segurament, per aconseguir aquests estat de forma tan impressionant, ha estat necessari fer allò que jo vaig criticar a finals de l’any passat, quan amb 22 partits oficials, portava 22 alineacions diferents. I la tercera, que finalment l’entrenador ha après a gestionar un vestidor ple de futbolistes d’elit.

Ara caldria no malmetre aquesta magnífica situació que té l’equip, i el millor dels escenaris possibles passa per guanyar aquest diumenge a l’Atlético de Madrid al Calderón o en el seu defecte, fer a Madrid el mateix resultat que el Real Madrid aconsegueixi contra l’Espanyol. Si fos així, els jugadors físicament més exigits de l’equip podrien gaudir de pràcticament 15 dies de descans atès que la final de Copa contra el Bilbao es juga a Barcelona  el dia 30 de maig i la final de la Champions està prevista el dia 6 de juny a Berlín. Per tant, entre el 17 de maig i el 30 del mateix més hi queda un bon coixí de dies per recuperar-se una mica de l’esforç de tota una temporada.

Fent un lleu anàlisi dels rivals immediats, val a dir que pel que fa a la Lliga, el rival immediat és l’Atlético de Madrid que ocupa la tercera posició a la classificació amb 4 punts d’avantatge sobre el València. De fet els madrilenys s’hi juguen relativament poc atès que ja estan classificats per a la Champions, i necessiten només 1 punt per deixar relegat al València a la quarta posició. L’últim rival a la Lliga és el Deportivo de la Corunya, que està  en perill de descens. En teoria s’hi juguen més els gallecs que no pas els madrilenys. Segons el que passi aquest cap de setmana, el Deportivo de la Corunya por venir a Barcelona amb la imperiosa necessitat de guanyar per no baixar a segona divisió.  Cal doncs espavilar-se i intentar guanyar diumenge que ve al Calderón per deixar la Lliga definitivament tancada.

El gol que va significar la primera Champions pel Barça

Per la final de la Copa, el rival serà l’Athtlétic Club de Bilbao. El partit es juga al Camp Nou i això serà una avantatge important pel Barça, però no oblidem que els bascos fa temps que es preparen per aquest partit, que a la Lliga lluiten per aconseguir la setena plaça que els podria donar la possibilitat de jugar a Europa l’any vinent, però aquesta lluita la tenen molt ben encarada, per tant podran arribar a la final de Copa sense masses exigències físiques en aquest dos últims partits. Ull amb els bilbaïns: no està guanyat i ens tocarà patir.

I finalment, el tercer rival és la Juventus, rival difícil per les particularitats del futbol italià. Sabem que es tanquen en defensa i pacientment van aguantant amb la porteria a zero, esperant que en algun contracop o en una jugada a pilota parada, o aprofitant qualsevol rebot, marcar el gol que els doni la victòria. De fet, aquells que ja som una mica grans, tornarem a veure un partit que ja vàrem veure fa 23 anys. Va ser el 1992 a Wimbledon, en la primera Champions que va guanyar el Barça, on ens va costar Déu i ajut guanyar a un altre equip italià, la Sampdoria, fins que a la pròrroga Ronald Koeman va marcar el gol de la victòria a l’executar magistralment una falta. Per tant, si Atlético de Madrid és un rival difícil, i el Bilbao també ho és, excuso dir les dificultats que ens plantejarà la Juventus. Tant de bo tot ens surti bé i puguem aconseguir el triplet. En tres setmanes ens ho juguem tot.